La lactància es continua considera el mètode d'alimentació més recomanat durant els primers mesos de vida. Tot i això, donar pit no sempre és un camí senzill. En el cas de les mares que han recorregut a tècniques de reproducció assistida, per exemple, aquest procés pot implicar afrontar reptes específics que sovint passen desapercebuts. Un estudi observacional conclou que aquestes dones, en realitat, tenen un fort desig d'alletar i, en la majoria dels casos, ho aconsegueixen mantenir durant períodes llargs.
Es tracta dels resultats d'una anàlisi d’IVI RMA Global presentats al Congrés de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) per Cristina Gaya, infermera d’IVI Barcelona. La investigació assenyala que el 86% de les pacients que van aconseguir l'embaràs mitjançant tècniques de reproducció assistida, tant amb òvuls propis com amb ovodonació, volen donar pit. La mitjana de la lactància s'acosta als 20 mesos, sense diferències segons l'origen de l'òvul. Això desmunta la idea que la reproducció assistida pot dificultar la lactància.
La doctora Marga Esbert, coordinadora de Recerca del Laboratori de FIV d’IVI Barcelona, assegura que aquestes dades aporten "tranquil·litat" a les pacients, ja que confirmen que un tenir un fill mitjançant tècniques de fecundació assistida no redueix les possibilitats d'alletar: “El missatge és clar: si volen fer lactància materna, tindran opcions reals d’aconseguir-ho, sense que el fet d’haver recorregut a la reproducció assistida suposi una limitació”.
Complicacions durant la lactància
Tot i això, l'anàlisi de la clínica de Barcelona també apunta que només sis de cada deu dones aconsegueixen instaurar la lactància de manera exclusiva després del part. Entre les que ho fan, gairebé un 70% pateix complicacions com clivelles al mugró, dolor o mastitis, especialment les primeres setmanes, fet que evidencia la necessitat de rebre més suport i assessorament durant aquesta etapa. “Es tracta d’un reflex clar que moltes dones necessiten ajuda”, assenyala la doctora Esbert, que subratlla que el seguiment clínic acostuma a centrar-se en l’embaràs i el part, mentre que sovint falta assessorament quant a la lactància, que queda en un segon pla.
Amb tot, l'estudi destaca la resiliència de les mares, amb una durada mitjana de lactància d'uns 20 mesos tot i les dificultats inicials. Això confirma que les tècniques de reproducció assistida no condicionen negativament la lactància ni la seva evolució quan s’arriba a instaurar.
Manca d'informació i acompanyament
Alhora, la clínica posa de manifest una manca important d'acompanyament a les dones que han passat per tractaments de reproducció assistida. Gairebé set de cada deu consideren "insuficient" la informació rebuda durant l'embaràs sobre lactància, i prop de la meitat necessita suport especialitzat després del part. Això subratlla la importància d'oferir una atenció més integral. “S’hauria de treballar més la preparació prenatal perquè aquestes dificultats no s’afrontin únicament en el postpart, que és un moment especialment vulnerable des del punt de vista físic i emocional”, afegeix la doctora Esbert.
Segons l'estudi, una millor informació i acompanyament ajudarien a viure la lactància com una experiència positiva i alineada amb el desig inicial de les pacients, que és alletar els seus fills.
