Ben segur has sentit a parlar del famós
mètode Montessori i has sentit a parlar-ne en
projectes pedagògics d'algunes escoles. Però, coneixes els seus fonaments? Saps que a casa també pots aplicar la seva filosofia per dur a terme una
criança respectuosa amb els ritmes maduratius i les necessitats de les teves criatures?
Si com a pare o mare t'interessa educar les teves criatures des d'una mirada educativa renovada, en aquest article t'explicarem en què consisteix una de les corrents pedagògiques més revolucionàries dels últims anys.
Maria Montessori (Itàlia, 1870- Països Baixos, 1952) va ser la primera dona italiana a aconseguir el certificat de Metgessa. Després va complementar la seva formació amb estudis i treballant en l'àmbit de la psicologia i la pedagogia, on enfocaria la seva carrera.
Ella va ser la impulsora del model educatiu conegut com a Mètode Montessori, fruit de les seves experiències acompanyant nens en risc social.
En què es basa la seva filosofia?
La filosofia Montessori es basa en tenir un tracte molt afable, proper i maternal vers els infants. S'aproxima a l'educació mitjançant una
mirada de respecte, admiració i confiança cap a les criatures i les seves capacitats. Tenir a l'infant al centre i deixar que sigui ell qui marqui les regles del joc pel que fa al seu aprenentatge. Alhora, busca promoure l'ensenyament a partir de les joguines que s'adapten a cada etapa de la seva maduració.
Quina és la funció de la persona adulta?
Per a Maria Montessori és molt important que l'adult mantingui una actitud molt calmada, que
convidi a la interacció, que sigui un model. Ha d'encarregar-se de
propiciar un ambient favorable, posant les coses al seu abast i deixar que faci, i a través del joc aconsegueixi l'aprenentatge incidint molt en l'autonomia i els valors.
Com s’estableixen els límits?
Aquesta filosofia incideix en la
negociació a l'hora de gestionar conflictes. Com a part prèvia als límits proposa deixar-los
capacitat d'elecció, explicar-los allò que es farà i donar-los un seguit d'opcions perquè no se sentin objectes de l'acció. També s'ha de propiciar l'interès per les emocions de l'infant i tenir en compte les seves.
I a la pràctica què cal fer?
És tan senzill com escoltar els infants, preparar l'ambient en funció de les seves necessitats (per exemple, donar-los gots de la seva mida perquè puguin usar-los, deixar que parin taula, que facin allò amb el que se sentin més còmodes) i deixar que
aprenguin mitjançant l'experiència.
Els
beneficis d'aquesta metodologia són múltiples, ja que mitjançant el
treball de motivació interna perquè no depenguin de l'adult, es genera en els infants un elevat grau d'autonomia i autoestima.
Algunes joguines que segueixen aquesta filosofia:
Sonall Cúbic. Es tracta d'un joc típic Montessori. La fusta és un material noble, l’acabat és vellutat i, per tant, és ideal per aquesta etapa. Té una característica molt important: el picarol de dins el poden tocar perquè hi ha un forat, i així l’infant el pot explorar (és complicat trobar un sonall amb accés a l'interior).
Ous de fusta i copa. Se’n pot fer ús per separat i junts conformen un material perfecte per a l’acompanyament en l’etapa d’encaixar i col·locar objectes uns a dins dels altres. Permeten practicar la precisió i el pensament espacial
Clavilles Montessori. Material perfecte per aquella etapa que Maria Montessori defineix com a períodes sensibles (encaixar i classificar). Idoni per l’edat en les quals es comencen a manipular peces i explorar amb la motricitat fina.
La base deu o material multibase és un recurs òptim per a comprendre i raonar sobre el sistema mètric decimal, així com els conceptes d’àrea, volum, unitat, desena, centena i millar.