La Seguretat Social ha tramitat 60.802 permisos per naixement i cures d'un menor a Catalunya fins al mes de setembre. Encapçala la llista de comunitats on més permisos s'hi han tramitat. 

Des de l'1 de gener del 2020 el permís del segon progenitor és de dotze setmanes. En el cas d'un part biològic quatre són obligades després del part i la resta són voluntàries. La persona que ha gestat en té 16 i en pot cedir dues a l'altre progenitor.

A la pràctica què passa? Són moltes les empreses que demanen que aquesta part "voluntària" no es realitzi o es faci de manera ininterrompuda, impedint allargar el temps de cures que un dels dos progenitors estarà amb el nadó. 

L'OMS recomana la lactància materna exclusiva mínim fins als sis mesos de vida del nounat, i el manteniment de la lactància materna fins als dos anys o més. En canvi però, als quatre mesos d'un nadó, encara en ple estat d'exogestació (el període de nou mesos posteriors al naixement durant els quals el nadó completa la seva maduració fora de l'úter i necessita contacte estret amb la persona que l'ha gestat), has de decidir què fer amb el/la petit/a.

I aquí ve el dilema: què és millor per ell/a? Què tinc ganes jo de fer? Què puc fer i em puc permetre? I aquí de nou els privilegis de disposar o no de recursos hi tindran molt a veure.



Perquè no serà el mateix per una mare soltera, per una dona sense recursos que s'hagi d'incorporar immediatament per poder tenir un mínim per sobreviure, per una família que pugui demanar als avis o tingui els diners que val pagar una llar d'infants (quotes mensuals que ronden els 300-600 euros en la majoria dels casos sense bonificacions).

Fem càlculs: Una mare que cobra posem uns 1.200 euros 40 hores setmanals, es redueix la jornada a 30 i en cobra 900, i n'ha de pagar posem 300 perquè el seu fill/a vagi a una llar d'infants. Val la pena? Imagina't que aquesta mateixa mare en lloc de tenir una criatura en té dues. Ja no són només 300. Segueix valent la pena?

Què passa aleshores? L'opció més fàcil, però no més justa és demanar excedència. I es fa per preservar el lloc de treball i a la vegada renunciant al teu poder adquisitiu i al teu "jo" professional. 

I el resultat ha estat que el 87,62% de les excedències aquest any les han realitzat dones. A Catalunya han estat exactament 6.260. I tot i que s'experimenta un lleuger descens també és veritat que enguany hi ha hagut més necessitat econòmica que mai i moltes famílies ni s'han plantejat aquesta opció, que implica que entri un sou menys a casa.

I quines alternatives es plantegen?

Des de l'associació PPiiNA s'impulsen permisos iguals i intransferibles i es reivindica la ruptura dels rols tradicionals de gènere que impliquen les dones cisgènere a les cures. D'aquesta manera, segons diuen, es permetrà avançar en la corresponsabilitat. 

Col·lectius com PETRA, en canvi, demanen permisos més amplis i majoritàriament transferibles no subjectes a cotització per tal que cada família, sigui quina sigui la seva situació, es pugui organitzar com millor li convingui. "D'aquesta manera les mares que vulguin maternar ho puguin fer lliurement i sense empobrir-se, posant les cures al centre i no supeditant-les al mercat laboral", expliquen. 

Sigui com sigui el que està clar és que ara per ara les dones som les que seguim cuidant les criatures, i ho fem "gratis", sacrificant la nostra carrera professional i/o el nostre poder adquisitiu.