Quan una parella se separa, el món familiar es reconfigura. Per a infants i adolescents, aquest canvi pot viure’s com un procés de dol pel que es perd (una convivència, unes rutines, una idea de família...), però també pot convertir-se en una oportunitat de seguretat emocional si els adults ho gestionem amb coherència, presència i respecte.
La manera com comuniquem i gestionem aquest moment (abans, durant i després) pot ajudar molt als infants a viure els canvis amb més calma i seguretat. Aquest procés afecta de manera diferent segons el moment vital en què es troben. En aquest article t’expliquem com poden viure-ho i què necessiten a cada etapa per sentir-se segurs, estimats i acompanyats.
Consideracions generals
Avançar-se als canvis és una bona manera de disminuir la incertesa. Per exemple, poder conèixer amb antelació la nova casa o deixar que triïn algun detall de la seva habitació són gestos simples que els ajuden a sentir que formen part del procés.
També convé establir algunes “línies vermelles” com no utilitzar l’infant de missatger o intermediari entre adults, parlar sempre amb respecte de l’altre progenitor, evitar exposar-los a conflictes que hi pugui haver entre els adults... Els infants no haurien de sentir que han d'escollir entre un o l'altre. El que realment necessiten és saber que continuen sent igual d’importants per a tots dos i que poden comptar amb nosaltres.
Necessitats segons les edats
0-3 anys
En aquesta etapa encara no entenen el concepte de separació, però sí perceben els canvis de la rutina. Poden aparèixer regressions (son, alimentació, xumet, control d’esfínters) o més demanda d’atenció.
Què necessiten?
- Rutines molt estables i previsibles.
- Paraules senzilles, frases breus i repetides (“Avui dorms amb la mare, demà amb el pare”).
- Molt afecte físic i verbal.
3-6 anys
Aquí el pensament és egocèntric, poden creure que la separació és “per culpa seva”. Algunes reaccions que podeu observar són rebequeries, obediència exagerada o agressivitat i sovint apareix por a l’abandonament.
Què necessiten?
- Rutines estables i previsibles.
- Escoltar clarament: “No és culpa teva” (tantes vegades com calgui).
- Contacte regular amb tots dos progenitors (si és possible i segur).
- Validar i posar nom a les emocions (ràbia, tristesa, por, enuig...).
- Crear espais on puguin expressar-se amb confiança (pot ser a través del dibuix, els contes o creant històries amb ninots).
6-12 anys
En aquesta franja d’edat comprenen el que passa, però poden sentir tristesa, ràbia o angoixa (on viuré? canviaré d’escola?). Es poden produir canvis de conducta o en el rendiment escolar.
Què necessiten?
- Comunicació oberta i adaptada al seu nivell de comprensió.
- Presència i afecte constant per part de tots dos.
- Rutines i límits coherents entre cases que els aporti seguretat.
- Espais per preguntar i expressar-se sense ser jutjats.
13-18 anys
A aquest rang d’edat ja entenen més la complexitat de les relacions, però poden sentir decepció, vergonya o ràbia, mostrant-se més rebels o fins i tot amb la necessitat d'aïllar-se. Sovint en aquesta etapa es preocupen per les qüestions pràctiques (on viuran, si canviaran d’escola, logística, privacitat...).
Què necessiten?
- Explicacions honestes i respectuoses (sense carrega-los amb el relat i els detalls dels adults).
- Participar en decisions que els afecten directament (horaris, espais, normes...).
- Respecte cap a la seva necessitat de privacitat i cap als vincles amb iguals.
- No carregar ni assumir rols que no els toquen (confident, mediador, “parella emocional” d’un progenitor).
Tanmateix, hi ha alguns senyals que poden alertar-nos de la necessitat de suport especialitzat:
- Canvis de comportament intensos o sostinguts —o fins i tot l’absència aparent de reacció—
- Aïllament social
- Alteracions significatives de la son o del pes
- Una baixada clara del rendiment escolar
- Canvis d’humor molt marcats
- Un augment de conductes com la dependència de pantalles
En aquestes situacions, recórrer a un acompanyament professional pot ser una ajuda valuosa per al benestar emocional tant dels infants com de
tota la família. Si vols ampliar la informació d’aquest article i consultar recursos (llibres, pel·lícules…) per a cada franja d’edat, saber com explicar-los la separació d’una manera adequada i trobar també orientacions i recursos per a adults que estan transitant el procés, et convidem a descarregar-te aquesta guia gratuïta.
Autores:
- Maribel de la Cerda Toledo: doctora en pedagogia i responsable del programa KOMTÜ.
- Ana Caruezo Carnero: comunicadora científica i social.
