Ferran Ballard (Barcelona, 1993) parla clar i sense embuts. És especialista en tècniques d'aprenentatge i recentment ha publicat el llibre Aprendre amb estratègia de la mà d'Alejandra Scherk, una guia per establir les bases d'una bona metodologia d'ensenyament. El llibre planteja una idea clau: el problema actual no és la manca d'accés al coneixement, sinó l'absència de sistemes eficaços per processar-lo i retenir-lo. Sota la premissa “no necessites aprendre més, necessites aprendre millor”, sintetitza un model d'aprenentatge basat en la ciència, l’experiència i l'aplicació pràctica. En aquesta entrevista amb Nació, l'especialista aborda les dificultats de l'alumnat per aprendre i analitza com la intel·ligència artificial es pot convertir en un aliat útil per als docents si s'aplica amb sentit crític.
Els resultats de les darreres proves PISA i les competències bàsiques no han estat bons. Als alumnes catalans els costa aprendre?
Els costa més aprendre perquè la metodologia d'aprenentatge és completament inexistent. I això està fent que cada vegada ens estem tornant més incapaços de poder continuar aprenent.
I com es pot revertir aquesta manca de metodologia?
Possiblement hauríem de controlar dues variables. Primer, la variable de què les escoles es preocupin que l'alumne obtingui coneixement: I això passa per primer entendre com ha d'aprendre l'alumne per poder obtenir aquest coneixement. És a dir, anar a les arrels, als fonaments, de l'aprenentatge. El que ha de fer un professor no és ensenyar bé un coneixement, és fer que aprengui bé aquest coneixement i, per tant, haurien d'anar a les arrels i que puguin aprendre primer aquest coneixement.
Quina és la segona variable?
Limitar l'ús d'eines com la intel·ligència artificial en segons quines coses. Perquè d'aquesta manera, el que farien és que l'alumne es preocupés de tenir un mètode d'estudi i no buscar vies alternatives, delegant el mètode a la intel·ligència artificial. Si ha d'utilitzar la intel·ligència artificial, perquè és innegable que existeix, doncs pugui ser més com un mirall cognitiu. Poder preguntar-li, que et torni una resposta i poder aprendre d'aquella resposta.
Vostè situa la metodologia com el fonament de l'aprenentatge. Quina és l'arrel que cal revisitar per millorar la forma d'aprendre?
Mira, jo sobretot el que insisteixo molt sempre és que primer l'aprenentatge funciona com una bastida. És a dir, tu no pots connectar una cosa si no en tens una informació prèvia. Llavors, a partir d'aquí, un professor, per exemple, o un alumne hauria d'anar a aquests fonaments per poder crear una bastida, per poder, a partir d'allà, anar construint aquell coneixement. Aquest és el primer punt. Dos, s'hauria d'incentivar molt la lectura, s'hauria d'incentivar molt les grans converses. Per què? Perquè l'alumne tingui vocabulari. A vegades l'alumne no llegeix, però si l'alumne no llegeix fem-li preguntes perquè intervingui.
Això no és només feina de l'escola.
Exacte, a vegades deleguem massa sobre l'escola i li diem que ho ha de fer tot. També els pares poden fer des de petits que l'alumne tingui el vocabulari perquè pugui construir el coneixement. I, sobretot, el que cal fer molt és posar a prova el cervell, és a dir, que el cervell vegi la necessitat d'aprendre tot aquell material. Enlloc que les classes siguin molt passives, en què l'alumne és un receptor de coneixement, és un espectador, que l'alumne tingui un paper actiu. La memòria no és un esport d'espectadors. La memòria, cal exercitar-la, i per exercitar-la el que hem de fer és posar a prova constantment a l'alumne.
Com creu que es podria materialitzar l'exercitació de la memòria?
Per exemple, abans de la classe, que el professor faci un test de què han vist abans i que, al final de la classe, torni a fer un test de què han après aquell dia. Sobretot, que els posi a prova, i ho faci individualment, perquè si surt una a la pissarra i ho respon, els altres no s'estan posant a prova. El seu cervell no haurà vist la necessitat d'aprendre. Diferents estudis que s'han fet mostren que posar-se a prova a l'hora d'estudiar proporciona un 30% més de nota que, simplement, repassar els apunts.
La clau, doncs, és no conformar-se només a repassar, sinó implicar-se en l'aprenentatge i avaluar-se constantment.
Cal incentivar molt aquesta vocació perquè els alumnes tinguin aquest aprenentatge real i no aquesta falsa sensació de coneixement, que és el que acaben tenint tots. Pensen que per anar una hora i mitja a una classe on s'han exposat a molta informació ja la saben, però exposar-te molt a una informació no te la dona. Els professors no han de preocupar-se d'ensenyar bé a l'alumne amb classes ultramegadinàmiques, sinó que s'haurien de preocupar que aprenguessin bé. I revisitar tot el que han fet per veure si estan aprenent bé. I també els pares. De fet, quan faig formacions, obligo a venir als pares perquè, per mi, són fins i tot més importants que els nens.
En quin sentit?
Per exemple, si un pare, quan repassa amb el seu fill, fa servir una tècnica molt passiva, donant-li tot mastegat, aconsegueixes que el nano també ho faci malament. A vegades es fa per facilitar-li les coses, perquè no es frustri, però no li estàs fent cap favor. L'únic que estàs fent és que el seu cervell mai vegi la necessitat d'aprendre. La memòria requereix temps, requereix dedicació. Fa anys la gent també li faltava mètode d'aprenentatge, però ho suplia amb hores d'esforç i dedicació.
Per què ara ja no passa?
Ara tenim tantes coses a fer, tantes distraccions possibles, tant els nanos com els adults, que al final no arribem a dedicar les hores que requereix l'aprenentatge correcte. Un aprenentatge que no requereix una gran quantitat d'hores, sinó la tècnica adequada. De fet, les persones que millor aprenen, moltes vegades, són les que dediquen menys hores. I això també és perquè, com han acumulat tant coneixement, els és molt fàcil lligar el nou.
Defensa la importància de la conversa i la interacció com a mètode per exercitar la memòria i millorar l'aprenentatge. Això es contraposa al model de classes magistrals fet fins ara. En les primeres etapes educatives ja s'ha començat a canviar, però en l'àmbit universitari, per exemple, no tant. Caldria repensar-ho?
Sí i no. Et puc dir que s'hauria de revisitar, però defenso les classes magistrals perquè, a vegades, la universitat juga amb una limitació temporal. I hi ha molt temari que cal donar en un temps molt limitat. Llavors, el professor ho ha d'explicar tot, però no pot garantir que ho aprengui a classe. M'ho pot explicar millor o pitjor, però llavors l'alumne ha de ser responsable del seu propi aprenentatge. El problema, per mi, és com a la universitat arriba un alumne sense saber aprendre correctament.
Quin creu que és el motiu?
Que no saben estudiar. Han tingut una tècnica que els ha anat molt bé a batxillerat i creuen que els anirà bé a la universitat, però no. A la universitat afloren problemes que l'alumne no és conscient que té. Això, normalment, s'arrossega des de l'ESO, perquè l'alumne ha anat aprovant, però no ha après res. I, quan arriba a la universitat, té una manca de coneixements que paga molt cara. Per això s'ha de potenciar que l'alumne vegi la importància del que està aprenent. Quina motivació esperem que tingui si no veu per què ho necessita?
És on rau la tasca del professor.
Aquí, com a docents, hauríem de buscar la manera que l'alumne entengui el per què ha d'aprendre, i perquè està aprenent el que està aprenent. T'has de preocupar que l'alumne ho entengui, perquè un cop entén aquest punt és molt més esponja. Aprendre no és una cosa intuïtiva ni lògica. La gent pensa que la gent aprèn bé per genètica, per sort, però no, en realitat hi ha una metodologia darrere. El cervell és com qualsevol altre òrgan del cos, el qual funciona igual per a tothom, excepte si es té alguna patologia concreta. Ara bé, els mecanismes d'aprenentatge, com a tal, són per tothom els mateixos.
Com encaixa la intel·ligència artificial en la metodologia correcte d'aprendre?
És innegable que la intel·ligència artificial és bona, però s'ha de fer servir correctament. Si tu l'utilitzes per plantejar un treball, saps que l'alumne la farà servir per fer el treball, i si no ho pots detectar, ho has d'assumir. Has d'acceptar que la facin servir, però els has de demanar que et passin tot l'historial que han fet servir per arribar a aquella resposta final, perquè llavors el que valoraràs és el pensament que ha aplicat l'alumne i com després, amb el seu propi coneixement, ha pogut comprovar si la intel·ligència artificial s'equivoca o no. Perquè la intel·ligència artificial s'equivoca.
Vostè, doncs, és partidari de què els estudiants la puguin utilitzar per fer treballs.
Per mi sí, es pot fer servir. De fet, es pot fer servir com a tutor també, perquè després l'alumne li pot seguir preguntant i fent créixer aquest coneixement. El que hauríem d'evitar és tot el que sigui delegar un mètode d'estudi a la intel·ligència artificial, perquè moltes vegades pensem en la memorització com una etapa d'un mètode d'estudi, i això és mentida. La memorització és una part molt petita d'un mètode d'estudi. Realment és quasi anecdòtica, perquè el més important del mètode és elaborar el material. Perquè, per exemple, quan jo decideixo que un resum me'l faci la intel·ligència artificial, o que un subratllat el faci la IA, no sap quin és el teu context o quin és el teu coneixement previ sobre aquell temari. I, per tant, si tu et deixes que t'ho faci ella, hi ha temes, hi ha certes frases o certes coses que te les pot suprimir, però que per tu serien molt necessàries per tenir més context per poder aprendre allò correctament.
Creu que s'hauria de posar algun límit a la intel·ligència artificial en l'àmbit educatiu?
És com posar balles al camp [riu]. Tant en un sentit general com en l'estudiantil. També hem de tenir en compte que ara està de moda l'aprenentatge per descobriment, que és aquest tipus en què l'alumne ha d'anar a buscar les coses per si mateix. El problema és que si ell no té coneixement no tindrà criteri, perquè una cosa depèn de l'altre. Estem destrossant el criteri de les persones. Llavors, si l'alumne no té criteri, no pot fer bones preguntes a la intel·ligència artificial i els resultats que obté són molts pobres. Cal alguna regulació? Jo el que diria que el professor delegui que l'estudiant pugui utilitzar la IA per construir el coneixement per si mateix, sense cap mena de base sobre aquells temes, que en el fons és una mica el que ja s'havia fet amb l'aprenentatge per descobriment, l'aprenentatge no és bo.
Fer-la servir només per resoldre dubtes.
L'alumne pot agafar la intel·ligència artificial per resoldre dubtes, per resoldre sobre aquell temari que li ha donat el professor per continuar resolent-ho. Però deixar que construeixin l'aprenentatge amb la intel·ligència artificial és molt perillós. El que hem de buscar és que l'alumne tingui criteri. Educar el criteri, en general, i això és una feina molt complicada.
I el criteri ve del coneixement.
Exacte, això implica tenir coneixement. El pensament crític ve del coneixement, la creativitat ve del coneixement. Si tu vols ensenyar a una persona a ser més creativa, porta'ls a diferents museus i que vegi diferents obres, que entengui les obres, que entengui el perquè d'aquelles obres. Així aconseguirà més creativitat. Però no podem esperar que aquestes soft skills es desenvolupin sense defensar primer el més important, la memòria.
Tot prové del coneixement, però sembla que cada vegada hi ha menys voluntat de tenir-ne. Com a mínim, per alguns.
Ara es diu que no cal coneixement, però el coneixement és més necessari que mai. I ho ha sigut sempre. Ja a l'antiga Grècia sabien memoritzar, però hem virat cap a una època en què sembla que sigui més important desenvolupar altres habilitats. Important educar en valors, sí, però també en coneixement. I és que moltes vegades els valors ja venen del coneixement. Per això penso que a vegades se li dona massa responsabilitats a l'escola. L'escola s'ha d'encarregar del coneixement, de la resta ja veurem qui ho fa. Com pot arribar un nano a batxillerat que no sàpiga parlar en anglès?
Just Equitat.org -antiga Fundació Bofill- publicava un informe fa uns dies en què apuntava que cal replantejar la forma d'ensenyar anglès...
És que no s'està seguint la metodologia correcta d'aprenentatge. I passa amb l'anglès, perquè és el cas més flagrant de tots, però també passa amb les matemàtiques. Pots aprendre sobre Mesopotàmia sense haver entès res de l'imperi romà, no hi ha cap problema. Però, en canvi, si tu no entens com se suma o es resta, després tampoc no sabràs multiplicar. Cal dir, també, que en les matemàtiques s'ha de tenir també una bona instrucció guiada. Aquí el paper dels professors és fonamental.
- "M`agrada la idea que un professor estigui en molts cursos de l`alumne"
- The Brain School
Molta gent que li agraden les matemàtiques ho atribueix a un bon mentor.
Això és cert. El cervell funciona per esquemes, i això també aplica amb les matemàtiques. Cal tenir els passos clars, i això és tasca dels professors. Però moltes vegades els professors no ho saben fer. A vegades perquè no tenen el coneixement suficient per ensenyar matemàtiques. Per exemple, perquè són professors que decideixen fer magisteri i no tenien traça per a les matemàtiques, però, com que han fet magisteri, acaben ensenyant matemàtiques a nanos de primer de primària. En aquests primers moments de l'aprenentatge és crucial tenir un bon professor. Algú que estimi el seu ofici i te'l sàpiga explicar bé.
A vegades també pot passar el mateix, però a la inversa. Algú que en sàpiga massa de matemàtiques i que, per aquest motiu, se salti passos perquè per ell són obvis, però per l'alumne potser no. I, tenint en compte que les aules són molt grans, hi ha el risc de perdre l'alumne. El pots recuperar amb classes particulars, però ja és molt complicat. Aquí el paper del professor torna a agafar una gran rellevància.
Creu que s'hauria de potenciar més la figura del professor en aquesta primera etapa de l'aprenentatge?
A mi m'agrada molt una idea, que aquí no es fa però sí que es fa a Finlàndia, i que és el mètode que fem a la nostra acadèmia universitària, que és que un mateix professor estigui a molts cursos de l'alumne. És a dir, la idea seria tenir el mateix professor des de primer de primària fins a tercer o quart, perquè aquell professor ja et coneix i, per tant, pot saber el que et costa i et pot ajudar. Nosaltres això ho fem molt a l'acadèmia universitària que tenim per la Pompeu, que els mateixos professors els tenen els alumnes durant tres anys, o sigui, durant tot el temps universitari. I, per tant, des de primera carrera fins que l'alumne acaba a tercera carrera, tots els cursos pot tenir el mateix professor. I això fa que el professor conegui molt bé l'alumne, l'alumne també conegui molt el professor, i creiem que és clau perquè l'alumne aprengui correctament.
Això implicaria canviar completament el model educatiu.
És un canvi molt gros en el sistema, i per això no es pot fer, però és que a vegades per canviar les coses hem de replantejar-les. La qüestió no sempre és invertir més en bombers, sinó en prevenció d'incendis. Però a vegades a la gent li interessa més tapar els forats amb tiretes que anar a buscar quin és l'origen del problema i replantejar-ho tot. Nosaltres tampoc som Finlàndia, però sí que hem de veure quins elements tenen i quins els funcionen. I aquest és un èxit.
