Amb la fi de curs arrenca un llarg període de vacances per a les criatures que no sempre és fàcil de conciliar amb el ritme laboral dels adults. Les famílies busquem tota mena de recursos per poder entretenir els infants. Família, casals, colònies d’estiu... Algunes famílies aprofiten aquest període per reforçar aspectes d'aprenentatge del curs. De fet, és habitual que els programes d’estiu incorporin activitats de perfil divers. Però són realment útils aquest tipus de programes d'estiu?

Segons un ampli estudi de la Fundació Bofill i l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), el programes d’estiu en què les activitats d’aprenentatge formal tenen un pes central efectivament tenen impactes positius en l'alumnat. Calculen que l'equivalent a un guany de dos mesos sobre el progrés acadèmic mitjà en un curs escolar. Tot i això, els efectes són variables i depenen dels objectius que prioritzen, de les característiques de les activitats i del perfil de l'alumnat.

Són especialment efectius a l'hora de millorar les competències lingüístiques (sobretot pel que fa a la lectura) i les habilitats matemàtiques, especialment a la primària. En canvi, tenen dificultats per millorar les actituds i pràctiques de risc, la motivació cap als estudis o el nivell de graduació a la secundària.

Són eines que ajuden també a reduir la desigualtat educativa, ja que segons l'estudi els seus beneficis s’observen principalment en l'alumnat amb mancances acadèmiques i sovint també socials. No hi ha evidències concloents del cost-benefici, però alguns estudis indiquen que podria ser equivalent a reduir la ràtio d’alumnes durant el curs ordinari en 2-3 alumnes.

Com han de ser perquè siguin realment efectius?

Per tal que el programa d'estiu millori les competències dels infants i sigui realment efectiu, ha de complir una sèrie de característiques: 

• Ha d'estar ben estructurat i connectat amb els continguts del currículum del curs. Això no vol dir que les activitats d'estiu hagin de ser iguals a les que es fan a l'escola o a l'institut.
• Ha de combinar sessions instructives amb activitats de lleure i recreatives. Això els fa més atractius i estimulants per a l'alumnat i aconsegueix atraure i retenir l'alumnat més vulnerable, el que més se'n beneficia. 
• Els programes que funcionen millor són els que imparteix professorat qualificat. Molt millor encara si té experiència en la matèria que es treballa i en el nivell que té l'alumnat. Això sí, és important que aquest professorat rebi formació i assessorament específic.
• Per millorar l'efectivitat del programa, cal que s'incloguin sessions de mentoria i tutorització individual en les activitats. Especialment en aquells programes que busquen produir canvis actitudinals i d'hàbits.
• Els grups han de ser reduïts, de no més de 15 alumnes. El millor és que els portin professionals qualificats amb el suport d'ajudants o assistents de diferents perfils.
• És bo que hi participin les entitats, recursos, serveis i equipaments de l'entorn, tant per dissenyar i participar en el programa com per difondre'l i captar participants. 
• Convé que impliquin a les famílies en les activitats, per tal de millorar l'acompanyament educatiu i personal que fan dels seus fills/es. 
• Els programes d'estiu que més han demostrat millorar els aprenentatges duren unes cinc setmanes, cinc dies per setmana i programen activitats instructives al voltant de la meitat del temps disponible. Cal que la durada, freqüència i extensió en el calendari de les activitats d'estiu estiguin fixats de manera que permetin acomplir amb els processos i continguts, però també que tinguin en compte que no baixi l'interès de l'alumnat. 
• Tenen capacitat d'atraure i retenir alumnes acadèmicament i socialment vulnerables. Una condició bàsica és garantir-ne la gratuïtat.