Quan pensem en una escola bressol, és fàcil imaginar infants jugant, descobrint el seu cos, aprenent a parlar o relacionant-se amb els altres. Costa més associar aquest espai amb la ciència. Durant molts anys s'ha considerat que l'educació dels infants de 0 a 3 anys havia de centrar-se principalment en la cura, el benestar, el desenvolupament motriu o el llenguatge, deixant en un segon pla l'exploració de fenòmens científics.
Tanmateix, la curiositat forma part de la manera com els infants descobreixen el món des dels primers mesos de vida. Quan deixen caure un objecte una vegada i una altra, intenten comprovar el soroll que farà al contactar amb el terra. Quan observen què passa quan dos objectes entren en contacte, no només juguen: també investiguen. Exploren relacions de causa i efecte, fan prediccions i modifiquen les seves accions segons els resultats que obtenen.
Malgrat aquest potencial, encara són poques les escoles bressol que incorporen propostes de l'àmbit científic de manera sistemàtica. Les investigacions sobre aquesta etapa també són escasses, especialment en les primeres edats de 0 a 3 anys, quan el llenguatge és incipient.
Un estudi sobre el magnetisme a 0-3 anys
Amb l'objectiu d'aprofundir en aquesta qüestió, vam estudiar què passava quan infants d'entre 6 i 36 mesos interactuaven lliurement amb una proposta basada en el magnetisme. La recerca es va desenvolupar en una escola bressol 0-3 anys. L'espai comptava amb un panell magnètic i una selecció d'objectes de diferents materials: peces metàl·liques i de plàstic, culleres de metall, fusta i plàstic, anelles i diversos imants adaptats a l'edat dels infants.
L'objectiu no era explicar què és el magnetisme sinó oferir un entorn ric que convidés a explorar. Els infants podien accedir lliurement als materials, escollir què volien fer i experimentar al seu ritme, mentre les educadores observaven les seves accions i intervenien només quan era necessari per estimular la descoberta.
De l'exploració al pensament estratègic
L'observació de les sessions va mostrar una evolució molt clara en la manera com els infants interactuaven amb els materials. Els més petits es relacionen amb els objectes principalment a través dels sentits: els toquen, els sacsegen, els porten a la boca o els deixen caure. Quan un objecte queda enganxat al panell magnètic, sovint fruit de l'atzar, aquest efecte inesperat desperta el seu interès i els anima a repetir l'acció.
A mesura que creixen, les exploracions es fan més sistemàtiques. Repeteixen determinades accions per comprovar si el mateix efecte es produeix una vegada i una altra. Sense saber-ho, comencen a identificar regularitats o patrons repetitius, principi bàsic de la ciència.
Cap als dos anys apareix una exploració molt més intencionada. Els infants ja busquen aconseguir objectius concrets, com enganxar o desenganxar objectes, i persisteixen quan troben dificultats. Alguns fins i tot anticipen quins materials s'enganxaran abans de provar-los. Així per exemple, poder separar una peça del panell, va buscar espontàniament una cullera i la va utilitzar com a palanca per desenganxar-la. Aquest tipus d'actuacions mostren que, fins i tot abans de dominar el llenguatge, els infants són capaços d'observar, anticipar, experimentar i adaptar les seves accions segons els resultats que obtenen.
La importància dels materials
L'estudi també posa en relleu la importància d'escollir amb cura els materials de l'entorn. Els materials no són només objectes per manipular: poden convertir-se en motor de l'aprenentatge. Quan dues peces gairebé iguals tenen un comportament diferent —una s'enganxa i l'altra no— apareix la sorpresa. Quan un objecte ofereix resistència per separar-se del panell, sorgeix un nou repte. Aquestes situacions desperten preguntes i impulsen els infants a provar noves estratègies.
Per això, la qualitat de les propostes educatives no depèn tant de les explicacions de les persones adultes com del disseny d'entorns que convidin a explorar, equivocar-se, repetir i descobrir.
La ciència també és per als més petits
Els resultats de la nostra recerca qüestionen la idea que la ciència és massa complexa per als infants de 0 a 3 anys. Si bé no poden explicar amb paraules conceptes com força o magnetisme, són capaços d'anticipar resultats i resoldre petits problemes a partir de l'experiència.
Això significa que les bases del pensament científic es construeixen molt abans del que sovint imaginem. La curiositat, l’observació, l’experimentació i la recerca de solucions formen part del seu dia a dia quan disposen d'un entorn que les afavoreix.
Per aquest motiu, la riquesa dels fenòmens que les persones adultes associem a la ciència haurien de formar part de les propostes educatives des dels primers anys de vida. No es tracta d'ensenyar conceptes complexos, sinó d'oferir oportunitats perquè els infants explorin el món amb curiositat, facin preguntes —encara que no sempre siguin verbals— i construeixin les primeres explicacions sobre allò que observen.
Al capdavall, la ciència comença molt abans que arribin les paraules. Comença quan un infant s'atura davant d'un fenomen que el sorprèn, prova una vegada i una altra per entendre què passa i modifica les seves accions a partir del que observa i interpreta. En aquest procés, el paper de les persones adultes no és donar totes les respostes, sinó crear els contextos que facin possible que neixin les preguntes.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu aquí l’original.
