Tradicionalment, quan l'alumnat no assolia els resultats acadèmics desitjats
se'l feia repetir de curs com a mesura d'atenció.
Ara se sap que això no és només una estratègia gens afectiva per millorar els resultats sinó que s'ha vist que
els resultats de l'alumnat repetidor són sempre inferiors als de l'alumnat que no ha repetit mai, tant si la repetició es va produir en l'educació primària com si va tenir lloc durant l'Educació Secundària Obligatòria, i independentment de la competència avaluada.
El percentatge de repetidors a Catalunya (18%), està més a prop de la mitjana de l'OCDE (11%) i de la UE (13%), que de la mitjana d'Espanya. L'alumnat repetidor de Catalunya, així com la mitjana de repetició de l'OCDE i la UE, s
e situaria tres cursos per darrere de l'alumnat que no ha repetit mai cap curs.
El 85% de l'alumnat que forma part de la mostra analitzada no havia repetit mai cap curs acadèmic durant l'escolarització obligatòria.
El % puja considerablement a l'ESO. Mentre que a l'educació primària un 5% de l'alumnat que formava part de la mostra havia repetit, la xifra gairebé es duplica (9,8%) a l'arribar a l'ESO.
Pel que fa a les competències avaluades les diferències són més notòries en
la competència lingüística en llengua anglesa. (24 punts percentuals si la repetició es va produir a l'educació primària i 19 si va tenir lloc a l'ESO).
Les conclusions de tot plegat evidencien que
la repetició escolar no és una estratègia que afavoreixi l'equitat pel que fa als resultats acadèmics entre l'alumnat repetidor i el no repetidor. És més, es considera més perjudicial si s'utilitza en l'etapa d'educació primària, ja que aquest alumnat presenta un rendiment més baix que aquell que ha repetit algun curs de secundària.
La diversitat dins l'aula, el treball per competències i un disseny universal d'aprenentatge serien
estratègies més efectives per tal de solucionar el que temps enrere acabava amb una repetició de curs i per tant amb una llosa que la criatura arrossegava durant tota la seva etapa d'escolarització.