La convivència perfecta no existeix, i qui digui que mai ha tingut una paraula més alta que l'altra davant dels seus fills, probablement menteix. Però, què passa pel cap d'una criatura quan veu els seus referents enfadats? En contra de la creença popular, el conflicte no té per què ser traumàtic si sabem com gestionar-lo.
De fet, els conflictes són inherents a la convivència i solen intensificar-se en l'època de criança perquè, sovint, s'hi afegeixen factors com l'esgotament o la no corresponsabilitat que fan tensionar les relacions de parella.
Què passa si ens discutim davant dels fills? És possible fer-ho de manera constructiva? En aquest article analitzem com transitar les diferències de parella sense comprometre la seguretat emocional dels infants i per què el moment de la reparació és l'eina educativa més potent que els podem oferir. En parlem amb l'especialista en mediació familiar i educació emocional Sònia Méndez.
- El primer és saber diferenciar entre debat i discussió. El debat és una conversa de caire constructiva i enfocada als arguments. La discussió, en canvi, es focalitza en les posicions de les persones.
L'ideal, segons Sònia Méndez, és ser capaços d'oblidar la nostra posició per centrar-nos en la construcció. Però això no és gens fàcil i requereix d'un exercici d'humilitat molt gran ja que suposa abandonar l'ego i ser capaços/es de comunicar-se per entendre's i no només per convèncer a l'altre. En cas contrari, el xoc de posicions sovint acaba en petites o grans discussions que poden o bé resoldre's o bé escalar fent més grans els conflictes.
Discutir davant dels fills, sí o no? Depèn del contingut, respon Sònia Méndez. Els conflictes és quelcom que cal naturalitzar, també davant dels infants però cal tenir en compte primer si el contingut és apropiat o no per a l'edat de l'infant.
Tècniques per discutir:
Cal aprendre a exposar de manera assertiva el que ens passa, així com cuidar el to, la postura i el volum. I aquí és on l'especialista ens suggereix dues tècniques molt útils:
Tècnica Sandwitch: aquest recurs ens ajuda a expressar una crítica o una opinió negativa negativa sense que sigui mal rebuda per l'altra persona. Tots/es solem posar-nos a la defensiva quan escoltem una cosa que no ens agrada, per això aquesta tècnica prepara el terreny perquè la persona adopti una predisposició positiva. Per aconseguir-ho utilitza la següent seqüència:
- Formular un elogi sincer sobre l'altra persona. Aquest ha d'expressar-se de manera clara i concisa, i ha de ser un afalac sincer.
- Comunicar la crítica o la negativa. En aquest cas hem de desenvolupar i explicar la informació negativa que volem transmetre.
- Acabar amb un missatge o una proposta positiva.
Tècnica Desc:
- Descriure la situació.
- Explicar com t'has sentit.
- Suggerir un canvi
- Mostrar el futur que tindríem.
Un exemple: "Quan tu no col·labores a la llar, jo em sento esgotada. Si tu participessis en l'elaboració del sopar, jo podria dedicar-me a fer tal cosa i nosaltres gaudiríem de més temps de qualitat".
Hem de ser conscient que tot el que apliquem a casa, serà un aprenentatge i un recurs per als nostres fills davant de conflictes a l'escola o al parc. I aquí és on pren també importància educar en l'escolta activa seguint, per exemple, la tècnica del 2x1 que fa referència al fet de tenir dues orelles i una boca, i això es tradueix en poder practicar el següent: de cada cop que parlo, n'escolto dos.
Finalment, també cal tenir present que tots tenim dret a prendre'ns un temps per pensar. Però l'especialista recomana que sigui curt per no demorar el conflicte ni allargar el patiment de l'altre.
