Quin paper juga l'art en el desenvolupament cognitiu de les criatures? Quins són els beneficis d'utilitzar disciplines artístiques en la docència de qualsevol matèria?

Segons assegura l'experta en llenguatge i desenvolupament infantil Tamara Chubarovsky té una repercussió molt positiva en el desenvolupament cerebral, cognitiu i personal de l'alumnat. 

Durant les darreres dècades han augmentat els experiments per determinar els resultats de la neurodidàctica i això atorga una visió més completa de l'evolució de l'alumnat.

"Quelcom tan simple com recitar ritmes creant figures visuals amb els dits té una repercussió bastant extensa en la maduració i el desenvolupament del cervell dels infants, especialment d'entre un i nou anys"; assegura.

L'exercici activa fins a quatre àrees cerebrals diferents (visual, moviment, llenguatge i musical), de manera simultània, la qual cosa resulta molt important pel seu desenvolupament. Tot plegat amb un joc que desenvoluparà la seva capacitat de comprensió i enteniment i servirà d'entreteniment i diversió.

Aquest és només un exemple de com aplicar les investigacions en neurodidàctica en exercicis lúdics ben dissenyats per tal que serveixin per a l'ensenyament de conceptes. 

"Durant els primers anys, i de manera natural, les criatures ballen, canten, juguen i dibuixen, i totes aquestes activitats són imprescindibles pel seu correcte desenvolupament sensorial, motor, cognitiu, emocional i en definitiva cerebral que li permetran aprendre. 

Els altres beneficis tangibles de l'art al cervell de les criatures són:

Millora la memòria a llarg termini: Aprendre qualsevol cosa amb tècniques que tinguin a veure amb disciplines artístiques fa que allò que has après romangui durant més temps. Un estudi en alumnes amb 10 i 11 anys ho reflecteix.

Per estudiar astronomia i ecologia es va dividir els alumnes en dos grups. En un es van explicar les matèries amb des del punt de vista tradicional. En l'altre, els i les estudiants van executar exercicis com actuacions teatrals, recreació de moviments amb música o confecció de cartells. Es va comprovar que aquest segon grup va millorar la memòria de tot plegat a llarg termini.

Millora els problemes emocionals i proporciona eines socials: Diversos estudis així ho exemplifiquen. En un d'ells, amb alumnes entre 9 i 15 anys, d'entorns econòmics desafavorits, l'alumnat havia d'escollir una disciplina entre música, pintura, disseny de màscares  o escriptura de guions.

Després van aprofundir amb la matèria i van començar a col·laborar entre ells, fent vídeos i representacions teatrals. Aquells qui van participar no només van millorar les seves capacitats artístiques, sinó que també van tenir menys problemes emocionals i millors competències de comunicació i cooperació i resolució de conflictes.

Millora l'atenció: El fet d'activar diverses àrees del cervell millora la memòria de treball i l'atenció, amb la qual cosa permet relacionar la informació i interconnectar-la. 

Presa de decisions més àmplies: L'art i les eines pedagògiques que l'utilitzen no només promouen el pensament creatiu i divergent en els més petits, sinó que també els ensenya a veure les coses des de diverses perspectives i al fet que interioritzin que no hi ha només una sola solució als problemes. Això els facilita a l'hora de prendre decisions i evita frustracions davant d'un problema.

Millora l'autocontrol i l'autoestima: A banda de la millora de vocabulari i l'augment de sensació de llibertat, responsabilitat o millora de pensaments abstractes concrets, està comprovat que l'art ajuda a millorar l'autocontrol i l'autoestima.