Educar en la igualtat continua sent una de les assignatures pendents a la majoria d'escoles catalanes. Des de la cooperativa fil a l'agulla acompanyen alumnat, professorat i famílies en processos de presa de consciència, canvi i procés de transformació social. A partir de tallers, formacions i assessories treballen diversos aspectes que ajuden a fomentar la igualtat a les aules. 

Segons Sara Carro Ibarra, cofundadora de la cooperativa i especialista en cultura i pau, un dels principals problemes que estan impedint la implantació de la igualtat és la segmentació de diversos eixos com racisme, masclisme o lgtbifòbia, que s'estan considerant per separat i no des d'una perspectiva interseccional. 

"Hi ha hagut un ordre de prioritats, s'ha anat guanyant consciència respecte al feminisme però en canvi encara hi ha moltes desigualtats i racisme a les aules", ens explica. Segons diu, tot i l'interès d'algunes escoles en acollir-se en la diversitat, de vegades aquesta benvinguda s'ha dut a terme des de la supremacia blanca i liderada per un 99,9% del professorat que és blanc. 

"La causa és sistèmica, i és per això que cal valorar com crear relacions més igualitàries i potenciar les preses de consciència profundes"

La causa és sistèmica, i és per això que cal valorar com crear relacions més igualitàries i potenciar les preses de consciència profundes", assegura. Una vegada haguem fet una introspecció sobre com ens afecta a nosaltres mateixes i valorant què podem canviar estarem també combatent el mateix sistema. 

Segons explica, és clau que el professorat entengui com funcionen les estructures que donen privilegis a les persones i es posi el focus a una mirada restaurativa, baixant la dinàmica al seu dia a dia.

"Cal deixar de dir que hi ha criatures bones i d'altres de dolentes"

"Dividir el món entre bons i dolents i dir que si fas x cosa ets dolent farà que les criatures els costi reconèixer quan s'equivoquen", ens diu.

"Cal canviar aquesta cultura de contrastos, deixar de posar el focus en el càstig i treballar en la reparació del dany i restauració de les relacions", segons ens diu.

En aquest sentit, des de la cooperativa plantegen una sèrie de preguntes restauratives i cercles de paraules. "Sovint davant de situacions de conflictes, el professorat o bé les famílies pregunten per què ha fet allò la criatura. Això posa el focus en les excuses, en la no intencionalitat. Seria més convenient formular preguntes del tipus: què ha passat, què ha estat el més difícil per tu, que estàs sentint o bé què t'agradaria que passés per millorar. D'aquesta manera hi hauria una reflexió més profunda sobre allò que ha succeït", explica la Sara.

"Hem de partir de la base que les persones ens fem mal, i això no és ser dolent"

Aquestes preguntes són el que es coneixen com a preguntes restauratives. A banda de tot plegat hi ha els cercles de paraula que durant el llarg de la nostra història s'han utilitzat per resoldre conflictes i en sistemes de justícia comunitària. 

"La justícia restaurativa neix en contraposició de la justícia punitiva i en el món de l'educació cada vegada va guanyant més terreny. Fer servir els cercles per donar opinió sobre quelcom en el grup classe és simbòlicament important. Aquesta eina també es pot fer servir a les aules com a eina de gestió emocional per treballar el confinament", ens explica.

Tot i que cada vegada hi ha més presa de consciència i més persones sensibles respecte a totes les formes de discriminació amb infants, joves, mestres, educadores i famílies, des de la cooperativa Fil a L'agulla insisteixen a que encara queda un llarg camí per recórrer.