Néixer a principis o finals d'any té impacte en les criatures. Per entendre-ho hem de conèixer com funciona el nostre cervell. Naixem amb moltes neurones, però no totes estan connectades. Es tracta d'un procés progressiu on les connexions es van enfortint amb l'experiència.

Així, per exemple, un infant nascut al gener té més setmanes i mesos d'experiència acumulades i, per tant, més connexions fetes. "Això no vol dir que els nens i nenes nascuts a finals d'any siguin inferiors, sinó que les criatures de principi d'any porten més camí fet", explica la psicopedagoga Anna Serra.  

A nivell neuronal i de desenvolupament, doncs, aquestes diferències són una realitat. Tot i i així, quan són més evidents és durant els primers anys de vida, fonamentalment en l'etapa infantil. Després, tot i que aquest procés de desenvolupament cerebral s'allarga fins els 21 anys, són més imperceptibles.

"En els primers tres anys de vida, el desplegament neuronal és molt evident i hi ha grans avenços, per això té major impacte", apunta Serra. "Tot i així no podem generalitzar perquè aquestes diferències no afecten tots els infants per igual, també influeixen les seves característiques. Hi ha criatures del desembre, per exemple, que no veuries cap diferència respecte un de principis d'any. Això ho fa el fet que cada infant té unes particularitats i un caràcter determinat... Per tant, no és un factor determinant, és un factor a observar", adverteix.  


I com impacta tot plegat en l'escolarització? L'escolarització a Catalunya es fa per edat cronològica i no per edat evolutiva. En alguns països o algunes metodologies pedagògiques fan proves de maduresa per veure si l'infant està preparat per determinats processos mentals o cognitius. "No tenir en compte això pot tenir efectes en l'autoestima de les criatures. Per això és important que les famílies i els mestres no comparin i atenguin els ritmes i els processos maduratius de cada infant", explica la psicopedagoga.

"L'adult ha de tenir en compte que hi ha criatures que necessiten més temps i han d'evitar caure en preocupacions de l'estil 'serà capaç de fer-ho?' i enfocar-se més a preguntar-se què necessita per anar evolucionant".

Focalitzar-se en els progressos, en l'evolució, és clau per acompanyar aquestes diferències a l'aula i a casa. Buscar eines de motivació, i no pensar en el que els altres poden fer i aquest infant encara no. "Les ganes de superació hi són quan la criatura se sent preparada per fer-ho", apunta Anna Serra. 

També són importants les eines prèvies que li donem. Per exemple, donar experiències motrius a casa, al pati o a la muntanya els ajudarà en la lectoescriptura perquè la motricitat grossa està relacionada amb la parla i amb el desenvolupament del llenguatge. Enfilar-se a un arbre, a una pedra, fer excursions,... Aquesta criatura ja estarà evolucionant i si els adults ho acompanyem, sense por i confiant, mica en mica s'anirà superant.    

I hi ha un altre recurs que, segons la psicopedagoga, s'hauria de tenir en compte. "Repetir curs està estigmatitzat, està reservat per a casos extrems, i és un error perquè en realitat pot ser molt útil per determinades criatures que necessiten més temps", defensa. "La meva experiència amb infants que han repetit és molt positiva. Veus que adquireixen més confiança i seguretat quan guanyen temps de maduració. I ho agraeixen", explica. "Això no vol dir que tots els nens o nenes nascudes al novembre estiguin millor canviant de curs, es tracta de veure on està millor per poder-se desplegar". 

I en el cas de nascuts al gener, poden necessitar avançar de curs? "Aquí no ho veig tan clar. Hi ha moltes intel·ligències i per molt que tinguin adquirits uns coneixements, hi ha molts canals d'aprenentatge i moltes coses a desplegar. En aquests casos és important l'art del/la mestre, d'apostar per una educació més individualitzada".

En definitiva, acompanyar sense comparar, fixant-se en el que s'està esforçant i com està progressant. Assenyalant l'evolució i cuidant molt l'autoestima de l'infant.