Època de mocs i refredats. Virus estacionals, infeccions respiratòries, al·lèrgies,... Algunes famílies arriben a desesperar-se perquè en alguns casos els mocs no desapareixen pràcticament fins a finals de curs... 

N'hem volgut parlar amb la pediatra María Alexandra Millán, que ens ha desmentit també alguns mites sobre els mocs i els refredats: 

Les criatures amb mocs mengen menys... Hi ha el mite que els omplen la panxa, és cert? 

És cert que habitualment les criatures mengen menys quan estan amb mocs o refredats, però no totes. Algunes mantenen el ritme d'ingesta. Els motius poden ser diversos. Per una banda, perquè el propi procés fisiopatològic implica cert grau d'anorèxia, també per una mala gestió de les secrecions mucoses o per dolor faringoamigdalar. 

Hi ha la creença que els mocs els atipen però això no és cert perquè els sucs gàstrics degraden immediatament els mocs sense arribar a donar la sensació de tenir l'estómac ple. Més aviat són pels motius que ja he esmentat. 

 El canvi de color dels mocs significa que la infecció ha empitjorat? 

No. Si no va associat a altres símptomes simplement és senyal del curs de la infecció, sense que això impliqui cap complicació. El moc verd, per exemple, prové dels glòbuls blancs degradats i altres expulsions del mateix procés inflamatori. Per tant, el color per si sol no indica haver d'anar al metge. Per considerar que pugui haver-hi una infecció bacteriana, caldria acompanyar-se de febre, mal de cap, etc. 

I la sang, és senyal d'alarma? 

 No. El to rosat o els fils de sang en els mocs no són senyals d'alarma. Normalment sol ser conseqüència d'una inflamació considerable de la mucosa, que està més sensible o delicada i davant del mínim traumatisme pot sagnar. També pot passar si abusem dels rentats nasals. Un sagnat nasal pot ser un senyal d'alarma si es manté en el temps o apareix de forma reiterada. Llavors sí que és recomanable anar al metge a fer una revisió per descartar altres patologies associades a aquest símptoma. 

Els rentats nasals ajuden a prevenir complicacions del procés infecciós? 

Els rentats no influeixen en el curs de la infecció. Les complicacions que puguin haver-hi com una otitis o una bronquitis venen determinades per altres factors de risc com per exemple l'edat, el sexe, la predisposició anatòmica, la història familiar o, fins i tot, condicions ambientals d'on visqui la criatura. 

Els rentats són necessaris per la qualitat de vida de la criatura. Sobretot en aquelles més petites, de menys de sis mesos, que són respiradores nasals i no tenen el mecanisme compensatori de respiració bucal. 

Els rentats es poden fer ja en edats lactants. Es recomana fer-ho asseguts o bé estirats de costat, fent primer un forat i, a continuació, girant-lo cap a l'altra banda per fer el segon forat. En cas de recent nascuts no sol ser necessari perquè, en principi, no solen presentar processos catarrals. Tot i així, en cas que convingui es pot humitejar el nas amb una o dues gotetes de sèrum fisiològic o bé aspirar lleument amb un aparell com el que venen a les farmàcies. 


Cal insistir que es moquin? 

No. Si la criatura no té molèsties importants i no la veiem incòmoda, no cal insistir. Penseu que els mocs són un mecanisme de defensa per eliminar partícules virals, pols o altres partícules contaminants de l'ambient. Mocar-se més o menys no prevé tampoc complicacions. L'únic objectiu és generar confort en les vies aèries i millorar el pas de l'aire. Si no afecta la seva qualitat de vida, no és necessari. 

A partir de quina edat es moquen de forma efectiva?

Normalment cap als cinc anys, que és quan ja està present el control d'aquest reflex. Abans, sol ser menys efectiu. La manera d'ensenyar-los a mocar-se és posar-nos nosaltres com a model. Es pot començar ensenyant a mocar-se primer un forat i després l'altre. Amb aquesta tècnica aconseguim que facin més força. Tot i així, és un mètode pensat sobretot per a primeres edats i no és en cap cas una indicació imprescindible.