"Els nens criden i canten fort per naturalesa", explica l'especialista en teràpia vocal Eliana Vazilchuk. És per això que cal ajudar a prendre consciència als infants, ja des de petits, del fet que "la veu és un instrument meravellós per comunicar-nos i cal cuidar-la i fer-ne un bon ús".

Una premissa, és molt important oferir un bon model vocal com a mares i pares. Per exemple, de vegades tendim a cridar per dir-li al nostre fill que no cridi. L'Eliana adverteix que hem de fugir d'aquests comportaments inconscients i parlar de la manera que volem que el nen parli, "no ens hem de posar al seu nivell".

En aquest sentit, no hem d'utilitzar ordres en negatiu. En lloc de dir-li "no cridis" és millor demanar si pot repetir allò que ha dit de manera "més suau". L'Eliana opta per parlar del concepte "suavitat" en lloc del de "fort" o "fluix", ja que són conceptes massa abstractes pels infants.

​L'Eliana ens explica com podem ajudar, amb exercicis senzills, a canviar les maneres disfuncionals d'emetre la veu dels nostres fills. Una detecció precoç és importat ja que "els nens poden canviar la manera de parlar més de pressa que els adults".

Respirar per tenir veu

En el procés de presa de consciència de la veu cal començar per entendre que "la veu surt perquè respirem, la veu és aire". Aquí ve el primer exercici que ens proposa l'Eliana. Estirats a terra, agafem aire, la panxa s'infla "com un globus" i es desinfla.

Podem afegir-hi un sac petit d'arròs, un objecte que pesi una mica. D'aquesta manera el nen veu visualment el moviment de la panxa, amb l'objecte que puja i baixa quan estem respirant, "els nens ho agafen molt de pressa".

La veu és de tot el cos

El següent exercici, "el joc de la ema", serveix per destensar el coll, ja que molts nens tenen tendència a posar-hi massa energia quan parlen, i visualitzar la veu com un element relacionat amb tot el cos.

Estirats a terra, amb els ulls tancats, agafem aire i mantenim el so de la ema, amb la boca tancada. L'adult diu "la ema ara viatjarà al peu" i així successivament amb diverses parts del cos. Notarem com el to de la ema va variant.

Crear referents

L'últim exercici que ens proposa l'Eliana és jugar a "fer veus", per corregir tons de veu inadequats. Com que parlar de la veu amb els nens és complex, hem de fer servir referents a qui imitar, "com parlaria un gatet petit?", o com un monstre, com el pare o l'àvia, "fer una mica de teatre".

Aquest exercici serveix per a crear referents propis, que seran d'utilitat per corregir la mala utilització de la veu. Podem utilitzar expressions com "t'ha sortit una veu de monstre!", en negatiu, o "intentem fer-ho ara amb veu de gat petitó", per buscar més suavitat.

Com podem detectar que el nostre fill té un to de veu inadequat?

La nostra logopeda esmenta tres senyals d'alerta per les que caldria consultar amb un especialista:

Quan es queda sense veu o té veu disfònica en tornar d'excursió o de determinada activitat extraescolar
Quan veiem un excés de força al coll al parlar i, sobretot, en cantar
Quan té molts processos de faringitis o laringitis.

A més, la logopeda alerta que cal descartar que el nen tingui un problema d'oïda si el nen parla constantment molt fort.