"Durant dècades, els investigadors han sabut que el tracte diferenciat per part dels pares pot tenir conseqüències duradores per als fills", subratlla Alexander Jensen, professor associat de la Universitat Brigham Young i autor principal de l'estudi El favoritisme patern no és un mite, publicat per l'Associació Estatunidenca de Psicologia a la revista Psychological Bulletin, que analitza com els progenitors escullen el fill o filla preferit.
Segons aquests investigadors, hi ha dues dues característiques que fan que els seus progenitors premiïn uns fills per sobre de la resta: que siguin agradables i persistents. "Aquest estudi ens ajuda a entendre quins nens i nenes tenen més probabilitats de ser objecte de favoritisme, cosa que pot ser tant positiva com negativa", destaca Jensen.
Deixant de banda la curiositat (o morbositat) que pot generar aquesta qüestió, des de Criar.cat ens proposem desmuntar l'objecte d'aquest estudi. En primer lloc, perquè cada criatura és diferent, i en conseqüència, té unes necessitats i un vincle diferent amb els seus progenitors. Es cau en l'error de parametritzar i comparar característiques o tipus de relacions, quan els contextos, fins i tot dins de les famílies, són diferents. Qui pot assegurar, sense conèixer la criatura, que un tracte "afavoridor" no és, en realitat, una necessitat que potser per a un fill o filla i per a un altre/a no...
I, en segon lloc, i encara més important, perquè un estudi així només pot afegir culpa i càrrega a les mares i pares. I ja prou que en tenen. Les famílies criem com podem i no com volem. Aquesta és la gran frustració que porta implícita avui la criança. Ho saben bé les famílies mono(ma)parentals, les mares i els pares autònoms, les famílies ofegades pel preu abusiu de l'habitatge o les que es veuen abocades a fer equilibris permanents en el dia a dia per treballar en empreses sense plans de conciliació.
I tot això té molta més influència en la manera com criem que no pas el tarannà del nostre fill o filla. Que sí, que poden haver-hi afinitats. I no passa res. Però qui té en compte la sobrecàrrega i l'esgotament de les famílies per evitar caure en l'error de pensar que els vincles és només cosa de càracter?
Així s'ha fet l'estudi...
L'estudi analitza el vincle entre les característiques dels nens/nenes i les diferències en com els seus pares els tracten, tenint en compte els possibles moderadors com l'edat de l'infant, el gènere dels pares i els mètodes de mesura. Així, els investigadors van realitzar una metaanàlisi de 30 articles de revistes i dissertacions revisades per pares, juntament amb 14 bases de dades, que inclouen un total de 19.469 participants. Aleshores, examina trets l'ordre de naixement, el gènere, el temperament i els trets de personalitat (extroversió, amabilitat, obertura, escrupolositat i neuroticisme) i la vinculació amb el favoritisme parental.
Segons l'estudi, els pares poden mostrar favoritisme de moltes maneres, inclosa la manera com interactuen amb els seus fills, quants diners hi gasten i quan control exerceixen sobre ells, exposen els investigadors. En total, s'han analitzat cinc dominis: tracte general, interaccions positives, interaccions negatives, assignació de recursos i control. El resultat: els infants persistents (és a dir, responsables i organitzats) i agradables reben un tracte més favorable. Això suggereix que els pares poden trobar aquests nens més fàcils de gestionar, pel qual responen de manera més positiva.
