El lleure infantil es conjura per reivindicar el dret a jugar amb el Regne Unit com a horitzó

Jugar

L'organització que vetlla per l'equitat educativa acull un debat d'experts sobre el joc al carrer i la infància

Publicat el 17 de novembre de 2026 a les 13:37
Actualitzat el 17 de novembre de 2026 a les 13:45

L'educació és una d'aquelles ciències que té moltes arestes. Si bé és cert que l'educació reglada, amb l'escola i l'aula com a màxim exponent, acapara el gruix de les polítiques públiques com a motor per educar, el joc també hi té un paper cabdal. Recollit com un dret per les normatives vigents a Catalunya, sovint queda invisibilitzat. És per això que aquest dimarts al matí el sector del lleure en la seva màxima expressió -des de l'Aliança Educació 360, organització dirigida per Maria Truñó fins a l'Agència de Salut Pública de Catalunya, passant per altres organitzacions del col·lectiu- s'ha reunit a la seu d'Equitat.org, al centre de Barcelona, per conjurar-se en la reivindicació del lleure i, sobretot, el joc com a "dret" indispensable per als infants. 

Ho fan amb la mirada posada en el Regne Unit, un dels grans referents a escala europea en la defensa del joc com a bé imprescindible per als nens i nenes. Truñó, qui fa poc que va estar a Anglaterra emarant-se de l'experiència britànica en aquest camp, ha remarcat en la seva intervenció durant la segona ponència del dia que Gal·les i Escòcia han "madurat" durant dècades la seva incisió en la posada en marxa de polítiques públiques amb el joc com a epicentre; però que ha estat Anglaterra qui recentment ha "aixecat el dit" i forçat la cambra britànica a posar-se les piles al respecte. És precisament aquí on Catalunya té marge per aprendre: "Ells tenen un marc de país amb polítiques concretes", argumenta Marín. 

En un auditori ple que s'ha hagut de refer de l'absència del ponent estrella del dia, Euan Wilmshurst, vicepresident de Play England -qui havia de protagonitzar la segona taula rodona, però no ha arribat a l'acte-, moderadors, convidats i públics han articulat un debat ric amb un consens clar: "Els agents hi som, cal que els ajuntaments es creguin les polítiques. Hi ha d'haver directrius", argumenta Gemma Romeu, presidenta Unio Consell Esportius de Catalunya (UCEC). Sense voler filar prim casuística per casuística, el sector remarca que cal un "diagnòstic" sobre les necessitats dels infants del barri per, a poc a poc, crear un efecte "taca d'oli". I recorden que la llei ja estableix que ha d'existir aquest diagnòstic, tot i que no sempre es compleixi. 

Recuperant el mirall anglosaxó, la directora d'Aliança Educació 360, que ha dut la veu experta cantant, recorda que van ser ells mateixos qui va determinar fa anys que la manca de joc al pati escolar durant la primària es traduïa en conductes de bullying a la secundària. Van fer el diagnòstic, i han actuat en conseqüència, fins al punt d'obligar els respectius governs a impulsar lleis en conseqüència. Els professionals del sector que s'han aplegat a l'auditori d'Equitat constaten la necessitat de forçar i incidir en l'ecosistema polític per reivindicar el dret al joc, però també veuen que si s'exigeix de "dalt a baix", també s'ha de fer "de baix a dalt": "Els drets comporten deures, també", reflexiona a l'aire Imma Marín, especialista en joc i conductora de l'acte. 

Què en pensen els infants?

Que els infants puguin jugar és un dret exigit i reivindicat pels adults, però que en pensen els nens i nenes? D'acord amb les dades d'un estudi recent elaborat per l'Ajuntament de Barcelona -titulat Parlen els infants-, la meitat dels infants sent que no té prou temps lliure per dedicar al lleure; i sis de cada deu expressa que no va gairebé mai a espais naturals -també s'inclouen els espais verds de la mateixa ciutat. La xifra creix fins a set de cada deu quan se'ls pregunta per si fan ús dels equipaments municipals del seu barri. Les dades, doncs, evidencien que, tot i tenir-hi accés, no ho acaben fent; i els experts que s'han congregat aquí creuen que és per la manca de directrius públiques articulades des de l'administració. 

Les respostes són encara més preocupants quan se'ls pregunta per la seva capacitat de decisió en relació amb el seu dret a jugar. Quatre de cada deu assegura sentir-se poc autònom per definir -d'alguna manera o altra- el seu lleure; i només tres de cada deu afirma poder decidir quins extraescolars fa. És a dir, set de cada deu assegura que no es té en compte la seva opinió sobre quina mena d'esport o activitat de lleure fa fora de l'escola. Amb tot, doncs, la radiografia de les dades mostra que, més enllà de confeccionar polítiques de lleure des dels diferents governs, dels municipals al català, també cal posar més atenció en què senten els infants. El consens és clar, ara només falta l'acció.

Escull Criar com la teva font preferida de Google