Són segurs els terres de cautxú dels parcs infantils? Presentats com una solució neta i segura contra les caigudes, aquests paviments estan fets amb pneumàtics reciclats que alliberen compostos químics i microplàstics amb el desgast i la calor. Ara, un estudi recent del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) alerta que aquesta goma pot provocar problemes de salut a mitjà i llarg termini.
De tot plegat n'hem parlat amb la Dra. Núria Pericas, cap de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de l'Hospital HM Nens qui demana no esperar al 2031, -quan la UE els prohibirà-, per aplicar el principi de precaució i apostar per parcs infantils renaturalitzats.
El CSIC alerta de la toxicitat d'aquests paviments. De quin tipus de substàncies parlem i quin risc tenen?
Crec que és un tema que ens hauria de preocupar, perquè parlem dels espais on juguen els nostres fills cada dia. Molts d'aquests paviments estan fets amb pneumàtics reciclats i poden contenir una barreja de substàncies químiques:
- Disruptors endocrins (que poden interferir en el sistema hormonal).
- Metalls pesants com el plom (que afecta el desenvolupament del cervell i del sistema nerviós dels infants.)
- Microplàstics. Sabem que es poden desprendre dels paviments amb el desgast, però encara falten estudis per conèixer millor els efectes de l'exposició habitual a les quantitats reals a què poden estar exposats els infants.
Ara bé, hem de ser rigorosos i no generar alarma: no podem afirmar que jugar-hi provoqui directament alteracions hormonals, infertilitat o altres malalties si no disposem d'evidències científiques que ho confirmin. Per a mi, aquesta és la qüestió principal: si sabem que poden alliberar substàncies potencialment perjudicials i encara hi ha preguntes sense resposta, hauríem de replantejar-nos si són la millor opció per als espais de joc infantil. Crec que hauríem de ser més exigents amb els materials que s'instal·len als parcs i prioritzar alternatives que permetin reduir aquestes exposicions. No cal esperar a tenir totes les respostes per començar a prendre mesures preventives.
Quines són les situacions de més risc a l'hora d'utilitzar aquests espais?
Aquest és un aspecte que em preocupa especialment per dos motius.
- Els nadons que gategen estan en contacte constant amb el terra, hi recolzen les mans i se les posen a la boca. Això pot augmentar el contacte amb la pols i les partícules que es desprenen del paviment.
- La calor: a l'estiu, el cautxú exposat al sol pot assolir temperatures molt elevades i arribar a provocar cremades. És un risc concret que cal prevenir. A més, la calor extrema afavoreix la degradació del material i la dispersió de compostos.
Amb el pas del temps, el sol, la pluja i l'ús continuat poden deteriorar aquests materials. Si el paviment s'esmicola o presenta peces aixecades, també poden aparèixer problemes de seguretat i més dispersió de partícules. Precisament per això, crec que hauríem de revisar amb més atenció quins materials instal·lem als espais destinats als més petits. Els nadons tenen molt contacte amb el terra i no poden evitar aquesta exposició per si mateixos. Cal prioritzar superfícies adequades, zones d'ombra i materials en bon estat de conservació, així com valorar alternatives que permetin reduir els riscos evitables.
Amb una sola tarda en un parc de cautxú estem posant en risc els nostres fills?
El que sabem és que una exposició puntual no és el mateix que una exposició freqüent i prolongada. El risc depèn de les substàncies presents, de la quantitat, de la via de contacte i del temps d'exposició. No podem afirmar que passar una tarda en un parc de cautxú provoqui, per si sol, un problema de salut. La meva preocupació va més enllà d'una visita puntual. Em pregunto per què hem de continuar utilitzant aquests materials als espais infantils si sabem que poden alliberar partícules i determinats compostos químics, tot i que encara existeixen incerteses sobre els efectes de l'exposició habitual.
La Unió Europea ha fixat l'any 2031 per restringir aquests materials. Què n'opina d'aquesta data?
Personalment, crec que hauríem de començar a actuar molt abans i aplicar el principi de precaució: no esperar que es demostrin tots els possibles efectes sobre la salut per començar a reduir exposicions que podem evitar. Per tant, no em sembla necessari esperar fins al 2031 per replantejar-nos quins materials volem als espais de joc dels nostres fills. Penso que les administracions haurien d'aprofitar aquesta situació per revisar els materials que s'instal·len als parcs nous i valorar alternatives quan calgui renovar els existents. Ja sabem que aquests materials poden alliberar partícules i que poden contenir substàncies que mereixen especial atenció. Davant d'això, considero raonable prioritzar alternatives naturals, sempre que compleixin les condicions de seguretat necessàries. Evidentment, l'elecció dels materials s'ha d'adaptar a l'ús i a les necessitats de cada espai. La salut infantil i la qualitat dels espais públics haurien de tenir un paper central en aquestes decisions.
Com haurien de ser els parcs infantils?
Crec que molts professionals apostarien per parcs més naturals, amb més arbres, ombra, vegetació i materials adequats per al joc infantil. Hem anat omplint molts espais de grans superfícies de cautxú i penso que hauríem de recuperar una manera més natural d'entendre el joc. El contacte amb la natura és important durant la infància. Jugar a l'aire lliure, tocar la terra, manipular sorra, observar els insectes o córrer per l'herba ofereix experiències que ajuden els infants a explorar l'entorn, desenvolupar la curiositat i experimentar amb diferents textures i materials. A més, els arbres i la vegetació proporcionen ombra i contribueixen a reduir l'escalfament dels espais públics. En un context d'estius cada vegada més calorosos, això hauria de ser una prioritat a l'hora de dissenyar els parcs. Hi ha alternatives que es poden estudiar i combinar per crear espais segurs, frescos, diversos i més connectats amb la natura.
Què podem fer les famílies mentrestant?
- El més important és rentar-se les mans amb aigua i sabó, especialment abans de menjar i en el cas dels infants que juguen directament a terra.
- Si la roba està bruta, la podem canviar i rentar amb normalitat.
- Deixar les sabates a l'entrada de casa si porten pols o restes de brutícia a les soles.
- Si un xumet o una joguina cau a terra, convé netejar-lo abans de tornar-lo a donar a l'infant.
- Si hi ha alguna rascada o ferida, també cal netejar-la adequadament.
- Evitar que els infants es posin a la boca les partícules de cautxú que es desprenen del terra.
- Buscar zones d'ombra i evitar el contacte amb superfícies massa calentes.
- És important observar l'estat del paviment i avisar l'ajuntament si s'esmicola, presenta peces aixecades o té altres desperfectes.
- Sempre que sigui possible, podem prioritzar espais amb arbres, vegetació, sorra o altres superfícies naturals adequades per al joc.
Ara bé, no hauríem de traslladar tota la responsabilitat a les famílies. Rentar-se les mans no evita que un paviment alliberi partícules ni substitueix una bona selecció dels materials. La responsabilitat principal recau en les administracions, que haurien de revisar els paviments existents, informar amb transparència sobre els materials utilitzats i valorar alternatives més naturals en les noves instal·lacions.
Precisament perquè encara hi ha preguntes sense resposta, penso que no hauríem de minimitzar el problema ni esperar que es demostrin tots els possibles efectes per començar a actuar. Hauríem de continuar investigant, revisar els materials que s'utilitzen i prioritzar alternatives naturals sempre que siguin adequades i segures. Al final, no es tracta només de quin terra posem sota un gronxador. Es tracta de quin entorn volem oferir als nostres fills i de si estem fent tot el possible perquè puguin jugar en espais saludables, naturals i segurs.
