Va passar fa pocs dies. Una escola es va llevar amb pintades de caire feixista. Els equips de neteja van córrer a esborrar-les a contrarellotge per preservar la normalitat a l'escola i evitar que la polèmica afectés el dia a dia lectiu.

Va passar arran d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en què dictava que un 25% de les classes a un grup de I5 es fessin en castellà tot esmenant el consensuat model d'immersió lingüística desplegat a Catalunya. 

Com afecta un ambient d'hostilitat o de confrontació a les criatures? Li ho hem preguntat a la psicopedagoga Anna Serra. "Els problemes i els conflictes hi són. No podem esperar que les nostres criatures visquin en un context d'esterilitat. No hem de fixar-nos tant en el conflicte, si no en el model que els oferim a l'hora de gestionar diferents posicions", explica.  

"Les criatures han d'aprendre a sentir-se còmodes quan trona, la discrepància forma part de l'ésser humà". "El que hem de fer és educar a discrepar i donar permís a pensar diferent a l'altre/a sense acusar, atacar o agredir. El problema no és que troni, si no que un llamp caigui a casa teva", exemplifica. 

Què fem amb l'enuig quan discrepem? I amb l'hostilitat quan confrontem? La psicopedagoga defensa que necessitem trobar altres maneres d'enfadar-nos. "Quan hi ha un atac, els infants sí que poden sentir-se indefensos, perquè en una lluita sempre hi ha guanyadors i perdedors. Ens aboca a preguntar-nos: 'tu de quin bàndol estàs?'". I aquest model de confrontació llavors les criatures el traslladen al seu entorn, per exemple, al pati.