La
pèrdua és difícil de gestionar, i per als infants ho és especialment. Pot ser una mascota, un amic o amiga, un germà o germana, el pare, la mare o els avis, però sigui com sigui afrontar aquesta situació requerirà un
aprenentatge, la
gestió de les emocions i un
acompanyament en el trànsit del
dol.
Hi ha molts i molts contes que parlen de la
mort, dirigits a
públic infantil. Els que formen part d'aquest recull els hem triat perquè ofereixen
una perspectiva diferent sobre el tema, incideixen en la
gestió de les emocions, donen
eines per aprendre a conviure amb la pèrdua o presenten situacions particulars amb què els infants poden
sentir-se identificats. Però, si busqueu un conte per
acompanyar el dol d'una criatura, l'important és trobar aquell que encaixi millor amb les seves necessitats emocionals.
Nosaltres us en proposem 10, i hem mirat que la tria sigui variada. Però si necessiteu més referències, trobareu una
àmplia bibliografia sobre el dol i la mort en aquest recurs publicat per la María José Mallo Payá, mestra d'educació especial i de Cicles Formatius en l'àmbit sanitari i educatiu.
1. "Sempre amb tu", de María Leach amb il·lustracions de Katia Klein. A partir de 6 anys.
Parlar de la
mort és el primer pas per trencar els
tabús socials que hi ha entorn d'aquest tema. Posar paraules al
dol ens ajudarà a afrontar una de les experiències més dures, com és perdre un ésser estimat. I descobrirem que l'
amor d'algunes persones mai no desapareix, i viu en nosaltres
per sempre.
2. "Jo sí que vull saber de veritat què és la mort", de Monsieur Mouch amb il·lustracions de María-Paz. A partir de 8 anys.
Aquesta història en forma de
còmic i amb un
to distès té com a punt de partida el moment que el gat d'en Juli caça un ocell. En Juli i l'Emma iniciaran aleshores una conversa sobre la mort, expressant-se amb les seves pròpies paraules, parlant de què en pensen les diferents
religions sobre el
més enllà o dels diferents
ritus funeraris que existeixen. Un llibre desacomplexat que
respon moltes preguntes i que ajuda els més petits a entendre que
la mort forma part de la vida, però que ells encara tenen tota la vida per davant.
3. "La por de la Daniela", de Laia Panyella i Laura Cortés amb il·lustracions d'Aitor Larrea. A partir de 6 anys.
La Daniela
té por de la mort. Té por que la seva mare es mori, i per això sovint hi somia i es desperta cridant. Un dia, es queda a dormir al llit dels pares i s'adona que la seva mare també té malsons i crida la seva mama. Parlant-ne tots junts s'adonaran que potser la Daniela
ha adoptat una por que en realitat no és seva. La seva mare li explicarà que "la majoria de persones moren quan es fan grans. La meva mare va morir molt jove i la trobo a faltar, però és la meva por, no la teva". Aquest conte forma part del projecte Dinàmiques CONTAdes.
4. "El buit", d'Anna Llenas. A partir de 5 anys.
L'autora i il·lustradora ens proposa una
metàfora visual per reflectir un
sentiment molt difícil d'explicar. Un
buit que la petita protagonista, la Júlia, mirarà d'omplir de moltes maneres. Perquè la vida està plena de
pèrdues, siguin grans o petites, però també de
trobades, i aquest és un conte que ens parla de la
resiliència i de la capacitat de
sobreposar-se a l'adversitat.
5. "Estic amb tu", de Cori Doerrfeld. A partir de 4 anys.
Tristesa i
empatia són sentiments universals. En Taylor se sent profundament trist, perquè li ha passat una cosa terrible, i tots els animals que s'apropen a ell creuen tenir la
solució per superar la pèrdua; uns li diuen que en parli, d'altres que s'enfadi... Però res d'això funciona, fins que el conill s'hi acosta i simplement
li fa companyia i
l'escolta. I això és justament el que necessitava. Un llibre que pot guiar els infants tant en cas d'haver patit una pèrdua, com per aprendre a
consolar a altres persones.
6. "L'arbre dels records" de Britta Teckentrupp. A partir de 4 anys.
La guineu està molt cansada i s'arrauleix a morir al bosc on ha viscut tants i tants anys. Mentre la neu l'embolcalla, els seus amics s'hi apropen un per un per
acomiadar-la en silenci. Després, un per un aniran parlant per explicar els millors
records que tenen de la guineu, i això els
reconfortarà. Una història dolça i molt emotiva que donarà lloc a un bonic arbre nascut de l'amor i els records.
7. "El petit i jo" d'Alicia Acosta amb il·lustracions de Mercè Galí. A partir de 4 anys.
Aquest àlbum il·lustrat ens parla de la pèrdua d'un
animal de companyia, que pot ser un moment molt dolorós. Alicia Acosta, autora i psicòloga, i Mercè Galí ho il·lustren amb
metàfores molt entenedores per als infants. Quan la petita protagonista perd el seu gos, un
núvol negre la comença a seguir per tot arreu, li entra
sabó als ulls, i
un gran pop li estreny el cor. Un llibre poètic que busca el confort dels més petits.
8. "No és fàcil, petit esquirol!" d'Elisa Ramón amb il·lustracions de Rosa Osuna. A partir de 3 anys.
Aquest és un dels contes
imprescindibles en qualsevol recull sobre el dol i la mort. Una història tendra i senzilla on el petit esquirol afronta la
pèrdua de la seva mare. Sent una
pena molt fonda i pensa que
mai més tornarà a ser feliç. Però amb l'ajuda del pare descobrirà que la vida continua, i que l'
amor l'ajudarà a tancar les ferides.
9. "Caixes, caixes i més caixes", de Sílvia Espín amb il·lustracions de Cristina H. Romero. A partir de 5 anys.
El
dolor de perdre un igual, quan encara ets massa jove per entendre-ho. Aquest és el punt de partida d'aquesta història, on la Nola ens parla de la mort del seu germà, Niko. Un conte ple de
color, malgrat que en moments així ho veiem tot negre, i
deslocalitzat, ja que transcorre en un temps i espai indeterminats, i els personatges són de colors perquè qualsevol nen o nena s'hi pugui sentir identificat. Caixes de roba, de joguines, de colors i de records, que són la taula de salvació del dol, més enllà de cap religió i creença.
10. "En Tim diu adéu a l'avi" de Marc Freixas amb il·lustracions de Míriam Santos. A partir de
En Tim viu la mort de l'avi, amb qui tenia una gran connexió. Amb ell passarem per les diferents
fases del dol i ajudarem els infants a identificar en quin moment es troben. S'hi parla de totes les
emocions inevitables en aquestes circumstàncies, i ajuda a trencar
tabús entorn de la mort. És un
recurs útil tant per a escoles com per a famílies, per treballar el dol infantil, donant a les criatures l'espai i el temps que necessitin per fer tot el procés.
