L'Adriana havia fet tractaments de fertilització diversos anys. Quan es va quedar embarassada de la seva filla es va quedar sorpresa: no podia ser, la seva criatura no tindria els mateixos drets que una altra criatura amb dues mares o un pare i una mare. Ella només tindria el seu permís de maternitat.

Una sentència favorable a una família monomarental al País Basc va ser el detonant per reclamar el que volia: "Em vaig posar a investigar com ho havia fet. El meu cas va ser diferent, ella va tenir la seva filla l'any 2019 i la mateixa empresa li va concedir el permís de paternitat. Després va reclamar a la Seguretat Social els diners dels quals s'havia fet càrrec la seva empresa".

Aquesta mare monomarental de Galícia és professora d'infantil. Ens explica que no tenia coneixements d'advocacia, però que una amiga que treballa a uns jutjats la va ajudar a preparar el primer document de sol·licitud seguint la guia elaborada per l'associació "Mares Solteres per elecció". El va presentar el novembre del 2020, quan la seva filla tenia dos mesos i al desembre li van donar una resolució negativa.

Paral·lelament es va posar en contacte amb Petra, Maternitats Feministes, i amb el col·lectiu Mares solteres per elecció. Des de l'Associació li van facilitar les eines i advocats del col·lectiu Ronda per poder dur a terme la reclamació.

"La idea és que totes les sol·licituds siguin presentades en la mateixa línia de document per tal de tenir més força", explica l'Adriana. En el seu cas va apostar per una via judicial que li ha suposat una despesa de 300 euros. "L'INSS recorre totes les sentències i no sabem com acabarà, estic a l'espera del Tribunal Superior de Justícia, i creiem que fins d'aquí 4 o 6 mesos no ho resoldrà", assegura.

"En el cas que es resolgui de manera que no em sigui favorable no sabem què passarà, si es portarà el meu cas al Suprem o hi haurà abans jurisprudència del Suprem del cas de la noia del País Basc", explica. 

L'Adriana és la primera monomarental que ha pogut gaudir de les 28 setmanes de permís (la seva filla va néixer l'any 2020), i és que la nova llei de permisos obliga al fet que les 6 primeres setmanes es gaudeixin de manera completa i simultània, sense tenir present els diversos models de família. "No se'ns va tenir en compte i tampoc es va tenir present el fet que puguin ser transferibles. Estem doblement discriminades"; explica.

"A cada comunitat hi ha diverses situacions. A Galícia tenim un certificat, un carnet de monomarentalitat, en altres comunitats no existeix. A les funcionàries monomarentals gallegues s'els reconeixen aquestes 16 setmanes del segon progenitor, a les treballadores de jutjats catalanes també"; assegura. "Cada mare està buscant la seva via per poder gaudir d'aquest permís i no hi ha cap exemple previ".


L'Adriana ens explica que ella ho va viure amb una mica de prudència. "No sabia què passaria, si ens ho recorrerien. Però després em va venir de gust que se sabés, deixar-li a la meva filla aquest llegat, i a altres mares un precedent. Moltes m'escriuen. Jo les derivo a l'associació perquè realment allà és on m'han ajudat".

Aquesta mare n'és conscient de la controvèrsia que genera el tema. Del fet que una sola contribuent està reclamant el permís de dues. "L'únic que vull és que els nostres bebès tinguin els mateixos drets que els d'altres famílies amb un altre model familiar, que tinguin les mateixes hores de cures. Amb un sou ja és més difícil, i també és més difícil conciliar, almenys que les nostres criatures no hagin d'entrar a una llar d'infants amb només 4 mesos".