Si el 20% de nens i nenes que pateixen abús sexual fos una xifra de víctimes d'una malaltia estaríem davant d'una pandèmia.
S'estima que el 80% de les agressions sexuals es produeixen en un entorn de confiança de la criatura i el 65% dintre de la família.
Des de la
Fundació Vicki Bernadet es treballa per l'atenció integral, prevenció, formació i sensibilització dels abusos sexuals.
“Un dels principals problemes amb els quals ens trobem és que quan donem les xifres i dius que un de cada 5 nens i nenes pateixen abusos sexuals abans de fer els 17 anys,
ningú pensa que pugui passar a casa seva”, explica Bernadet.
Tot i que cada vegada més hi ha una consciència social d’aquest problema, en l’àmbit individual encara no està present. “
La primera eina de prevenció és que les famílies no s’excloguin. Aquest tema també pot estar a casa seva, ho podem tenir al costat”.
Segons Bernadet les famílies tenim una falsa sensació de seguretat. “Es detecta molt poc l’abús sexual.
El 92% dels casos d’abusos sexuals a la infància no es parlen fins a l’edat adulta. De vegades, per diversos motius, els nens i nenes no tenen la capacitat per dir-ho durant la infància. No estem ni prou formats ni sensibilitzats per detectar-los”.
Segons ens diu, la majoria de criatures víctimes d’abusos sexuals
mostren clars senyals: “El principal indicador és un canvi de conducta i un canvi d’actitud respecte com és normalment aquesta criatura. Si una criatura normalment és extravertida i de sobte s’amaga a l’habitació es torna més callada… pot ser un indicador. I a revés, pot ser una criatura molt callada i que de sobte mossegui a les amistats, pegui o cridi”, assegura.
Des de la Fundació Vicki Bernadet ens expliquen que ja des de ben petits es pot fer una
prevenció molt senzilla que implica
tenir molt clar els drets dels nens i nenes: el dret a la intimitat, el dret al cos d’un mateix, el dret a ser escoltats, el dret a respectar-li l’espai vital. “Només treballant aquests drets d’una manera real això ja és una bona prevenció”, ens expliquen.