Quan començava aquesta columna explicava per què hem de parlar de racisme, i ho feia en aquests termes:

Hem d'aprendre molt sobre els mecanismes complexos del racisme, i això és quelcom que no se'ns ha ensenyat; i el què se'ns ha ensenyat és des d'un punt de vista esbiaixat que deixa forma, moltes perspectives. Hem de fer un esforç i hem de desaprendre.

I hem de fer-ho perquè, com a mares i pares, tenim una responsabilitat social. Hem de ser capaços d'acompanyar la quitxalla per tal que formi part de societats molt més justes amb totes les persones, i això implica assumir la tasca de reeducar-nos nosaltres per poder educar.

Vull insistir novament en el fet que per aprendre sobre antiracisme cal fer un esforç, un esforç conscient i gens fàcil. Per tant avui el què vull fer és demanar-te que et donis una oportunitat.

Dóna't una oportunitat per aprendre sobre racisme. Dóna't una oportunitat per entendre altres realitats diferents i, sobretot, per entendre, abans que res, que aquestes diferències no suposen una amenaça, sinó la possibilitat d'obrir-te a altres formes d'entendre la història, la societat, la vida. I, per sobre de tot, dóna a les teves criatures l’oportunitat d’aprendre en la diversitat real.

Això ho dic perquè la nostra educació i la nostra socialització està esbiaixada. La història i els referents que ens han ofert són uns, molt determinats, i per tant, tot el que hem après en la nostra educació primària és fruit de com ens han educat.

L'aprenentatge que fem durant la infantesa (a través de la història, els contes, les opinions de la gent que ens envolta) es veu reforçat durant la nostra socialització. Aquest reforç es fa des de les institucions i els sistemes en els que confiem (la família, l'escola, els mitjans de comunicació), que refermen estereotips, les distorsions i les omissions.

Donat que vénen d'estructures legitimades, els hi atribuïm veracitat, i d'entrada, no qüestionem que la informació pugui estar esbiaixada.

A què em refereixo quan parlo d’aquest biaix? Et posaré alguns exemples:

Quin to de pell tenen els personatges de la majoria d’històries? No pensis només en contes. Pensa en tot el que llegeixes tu i el que li ofereixes a la teva canalla. Pensa en les pel·lícules i les sèries que consumeixes. 

Quan a l’escola la canalla dibuixa persones, de quin color és el “color carn”?

"És a les nostres mans modificar aquesta tendència"

És a les nostres mans modificar aquesta tendència. Nosaltres, com a persones adultes, podem obrir-nos a llegir obres literàries de persones que no siguin blanques. Quants llibres d’escriptors africans i afro descendents has llegit en l’últim any? I també podem oferir a la quitxalla contes i històries protagonitzats per nens i nenes amb un color de pell diferent del seu.

Però per fer això, insisteixo: t’has de donar l'oportunitat de qüestionar-te el què t'han ensenyat.  Perquè el fet que t'ho hagin ensenyat així, no significa que sigui correcte. Si no fas aquest esforç conscient de buscar altres referències, altres autors, altres històries, res no canviarà.

Dóna't l'oportunitat d'escoltar altres discursos. Informa't, llegeix i aprèn. D'aquesta forma podràs contrarrestar el perill de la història única de la qual parla Chimamanda Ngozi Adichie en la seva TED Talk, i que fa que veiem les persones africanes i afrodescendents d'una forma estereotipada i reduccionista. 
 

Si volem fer del món un lloc millor per a les nostres criatures, hem de ser conscients que hem de ser el pont que permeti fer aquest aprenentage. I, de nou, per ser aquest pont, t'has de donar l'oportunitat d'obrir-te al canvi.