Quan una noia té la primera regla, a qui recorre? Segons diversos estudis, principalment a casa i, majoritàriament, a la mare.
Gràcies a un estudi realitzat amb 300 adolescents de entre 15 i 19 anys a instituts públics de Tarragona, hem analitzat què saben realment sobre la menstruació, quines idees errònies persisteixen i d'on obtenen la informació. Les respostes són tan reveladores com preocupants. Abans i després de la menarquia, la figura materna continua sent la principal font d'informació, seguida de les amigues.
El rol del pare encara és secundari
Crida l'atenció que, un cop han tingut la primera menstruació, Internet i les xarxes socials superen l'escola com a font d'informació. Aquest fet pot explicar-se, en gran part, pels mandats de gènere que han situat històricament la menstruació com un assumpte femení i n'han relegat l'abordatge a l'àmbit privat.
Les escoles apareixen en un discret segon pla i, tot i que professionals de la salut —especialment infermeres— acostumen a acudir als centres educatius per fer xerrades puntuals, aquestes intervencions poden ser clau per proporcionar informació basada en evidència científica, desmentir mites i oferir un espai segur on resoldre dubtes sobre el cos, el cicle menstrual i la salut sexual.
Tot i això, caldria ampliar i reforçar aquestes iniciatives. Els pares també hi són presents, però sovint amb un rol secundari, probablement condicionat per aquests mateixos mandats, i una implicació més gran podria contribuir a normalitzar la menstruació i a compartir la responsabilitat educativa.
Què ens diu això? Que la menstruació continua sent percebuda com un “assumpte de dones”, una responsabilitat que es transmet de mares a filles, sovint carregada de les mateixes pors, vergonyes i mites que elles van rebre.
Si la informació passa de generació en generació sense contrastar-la amb evidència científica, com podem trencar el cercle de desinformació? A més, mentre els homes quedin exclosos d'aquesta conversa, es reforça el tabú i la manca de comprensió col·lectiva. Incloure'ls en l'educació menstrual és clau per normalitzar-la, promoure la corresponsabilitat i avançar cap a una visió més justa i informada de la salut menstrual.
Falta informació als nois, però també a les noies
Vuit de cada deu adolescents admeten que no tenen prou informació sobre la menstruació. El més preocupant és que aquesta manca de coneixement no afecta només els nois: també és freqüent entre adolescents que menstruen. Tot i els avenços en educació sexual i salut, la menstruació continua envoltada de mites, silencis i incomoditats.
La menstruació és un fet fisiològic i és una experiència travessada per factors socials, culturals, emocionals i educatius. Tot i això, encara avui es tracta principalment com una qüestió d'higiene i sovint des d'una mirada simplista que deixa fora preguntes fonamentals sobre el cos, la salut, el plaer, la identitat o l'autonomia.
El resultat? Adolescents que menstruen sense sentir-se preparades i adolescents que no menstruen i que construeixen el seu coneixement a partir de rumors i falses creences.
Menstruar no garanteix saber més
Una de les conclusions més rellevants de l'estudi és que menstruar no implica, necessàriament, tenir més coneixement sobre la menstruació. L'experiència corporal no compensa la manca d'educació: tant adolescents que menstruen com els que no ho fan presenten buits importants sobre el cicle menstrual, la fertilitat o la salut sexual.
Aquesta manca d'informació impacta especialment en col·lectius sovint invisibilitzats. Homes trans i persones no-binàries que menstruen també viuen aquest procés, sovint sense referents ni una educació que tingui en compte la seva experiència. Quan la menstruació s'explica només en clau de noies cisgènere, es reforcen l'estigma i la desconnexió amb el propi cos.
Tres de cada quatre adolescents descriuen la seva primera menstruació amb emocions negatives com por, dolor o vergonya.
La recerca mostra que una educació menstrual més completa, inclusiva i sensible al context cultural s'associa a vivències més positives, i té un impacte directe en l'autoestima, la relació amb el cos i la salut. Tenir en compte les creences, els valors i els tabús culturals és clau per promoure una comprensió més oberta i equitativa de la menstruació.
La regla no se sincronitza i altres mites
La menstruació encara està envoltada de creences persistents (cada vegada menys, però continua): que no et pots banyar, que no et pots quedar embarassada amb la regla o que la sang fa mala olor.
De fet, el mite més estès entre els participants del estudi és la creença que dues persones que menstruen i conviuen acaben sincronitzant els seus cicles. Però la major part de la comunitat científica considera que la sincronització menstrual no està demostrada.
Aquests mites són més freqüents entre adolescents que no menstruen, que solen tenir un nivell de coneixement més baix, segons el nostre estudi.
Incloure nois, persones trans i no-binàries en l'educació menstrual és una necessitat educativa i social per tothom.
Educació menstrual: què falta fer?
En un context en què es parla obertament de salut i educació sexual, resulta paradoxal que la menstruació continuï envoltada de silencis. Cal una educació integral i continuada que abordi el cicle menstrual des d'una mirada corporal, emocional i social.
Conèixer bé el propi cicle menstrual no només ajuda a gestionar la menstruació, sinó que esdevé una eina d'autoconeixement per a tota la vida, des de la menarquia fins a la menopausa. És important deixar de centrar-nos únicament en qüestions d'higiene i adoptar una visió més àmplia i aprofundida de la temàtica.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu aquí l’ original.
- Font: International Journal of Education Research. Analysing menstrual education in Spanish adolescents: Perspectives from menstruating and non-menstruating individuals.
