La Fundació Bofill ha alertat que la segregació escolar continua empitjorant a Catalunya perquè no s'apliquen les mesures per eradicar-la. Les dades revelen que a Catalunya hi ha 420 centres segregats, 20 més que fa cinc anys.

Una de les principals crítiques és que 6.101 infants de matrícula viva van ser assignats a centres segregats el curs 2019-2020, un de cada tres. Així, el 83% dels centres segregats de primària i secundària van rebre més matricula viva que la mitjana de les seves zones de referència, mentre que només el 18% dels no corresponsables van acollir alumnat durant el curs.

D'altra banda, hi ha una manca de detecció d'alumnat vulnerable, ja que se n'identifica un 7% quan s'estima que representa més del 31%.

Segons l'informe elaborat per la Fundació i que pren com a base l'alumnat estranger per calcular la segregació, les comissions de garanties d'admissió envien el 31% dels alumnes que demanen plaça al llarg del curs a un centre segregat. En aquest sentit, alerta que evitar l'adjudicació de matrícula viva als centres segregats és un mecanisme clau per posar fre a la seva complexificació però el 86% dels municipis encara no han activitat aquesta mesura. A més, el 91% dels municipis que tenen algun centre segregat també té centres on gairebé no hi ha alumnat vulnerable.

La Bofill ha recordat que el Pacte contra la Segregació Escolar i el nou decret d'admissions expliciten que s'ha de fer una distribució equilibrada de l'alumnat. Tot i això, les Comissions de Garanties continuen assignant alumnat de matrícula viva als centres segregats.

El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, ha apuntat que Catalunya és pionera en dotar-se d'eines per solucionar la segregació, com el pacte i el decret, però ha insistit que el que cal és aplicar-ho de manera contundent i general a tot el territori.

Lluny de millorar, l'informe de la Bofill assegura que la situació ha empitjorat en els darrers anys, passant de 293 centres segregats el 2014-2015 a 305 el 2019-2020. A secundària, han passat de 107 a 115 en cinc anys.

A banda de ser més, els centres segregats que ja existien fa cinc anys han empitjorat la seva situació. En concret, tres de cada quatre centres continuen tenien una concentració d'alumnat estranger molt superior a la mitjana del seu entorn. De les 293 escoles de primària amb alts nivells de segregació el curs 2014-2015, només 51 s'han desagregat. D'altra banda, 84 de les 305 escoles que llavors tenien una composició equilibrada ara són centres segregats.

En el conjunt, el 76% dels centres segregats fa cinc anys ho continuen sent, el 17% són ara centres equilibrats, el 4% s'han convertit en institut-escola i continuen segregats i el 3% van tancar. A secundària, el 64% continuen sent segregats, el 33% són ara equilibrats i el 3% van tancar.

Aquesta desigualtat és extrapolable pel que fa al conjunt de la política contra la segregació. Les pitjors dades es donen als serveis territorials de Tarragona, amb un 31% dels centres escolars de primària segregats. La mateixa situació presenten el 18% dels instituts. Per darrera hi ha Terres de l'Ebre (25%), Barcelona Comarques (23%), Lleida (23%), el Consorci de Barcelona (22%) i el Vallès Occidental (21%). En l'altre extrem, la millor situació es dona al Vallès Oriental-Maresme, amb un 10% dels centres de primària segregats.

Per contra, els serveis territorials de Tarragona, Terres de l'Ebre, Vallès Occidental, Barcelona Comarques, Lleida i el Consorci d'Educació de Barcelona tenen més escoles de primària segregades que la mitjana de Catalunya.

La segregació es concentra a l'escola pública

Un cop més, la Bofill ha denunciat que la majoria dels centres segregats són públics i la majoria de no corresponsables concertats. En general, el 91% dels centres segregats de primària són públics i el 9% concertats; mentre que secundària són el 76% i el 24%, respectivament. Pel que fa als no corresponsables, el 30% són públics a primària i el 70% concertats, mentre que a secundària són el 9% i el 91%, respectivament.

Tot i això, l'experta en política contra la segregació escolar i autora de l'estudi, Maria Segurola, ha assegurat que la doble xarxa no explica la segregació ja que hi ha tant exemples d'escoles concertades que ho estan fent bé com de públiques que incompleixen les mesures.