La crisi demogràfica es fa notar, però en els darrers anys, i per l'arribada de migrants, l'alumnat del sistema públic i concertat encara ha crescut globalment. Si se segreguen les dades, però, les escoles privades concertades tenen menys alumnes, però les transferències econòmiques de la Generalitat s'enfilen any rere any. El curs 2023-2024 el valor dels concerts educatius va escalar fins als 1.432 milions d'euros, seixanta més que l'any anterior i un 26% més que sis anys abans, el 2017-2018. Un increment, calculat a partir de les dades obertes del departament, destinat principalment a les nòmines del professorat i a sufragar les despeses de funcionament dels centres privats, cada cop més costoses. 

L'increment, però, és força inferior respecte a com ha crescut globalment el departament d'Educació: el seu pressupost ha augmentat un 44% en aquests mateixos sis anys, fregant els 7.000 milions el 2023. La diferència clau és que mentre el nombre d'estudiants matriculats a la pública no ha fet més que incrementar (especialment en l'ESO), el pes de l'escola privada ha tocat mínims històrics. Només aquests set anys ha perdut 27.000 places, un 7% de les que tenia, en part perquè han desaparegut una trentena de centres de l'oferta concertada, incloent-hi mig miler d'aules, que majoritàriament han passat a la xarxa pública. 

Per al curs 2025-2026, el govern ha proposat retirar el concert a 155 aules, les que mai no s'acaben omplint: "Distorsionen la planificació", va justificar la consellera Esther Niubó a principis d'estiu.

A conseqüència d'aquesta progressiva pèrdua de places i de baixada de ràtios, la quantitat de diners que la Generalitat destina a cada alumne de la concertada s'ha disparat els últims anys. Dels 3.000 euros per infant el 2017 als més de 4.200 euros el 2023, segons les mateixes dades, que el govern actualitza anualment (però sempre amb un any de retard). Una altra estadística del departament ho eleva fins als 4.900 euros per cap. Sigui com sigui, és una assignació molt més petita que la que rep l'escola pública: la Generalitat gasta prop de 8.000 euros per cada estudiant matriculat en centres públics. Una diferència que moltes institucions privades traslladen a les famílies.

Millores salarials i més recursos per als centres

Si hi ha menys alumnes i centres concertats, com és que puja l'aportació pública? L'increment més gran ha anat a les nòmines del professorat i la resta del personal, una partida que suma uns 950 milions d'euros, 163 més que fa set anys. El fet que ara hi hagi menys docents que abans en escoles de titularitat privada implica que aquests diners addicionals es destinen a millorar les seves condicions laborals. Cada any, uns 300 milions més van a parar a la seguretat social, una xifra que ha crescut un 25%.

El que més s'ha disparat, però, són les despeses de funcionament, que engloben des de la gestió i administració del centre fins al servei de guarderia abans que comencin les classes. Si bé són la part més petita (174 milions el curs 2023-24), costen un 76% més que fa set anys. El departament d'Educació ha explicat a Nació que una de les pujades més grosses va succeir el 2022, després que el govern d'ERC instaurés les 'motxilles escolars' per a l'alumnat més vulnerable, tant de la pública com de la concertada, uns ajuts que inclouen material escolar, ordinadors portàtils o activitats extraescolars. En els pressupostos de 2023 també es va aprovar un increment de despesa per als concerts educatius de 53 milions d'euros, 39 dels quals va anar a parar a despeses de funcionament.

Els centres privats amb més recursos públics 

Com es decideix qui s'emporta més recursos de l'administració? Segons indica la llei, els concerts s'assignen a les escoles i instituts depenent del nombre d'unitats, és a dir, grups-classe. Si un institut té concertades quatre línies d'ESO, rebrà la transferència proporcional a setze unitats. El que encén les negociacions entre el departament i els centres educatius és decidir quants diners corresponen a cada unitat.

Això fa que les escoles que obtenen més recursos públics siguin grans complexos educatius, molt habitualment lligats a l'Església catòlica. Els darrers anys el rànquing l'encapçalen els Jesuïtes del Clot de Barcelona, que el curs 2023-2024 van rebre més de 10 milions d'euros per als seus 2.600 alumnes de totes les edats: tenen concertades totes les etapes educatives, des de l'infantil fins al batxillerat i els cicles formatius. En segona posició s'hi troba l'Escola Pia de Mataró, amb 9,5 milions d'euros, seguida dels Jesuïtes de Sarrià (8,9 milions). A la següent taula podeu consultar quants diners van ingressar del departament d'Educació tots els centres concertats: