Durant anys, en molts processos judicials de separació o custòdia, la veu de l'infant arribava als jutges filtrada per pèrits, psicòlegs o els mateixos advocats dels pares. Amb la nova reforma, el dret a l'escolta activa es torna imperatiu. Ja no és una opció; és una obligació del sistema judicial garantir que l'infant s'expressi en un entorn segur i protegir-lo davant d'un cas de violència.
Aquesta setmana el consell de ministres ha aprovat la reforma de la llei de protecció integral a la infància i l'adolescència tot i que encara ha de passar el tràmit del Congrés per fer-se efectiva. Entre d'altres canvis, el nou marc legal deixa sense efectes la Síndrome d'Alienació Parental (SAP), que durant anys s'ha utilitzat per desacreditar els testimonis dels menors atribuint-los les influències del pare o la mare.
El text doncs, és un canvi de paradigma pel que fa a la protecció del menor, sobretot en casos de violència ja que farà més difícil la custòdia compartida. L'objectiu: evitar que els menors siguin les víctimes silencioses de les decisions judicials o de la violència exercida a través d'ells. Analitzem els canvis de l'ampliació de la llei i com t'afectaran:
1. El dret a ser escoltat (sense excepcions)
La llei estableix que els infants sempre han de ser escoltats en qualsevol procediment judicial que els afecti.
- Què canvia? S'elimina la barrera de l'edat (aquells famosos 12 anys). Ara, si l'infant té prou maduresa, la seva veu ha de ser tinguda en compte directament pel jutge. Aquest té l'obligació de motivar la seva decisió si decideix no escoltar-lo, i la seva opinió s'ha de recollir en un entorn segur i adaptat a l'edat de l'infant (sales amigables).
- Per què millora? L'anterior normativa obviava la paraula d'una part important de menors que estan en risc pel simple fet de no tenir l'edat establerta. Ara, tots els menors tenen aquest dret.
2. Protecció davant la violència vicària
Aquesta és la part més contundent de la reforma. Es reconeix legalment que un maltractador no pot ser un bon referent. Així, en casos on hi ha indicis de violència de gènere o maltractament, la reforma és taxativa:
- Què canvia? S'imposa la suspensió del règim de visites quan hi hagi una ordre de protecció per violència de gènere o indicis de maltractament cap a un dels progenitors o els fills. També s'aposta per una escolta protegida: s'han d'evitar les confrontacions visuals o espais que puguin intimidar l'infant.
- Per què millora? Es prioritza la seguretat de l'infant per sobre del dret del progenitor a veure'l, trencant amb la premissa que el vincle biològic està per sobre de la protecció i es reforça la idea que un maltractador no pot ser un bon referent. Si l'infant expressa por o hi ha indicis de violència, el sistema ha de prioritzar la seva protecció immediata i garantir acompanyament i reparació.
3. Adeu a la Síndrome d'Alienació Parental
Tot i que molts organismes ja la rebutjaven, durant anys s'ha fet servir la Síndrome d'Alienació Parental (SAP) per desacreditar els testimonis dels menors atribuint-los les influències del pare o la mare.
- Què canvia? Ara la llei ara prohibeix explícitament l'ús de teories que vinculin la por de l'infant cap a un progenitor amb una "manipulació" de l'altre sense proves científiques.
- Per què millora? S'evita caure en la desprotecció que tenien aquests menors per l'aplicació d'una síndrome sense base científica i els desacreditava. Ara, la norma fa que la seva paraula sigui presa com un testimoni que cal investigar, no com un producte d'un "rentat de cervell".
4. Evitar la revictimització
En casos d'abusos o violència, un dels grans objectius és que l'infant no hagi de repetir el seu testimoni una vegada i una altra davant de diferents persones (policia, psicòlegs, jutges).
- Què canvia? La manera com declaren els menors víctimes d'abusos o violència.
- Per què millora? La llei promou la prova preconstituïda: una sola declaració gravada en un entorn amable que serveixi per a tot el procés.
A més a més, la normativa també contempla que n'hi hagi prou amb el consentiment d'un sol progenitor perquè el menor pugui rebre atenció psicològica i evitar que l'agressor pugui tenir capacitat de veto sobre la reparació.
Enduriment dels requisits per treballar amb menors
Finalment, aquesta reforma incorpora la violència masclista en el llistat de delictes que exclouen poder treballar amb menors. Així, per accedir a alguna d'aquestes professions caldrà que la persona acrediti que no ha estat condemnada per delictes relacionats amb la infància i l'adolescència.
