Quan una persona queda inconscient, els primers minuts poden marcar la diferència entre la vida i la mort. Però reaccionar davant d'una emergència no és un coneixement reservat als adults. Enmig de ponències sobre infeccions, urgències pediàtriques i salut mental adolescent, la 30a Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria ha volgut reservar aquest divendres 8 de maig un espai poc habitual en un congrés mèdic: un taller de suport vital bàsic pensat específicament per a infants.
Sota el títol Aprenem a ajudar als grans, la iniciativa ha volgut apropar la reanimació cardiopulmonar (RCP) als més petits i demostrar que salvar una vida no és només cosa d'adults.
Durant el taller, els infants han treballat en grups reduïts i han practicat directament la tècnica amb professionals sanitaris. “Els principals passos que han de conèixer els nens, sobretot, és alertar”, han destacat els professionals durant la jornada, en què els participants han après pas a pas com realitzar una RCP. Els organitzadors han insistit especialment en una idea: abans fins i tot de saber fer correctament una reanimació, el més important és que els infants aprenguin a detectar que alguna cosa greu està passant i alertin ràpidament un adult o els serveis d’emergència.
Què fer davant d'una emergència?
Els professionals han explicat quins són els principals passos que els menors poden fer davant d'una emergència:
- Primer, cal comprovar si la persona respon.
- També mirar si respira.
- Tot seguit és indispensable avisar immediatament al telèfon d'emergències 112.
- I, si és necessari, iniciar les compressions toràciques fins que arribin els sanitaris.
Tot plegat, adaptat a un llenguatge accessible perquè els infants entenguin no només què han de fer, sinó també per què és important actuar ràpidament i no quedar-se paralitzats.
Les diferències entre adults i infants
En infants, les emergències solen estar relacionades amb dificultats per respirar o ofegaments, i també poden estar causades per malalties cròniques. “Sobretot són nens que tenen alguna malaltia que progressa o que ja tenen alguna malaltia de base, com una cardiopatia o altres condicions prèvies”, ha explicat el professional sanitari, Antonio de Francisco Prófumo, que ha remarcat que, a diferència dels adults, on les emergències acostumen a estar vinculades a problemes cardíacs, en els nens les causes respiratòries tenen molt més pes. Aquesta diferència fa que també canviïn aspectes de la reanimació, com la força de les compressions, la posició de les mans o la manera d’utilitzar un desfibril·lador.
Més enllà de la tècnica, els professionals han coincidit que el missatge clau que els infants s'haurien d'emportar és que actuar, encara que sigui només avisant, pot salvar una vida. Per això, la jornada no ha buscat convertir els nens en sanitaris, sinó transmetre'ls confiança, responsabilitat i la idea que davant d'una emergència quedar-se paralitzat mai és la millor opció.
Com més aviat s’aprèn, millor
Els experts també han destacat la importància d'introduir aquests coneixements tan aviat com sigui possible. Han explicat que, a partir dels 10 o 12 anys, molts infants ja tenen prou força física per fer compressions toràciques efectives, però l'aprenentatge pot començar molt abans. En les edats més petites, l'objectiu no és tant executar perfectament com perdre la por a reaccionar, saber identificar la urgència i entendre que avisar ràpidament pot marcar la diferència. Durant la jornada, els pediatres han insistit que com abans es normalitzi la formació, més natural serà per als nens actuar.
El taller ha format part d'una edició de la reunió pediàtrica molt centrada en els nous reptes de salut infantil i adolescent: des de les autolesions i l'impacte de la tecnologia en la salut mental fins a les urgències pediàtriques o les situacions extremes. Però entre totes les taules i comunicacions científiques, hi ha hagut una escena que ha destacat: infants aprenent a fer compressions toràciques sobre un maniquí. Perquè hi ha coneixements que no haurien d'esperar a l'edat adulta.
