[inicicentrareport]"A casa parlem en català, a classe també parla en català, però en canvi quan el meu fill es relaciona amb els seus amics o amigues canvia d'idioma i, fins i tot, utilitza expressions castellanes quan parla amb nosaltres", ens explica preocupada una mare.

No és l'única que ha contactat amb Criar.cat per expressar-nos el seu malestar vers aquesta realitat. I és que només un 14,6% de les converses als patis dels instituts de les zones urbanes de Catalunya, per exemple, són en català. Són dades alarmants d'un estudi sociolingüístic fet per Plataforma per la Llengua. 

L'estudi, realitzat als patis de 50 centres educatius dels 35 municipis més poblats de Catalunya -que aglutinen el 61% de la població catalana- conclou que el 24,3% de les converses són en català. Però mentre que a primària arriba al 35%, a l'ESO l'ús del català cau fins al 14,6 %. 

Una altra investigació recent mostra que menys d'un terç de catalans s'eduquen a casa en català, el 48,6% de la població de Catalunya utilitza el castellà com a llengua habitual, i mentre que a zones com les Terres de l'Ebre és la llengua hegemònica (72,2%), a l'Hospitalet de Llobregat només l'utilitza un 11,9%. 

Només cal apropar-te als patis de les escoles per saber que entre iguals, en molts casos, utilitzen el castellà o paraules castellanes, tot i que a casa i a l'aula els parlin en català. Per què passa això? Analitzem els factors clau:

[GotaVerdaPle]Ús social del castellà: La priorització del castellà en certs ambients socials o el canvi idiomàtic han propiciat que els infants també ho facin. Sense adonar-nos-en es fixen amb els nostres patrons socials i els reprodueixen. 

"La situació sociolingüística als patis de casa nostra és greu: hi ha un alt percentatge d'infants i adolescents que no veuen el català com un instrument útil i atractiu, fins i tot entre aquells que el tenen com a llengua materna", alerta Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua. "En els darrers 50 anys, certament, no hi havia hagut mai tanta població competent en llengua catalana, si més no teòricament. Però les dades de l'estudi demostren que aprovar un examen d'una llengua no és garantia suficient per emprar-la de manera normal en els usos quotidians".

Segons l'últim informeCat, 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà, la majoria "per respecte" o "per educació". Famílies, mestres i professors, entrenadors/es esportius, monitors/es de lleure i de menjador, personal sanitari, policies, forners, educadors, psicòlegs, periodistes, creadors, etc. Qui més qui menys, bona part de la societat tenim un contacte constant amb els joves i infants. Plataforma per la Llengua recorda que tots/es som models lingüístics i hem de prendre'n consciència perquè sovint no ens adonem que nosaltres mateixos hem renunciat a la llengua o normalitzem que ells hi renunciïn, sovint sense adonar-se'n.

[GotaVerdaPle]Manca de referents audiovisuals: Hi ha una manca clara de referents audiovisuals catalans. Un dels pocs canals que ofereix diàriament contingut infantil en català és el Súper 3, però el cert és que el canvi en els patrons de consum ha desplaçat moltes les famílies cap a les plataformes audiovisuals de pagament. Allà, el contingut infantil en català és lamentablement molt escàs. 

Plataforma per la Llengua, l'Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya denuncien des de fa temps que, en molts casos, les plataformes no ofereixen la versió doblada en català ja existent i pagada per l'administració. Disney+, per exemple, no ofereix en català un total de 144 llargmetratges que han estat doblats amb diners públics. Són dades recents, d'aquest mateix any. És per això que exigeixen a la Generalitat que supervisi les circulació adaptada i gratuïta de totes les versions en català que han estat pagades amb diners públics.

També reclamen que s'incrementi el finançament a l'audiovisual català per poder competir amb la resta de produccions. El cert, però, és que el doblatge no és barat. Segons ens explica Laia Servera, responsable de programes infantils de TV3, costa el mateix que el producte en sí, i per tant una sèrie en català multiplica els costos per dos. "Això fa que es pugui comprar menys i que es fongui el pressupost molt abans", explica. També passa que el doblatge enredereix uns tres mesos l'emissió. 

[noticia]157[/noticia]
Pel que fa als videojocs, per exemple, el Llibre Blanc del desenvolupament de videojocs elaborat a Catalunya el 2020 indica que el 55% dels videojocs que es desenvolupen a Catalunya inclouen el català. Si aquestes xifres es comparen amb les primeres que s'havien publicat s'observa que el nombre de videojocs en català ha anat en augment: a Catalunya ha crescut de 12 punts des del 2016. Però malgrat la tendència ascendent, les xifres continuen essent molt baixes, sobretot si es comparen amb els indicadors d'altres llengües que tenen un nombre de parlants similar o inferior al català. D'altra banda, gairebé cap de les grans produccions ni dels jocs més venuts, com ara FIFA, Resident Evil, League of Legends o Super Mario inclouen el català.

[GotaVerdaPle]Poc català a les xarxes: ja hem vist que el català és molt minoritari en plataformes com Disney+, Netflix o HBO, per exemple, però encara més a les xarxes socials com YouTube o Instagram, on es troben alguns dels referents bàsics d'aquesta edat, actualment.

Això es deu al fet que per tal d'impactar a un públic més massiu cada vegada hi ha més gent que utilitza el castellà a les seves xarxes perquè fer-ho en català suposarà moltes menys visites. 

[GotaVerdaPle]La part positiva de tot plegat?

[GotaVerdaBuit] L'èxit dels llibres infantils i juvenils en català és rotund. El gènere que més exemplars ha venut en català correspon als llibres infantils i juvenils (47,23%), segons dades recollides pel Gremi de Llibreters.

[GotaVerdaBuit] Contingut de qualitat en català destinat a adolescents i joves. Des d'Adolescents.cat a Canal Malaia. L'aparició de contingut de qualitat destinat al target jove és un punt a favor. 

[GotaVerdaBuit] Música infantil en català: Des dels Xiula, El Pot Petit, la Dàmaris, Mainasons, Lali Beegood, Reggae per Xics... La cultura musical catalana és molt potent. 

Tot i això, falten referents pel que fa a la infància i primera infància. És un problema greu que cal tenir present com a societat. 

[noticia]790[/noticia]
[ficentrareport]