Es pot posar de peu a una criatura que encara no camina ni té les ganes de fer-ho? Per què hi ha criatures que tenen com l'instint de posar-se de peu? Per què hi ha criatures que ho fan?

Per resoldre tots aquests dubtes força freqüents hem contactat amb l'osteòpata i fisioterapeuta pediàtrica Marta Moreno i aquestes són les seves respostes. 

És bo posar-los de peu quan encara no caminen?

La situació ideal és poder respectar el ritme de cada bebè, és a dir, si no caminen o si fins i tot no es posen de peu, cal que deixis que per ells mateixos ho descobreixin. D'aquesta manera evitarem que es saltin etapes, ja que cada una d'elles els aporta uns beneficis.

Hem de respectar el seu desenvolupament psicomotor. Si a un beb`è el convidem a posar-se de peu quan no li correspon, fàcilment podrà saltar-se altres etapes, com el rastreig o el gateig. I si descobreix el fet de caminar abans segurament ja no gatejarà. Tot això ho diem quan parlem de petits i petites sans sense cap patologia.

Per què alguns bebès tenen com una mena d'instint per estar de peu?

Els bebès, a mida que van creixent i van desenvolupant el seu sistema psicomotor, van canviant de posició. Inicialment els bebès estan tumbats, després passen a estar asseguts, en posició de quadrupèdia i finalment de peu.

En una posició vertical (de peu), tenen un major camp visual, ja estan cansats d'estar tumbats, asseguts o en posició de gateig i per això els encanta estar de peu, perquè poden veure, escoltar i sentir moltes més coses.


En un pla vertical tenen gran part del seu cos lliure, cosa que no passa quan e stan tumbats o asseguts. A més, en aquesta posició els seus peus reben major estimulació a través de les plantes dels peus, que els convida a buscar el contacte o pressió.

Però hem de recordar que no és beneficiós per ells ajudar-los a posar-se en aquesta posició fins que ells mateixos o per ells mateixos, siguin capaços de fer-ho.

Què passa amb els caminadors? Són tan dolents com ens diuen?

Els caminadors els proporcionen una falsa estabilitat, perquè amb ells els petits no tenen control del seu propi cos. El caminador els limita el moviment, els obliga a estar a una posició forçadai no afavoreix el desenvolupament del seu equilibri.

A part, treballen en exc´és la musculatura de les cames, quan aquestes: les cames, la pelvis o la columna, no estan preparades per estar de peu encara.

A banda poden arribar a ser perillosos, com per exemple les caigudes que hi ha sovint per les escales, ja que el camp de visió està limitat i no són capaços de guiar el seu moviment, s'impulsen per les cames però no tenen la capacitat de veure el perill, analitzar-lo i saber frenar, així que avui dia estan totalment desaconsellats.

I quan ja caminen? Es poden utilitzar per tal que arrosseguin?

Una vegada ja caminen als petits i petites els encanta arrossegar per exemple una cadireta. Els proporciona seguretat i això pot ser beneficiós perquè els estimula a caminar i van tonificant la musculatura que participa a la marxa.

Però si no és una cadireta o un altre moble/joguina, i és un caminador, serà important que el petit/ta vagi sempre fora per tal que el seu cos quedi lliure i no subjecte ni limitat, perquè tot i que les cames estiguin preparades per caminar, el seu desequilibri està desenvolupant-se i la seva pelvis necessita estar lliure per poder caminar, així que hauria d'estar a fora empenyent-lo i sense que tingués rodes per tenir un millor control.