Els jutjats catalans acumulen anualment unes 4.000 resolucions pendents sobre guarda i custòdia de fills menors o dependents en separacions no matrimonials, des de fa gairebé una dècada. Són dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) consultades per l’ACN, lligades a l'augment d'un 150% de les separacions que arriben als jutjats sobre la custòdia i/o guarda de fills, uns casos que han passat de 2.500 l'any 2005 a més de 6.000 del 2014 en endavant. Aquestes xifres han comportat un increment progressiu del temps que les parelles han d'esperar perquè un jutge decideixi les condicions de la custòdia o la cura dels fills. En les separacions no amistoses ha passat de ser sis mesos de mitjana a més d'un any, en un període de 20 anys.

Cristina Díaz-Malnero, diputada de la junta de govern de l’ICAB i especialista en dret de família, explica que les dues raons que expliquen aquest retard creixent són, d'una banda, el fet que cada cop "les parelles se separen més sovint i més aviat" i, d'altra, que els jutjats especialitzats pràcticament no han augmentat. Les dades ho corroboren el primer punt: el nombre de separacions no matrimonials que impliquen una resolució sobre custòdia de fills va créixer amb força als jutjats catalans entre 2005 i 2019, de 2.507 fins a 7.123.

Concretament, el temps actual que una parella espera quan es recorre a una demanda judicial per determinar les condicions de la separació és de 13,7 mesos de mitjana, i des del 2020 sempre per sobre d’un any. A més, aproximadament el 40% dels nous casos que entren al jutjat anualment són actualment separacions contencioses. 

S’imposa la guarda i custòdia compartida

Seguint amb l'argumentació de Díaz-Malnero, la lletrada apunta al fet que les dones ja no depenen tant econòmicament dels homes i “aguanten menys certes diferències de parella”. Alhora, diu, “els homes també s'han incorporat més a les cures familiars i volen compartir més la cura dels seus fills”, cosa que obliga majoritàriament a decretar la guarda i custòdia compartida. "La societat ha evolucionat en el sentit d'entendre que cuidar la família és un dret i una obligació de tots dos, del pare i de la mare", diu.

En efecte, la custòdia compartida ja suposa més del 60% de les assignacions (en divorcis) de parelles amb fills a Catalunya quan l’any 2013 no arribaven al 30%, segons dades de la darrera Estadística de Nul·litats, Separacions i Divorcis (2024) de l’INE.  

Falten jutjats especialitzats

El segon factor que explica l’augment dels temps d’espera és que, mentre el nombre de casos s'ha multiplicat, els jutjats especialitzats a les capitals i grans ciutats gairebé no han augmentat, i la situació als jutjats mixtos dels partits judicials més petits encara és més precària. De fet, Díaz-Malnero explica que en aquests últims jutjats, que atenen casos penals i civils de tota mena, els assumptes de família potser no són els prioritaris, i això fa que els terminis de resolució s'allarguin encara més. 

Què fer mentrestant? 

Els mesos de retard poden fer que la situació familiar, especialment la dels infants, sigui difícil, sobretot en unes separacions contencioses on la cura dels fills pot ser, precisament, un dels motius d’enfrontament. De fet, la lletrada confirma que en els casos de divorci i separació, normalment el més difícil és establir la guarda i custòdia dels fills, que acaba determinant altres aspectes com l'ús de l'habitatge familiar o les pensions compensatòries. 

Per això, l'advocada reivindica el paper dels lletrats com a mitjancers per pactar certes mesures provisionals i un tracte més o menys raonable entre tots els membres de la família. "La nostra feina és de contenció del conflicte i d'acompanyament", assegura. Els advocats de cada part parlen entre ells perquè "qui necessita la seva ajuda no és tant el client, com el nen o la nena que està darrere d'aquest pare o mare".  

Amb tot, a aquestes dades caldria afegir-hi què passa amb les resolucions sobre custòdies dels fills en el cas de les parelles casades que es divorcien o se separen. Però l’estadística del CGPJ no permet saber quin és el seu temps d’espera mitjà perquè, en aquest cas, l’òrgan de govern dels jutges ofereix la dada del conjunt de resolucions de divorci. Això no obstant, la veu experta considera que la casuística és similar a la de les separacions no matrimonials, i per tant també ho han de ser els temps d’espera de les parelles casades amb fills que es divorcien i han de resoldre als jutjats sobre la guarda i custòdia dels seus descendents menors.