A partir del curs vinent, repetir curs serà excepcional. També podria quedar enrere el concepte de "no assoliment" i substituir-se per "en procés d'assoliment". Són algunes de les directrius que la Generalitat treballa per desplegar als centres educatius, que ja ens els últims anys han limitat molt el nombre de repetidors en considerar l'impacte que pot causar en l'autoestima i el rendiment dels alumnes. 

Els canvis han obert la polèmica. Mentre el Departament d'Educació defensa que cal posar l'accent en generar motivació a l'alumnat, hi ha qui ho veu com una mesura per endulcorar les males notes i relaxar el nivell d'exigència acadèmica a les escoles i als instituts.  

El cert és que si atenem als estudis, repetir curs no és una mesura gens efectiva ni aconsellable. Un informe del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu evidencia que els resultats de l'alumnat repetidor són inferiors als de l'alumnat que no ha repetit mai, tant si la repetició es va produir en l'educació primària com si va tenir lloc durant l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), i independentment de la competència avaluada.

Atenent doncs a les dades, la repetició escolar no és una estratègia que afavoreixi l'equitat pel que fa als resultats acadèmics entre l'alumnat repetidor i el no repetidor. En molts casos mina l'autoestima dels infants, i no millora el seu rendiment. On es considera més perjudicial és en l'etapa d'educació primària, que és on l'alumnat presenta un rendiment més baix que no pas aquell que ha repetit algun curs de secundària.


Tot i així, hi ha persones expertes que pensen que si realment s'acompanya bé, pot suposar una oportunitat en determinats casos. "Repetir curs està estigmatitzat, està reservat per a casos extrems i és un error perquè en realitat pot ser molt útil per determinades criatures que necessiten més temps", defensa la psicopedagoga Anna Serra. "La meva experiència amb infants que han repetit és molt positiva. Veus que adquireixen més confiança i seguretat quan guanyen temps de maduració. I ho agraeixen", explica. 

L'escolarització a Catalunya es fa per edat cronològica a diferència d'altres països que es regeixen per edats maduratives. Això fa que en una mateixa aula puguin conviure ritmes i processos maduratius molt diferents, i per tant, sigui del tot desaconsellable treballar amb objectius unificats. 

Focalitzar-se en els progressos, en l'evolució, és clau per acompanyar aquestes diferències a l'aula. Buscar eines de motivació, i no pensar en el que els altres poden fer i aquest infant encara no. 

Sigui com sigui, hi ha consens que la penalització en el procés d'aprenentatge escolar, lluny d'estimular l'alumnat, desmotiva i mina l'autoestima de les criatures i els adolescents. Per revertir-ho cal atendre i acompanyar la diversitat dins l'aula, respectant ritmes, i desplegar el treball per competències com a estratègies fonamentals per vetllar pel rendiment de l'alumnat.