D'altra banda, les dades del curs que ara ha acabat mostren com la cobertura és força més baixa a l'Eixample (37,2%), Gràcia (45%) i Sants-Montjuïc (47,2%), perquè des del Consistori s'han "privilegiat" barris "més vulnerables", segons el regidor d'Educació. Lluís Rabell assumeix que les xifres demanen "un esforç" inversor, i promet 647 noves places d'aquí al final d'aquest mandat.
Segons les dades de la preinscripció i matrícula del curs 2024-25, el curs vinent la xarxa de 105 escoles bressol municipals acollirà 8.845 infants de 0 a 3 anys, prop d'una de cada quatre criatures d'aquest grup d'edat de la ciutat. Una part important són matrícules de continuïtat, els infants que passen de curs, i la resta són noves matriculacions.
En concret, s'han assignat 4.582 places per un total de 8.291 sol·licituds, això és, el 55,2% de la demanda. El curs passat el percentatge va ser similar, i així es va repetint els últims anys (amb l'excepció dels dos anys de pandèmia, quan va baixar molt la demanda).
Per grups d'edat, també hi ha hagut poca variació, I2 (2-3 anys) segueix sent el grup amb un nivell més baix de demanda atesa, el 51% de les 2.497 sol·licituds de plaça. A I1 s'ha satisfet el 57% de 4.403 sol·licituds, i a I0 (nadons de 0-1 anys), el 58% de 1.391.
Els darrers anys l'oferta pública municipal no ha fet si no augmentar, amb una xarxa que ha passat de 35 equipaments EBM l'any 2000 a 105 actualment. Però les famílies que sol·liciten una plaça a les escoles bressol també han crescut, de fet, a un ritme encara superior.
Superada l'anomalia dels dos cursos pandèmics en què va baixar fortament la demanda d'escolarització i l'oferta pública va absorbir fins més enllà del 60% de les sol·licituds, aquest curs s'ha retornat al 55%, un percentatge lleugerament més baix que l'any passat (56,7%) i també que el darrer curs abans de la pandèmia (56%).
Com s'ha dit, malgrat que l'Ajuntament ha anat ampliant l'oferta pública de les Escoles Bressol Municipal els darrers anys -800 més entre 2012 i 2022, i 300 més tan sols aquest darrer curs- l'augment de la demanda ha estat encara superior. Entre els cursos 2019-20 i el darrer, les sol·licituds han crescut de 890 (715 de les quals aquest 2023-24), mentre hi ha només 470 places més en conjunt.
El regidor d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, Lluís Rabell, diu que són "conscients" d'aquestes xifres i admet que "que demanen un esforç de desenvolupament d'escoles bressol". En aquest sentit, exposa que la previsió del Consistori és inaugurar abans que acabi el mandat 4 escoles bressol (una d'elles és una ampliació), que sumaran un total de 647 places noves, i deixarien la xarxa pública amb una capacitat total de més de 9.200 places i 108 equipaments.
Tanmateix, el regidor diu que en termes d'escolarització (no de demanda atesa) d'aquesta franja d'edat i en particular del grup de 2-3 anys, sumant els sectors públic i privat, Barcelona no està lluny de l'objectiu del 85% que marca la Unió Europea pel 2030. "Ara estem en un 72%, i ens anem encaminant poc a poc cap aquests objectius", assegura.
Rabell assenyala la "contradicció" que mentre baixa la natalitat i la població menor de 3 anys a la ciutat, creix la demanda. És l'efecte d'una major "consciència" social sobre la importància d'escolaritzar els infants d'aquesta franja d'edat, però també de la "qualitat" i "l'èxit" de la xarxa pública municipal d'escoles bressol, "una de les millors d'Europa tant per les instal·lacions, com per qualitat dels equips docents, com pel model i marca pròpia que és la seva vessant comunitària", argumenta el regidor.
En aquest sentit, des de fa tres cursos la matrícula de la xarxa pública supera en volum la de la privada, i així es manté, en part, pel desplaçament de la demanda al qual fa referència Rabell.
Desequilibri territorial: l'Eixample, el Districte menys cobert
Les dades del curs 2023-24 confirmen que el districte amb el nivell més baix de demanda atesa ha estat, novament, l'Eixample amb tan sols el 37,2% de les sol·licituds amb plaça assignada (el curs 2019-2020 era del 38,8%) i també a Gràcia (45%) i Sants Montjuïc (47,2%). A tots tres es cobreix menys de la meitat de la demanda de places.
L'altra cara de la moneda és Nou Barris, amb la ràtio més alta, gairebé el 67% de la demanda és atesa. I en segon lloc Sant Martí (65,8%). Els casos de Sant Martí i Horta-Guinardó (64,8%) contrasten amb l'Eixample: tots tres districtes són els que tenen més demanda, però mentre els dos primers tenen un dels percentatges més alts de cobertura, l'Eixample és el més mal cobert.
Al respecte, Rabell explica que el "desequilibri" territorial no és casual: "S'ha privilegiat amb més escoles bressol els districtes i barris on hi ha una major vulnerabilitat social, rendes més baixes". Aquí és on s'ha fet més "esforç inversor" que en altres zones on, assegura, aquesta mancança queda "en part compensada per l'oferta privada". Tot i això, Rabell diu que "s'anirà equilibrant l'oferta" d'acord amb la demanda. "No volem crear una segregació a la inversa".
En aquest sentit, les quatre EBM que s'inauguraran (o ampliaran) d'aquí a final de mandat estaran força repartides: Casernes (Sant Andreu), Can Carreras (Nou Barris), La Mar (Barceloneta) i una quarta a la Sagrada Família (Eixample). L'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB), amb un pressupost anual ordinari de 66 milions d'euros destinat a la xarxa d'escoles bressol, té previst invertir 14 milions d'euros en aquests quatre projectes programats per aquest mandat.
Neix la plataforma Bressols en Lluita
En aquest context, la recent nascuda plataforma Bressols En Lluita, d'àmbit català, reclama l’accés garantit a places d’escola bressol públiques i també ràtios i condicions de treball adequades en aquest segment de l’educació pública. La plataforma la integren entitats en defensa de l'escolarització pública de la primera infància, educadors i també famílies, com la de Natàlia González, mare d'un dels nadons que s'ha quedat sense plaça pel curs 2024-25 a l'Eixample.
González diu que les conseqüències per a la seva família i per a moltes de les que estan en la seva situació és una gran "incertesa" i un problema per a l'economia familiar. "Ho vam apostar tot a la pública, i no va anar bé. Com que no tenim solvència econòmica ni família que es faci càrrec del nostre fill (de 10 mesos), ara un dels dos haurà de renunciar a la seva vida laboral". La primera etapa de l'educació infantil (0-3) no és ni obligatòria ni gratuïta, però sí que és una mica més assequible que la matrícula de les llars d'infants privades, i compta amb un sistema de tarificació social. A més des de fa dos cursos, Infantil 2 (el darrer grup de la bressol) està parcialment finançat pel Govern (1.600 euros per plaça) i les famílies paguen només el menjador i les acollides, mentre els ajuntaments segueixen aportant el mateix.
"Al nostre centre vam aplicar 80 famílies per 30 places, els números són escandalosos", es queixa amargament de la situació concreta a l'Eixample on, assegura, a molts centres és més la gent que "ha quedat fora que la que ha entrat". Efectivament, en aquest districte només el 37,2% de les sol·licituds van tenir plaça el curs passat.
Creixement desigual de la demanda
El creixement general de la demanda d'escolarització de la primera infància a la xarxa pública també varia en funció del Districte, i hi ha hagut canvis. El Districte on més ha crescut la demanda de places en aquests anys és amb diferència Sarrià Sant-Gervasi, més d'un 50%, de 284 a 427 places. En el mateix període la demanda atesa al districte ha caigut del 77,8% fins al 54%.
El creixement a Sarrià és especialment acusat en el grup de 2 anys, on la demanda més que dobla la del 2019, i tot i que també s'ha ampliat l'oferta (un 66%), el percentatge de sol·licituds ateses ha caigut fins el 35,4%.
La demanda també ha crescut fortament a Les Corts, fins a un 33% més que el curs 2019-20. Però aquí sí l'oferta disponible ho ha més que compensat i la cobertura actualment és deu punts més elevada, del 56,6% quan fa quatre anys era del 46%. Pel que fa a i2, aquest és el segon districte on més creix la demanda de places, fins a un 83% més, però de nou l'oferta s'ha ampliat prou (de fet, s'ha multiplicat per quatre) i ha millorat la cobertura d'aquest grup del 32% a un 71,8%. A Nou Barris i Sant Martí la demanda és gairebé idèntica al curds 2019-20, i a Gràcia només un 1,8% més elevada.
I2, un 34% més de sol·licituds des de la gratuïtat
Dels tres cursos de la primera etapa infantil no obligatòria (I0, I1 i I2), el que té més demanda insatisfeta és el grup d'Infantil 2, amb gairebé la meitat (el 49%). Tot i això, l'increment del 34,2% de sol·licituds des de la gratuïtat d'aquest grup (curs 2022-23) no ha redundat en una davallada de la cobertura al conjunt de la ciutat.
Més aviat al contrari, gràcies al fet que s'ha duplicat l'oferta disponible des del curs 2019-2020, i això ha possibilitat que la situació sigui millor ara que fa quatre anys, quan es cobria tan sols el 44% de la demanda. Amb tot, es continua atenent menys de la meitat de les sol·licituds presentades cada curs.
Per districtes, n'hi ha diversos amb una demanda atesa al grup I2 per sota de la mitjana de la ciutat (del 49,6%). Són els mateixos tres districtes amb el percentatge general més baix (Eixample, Gràcia i Sants-Montjuïc), més Sarrià-Sant Gervasi (35,4%). En positiu destaca Les Corts, que si en el conjunt dels tres cursos està a la mitjana de la ciutat, en I2 és el Districte que la cobreix millor amb oferta pública, amb un 71,8% de la demanda atesa.
Sobre l'eventual ampliació de la gratuïtat als cursos d'I0 i I1, Lluís Rabell, diu que caldrà veure si això també "dispara la demanda" i, si és així, si aquesta "dispara les disponibilitats pressupostàries per part de qui les ha d'atorgar". Es queixa així del fet que "durant molt de temps la construcció, el manteniment i funcionament de les escoles bressol han estat sostingudes per l'Ajuntament a pulmó", i reclama que "s'hi posin" totes les administracions.
Des de la gratuïtat d'I2, la Generalitat ha assumit el terç del cost de la matrícula que pagaven les famílies (1.600 euros per plaça), però els ajuntaments segueixen pagant el seu terç, la despesa recurrent i les inversions. A banda d'això, a la capital catalana la Generalitat té cinc llars d'infants que gestiona a través del Consorci d'Educació de Barcelona, amb una oferta de 175 places pel proper curs.
[newsletter-criar][ficentrareport]
