"El sistema educatiu necessita fer canvis en l'ensenyament i l'avaluació de l'anglès". Aquesta és una de les premisses de les quals parteix el darrer informe elaborat per Equitat.org, antigament coneguda com a Fundació Bofill. L'estudi assenyala la importància de repensar la forma en què s'ensenya aquest idioma a les escoles i instituts del país. Els resultats de les últimes proves de competències bàsiques mostren que, malgrat que l’alumnat català fa de mitjana 10 anys d’anglès a l’escola, Catalunya suspèn en aquesta llengua al final de l'ESO, amb 69 punts el 2025. De fet, des de fa més de 15 anys, els resultats es mouen entre el suspès -amb un 67,5 com a nota més baixa el 2012- i l’aprovat just, amb un 74,7 com a nota més alta el 2020.
Aquest informe, publicat aquest mateix dimecres i liderat per la investigadora Elisabet Pladevall, conclou que el repte amb l'anglès "no és començar a [ensenyar-lo] abans, sinó aprendre millor". En concret, l'estudi d'Equitat.org assenyala que "un bon aprenentatge de l’anglès" implica garantir "un ensenyament coherent amb l’etapa evolutiva de l’alumne" i assegurar que es practica un ús real de la llengua: "Millorar passa per assegurar l’assoliment de les competències lingüístiques i intensificar, aleshores, l’ensenyament de la llengua. Acumular anys d’ensenyament sense tenir en compte aquests factors es tradueix sovint en un aprenentatge reiteratiu i poc efectiu", argumenten. Així doncs, els experts consideren que no cal començar a ensenyar anglès a infantil 3, tal com han començat a fer algunes escoles del país.
El moment clau per començar a potenciar l'ensenyament d'aquesta llengua estrangera, segons els investigadors, és cinquè de primària, ja que primer és fonamental "consolidar" les competències lingüístiques de l'alumnat en català abans d'aprofundir en el coneixement en anglès. A partir de cinquè, però, els especialistes consideren que ja es poden incrementar les hores setmanals d'anglès. La seva proposta és fer-ne tres d'instrucció -és a dir, de classes magistrals, incorporant la metodologia desitjada per cada centre- i dues de pràctica oral amb grups reduïts.
Les propostes dels impulsors de l'estudi
Per potenciar l'ensenyament de l'anglès, incrementant el nombre d'hores lectives setmanals d'aquesta matèria des de cinquè de primària fins a les següents etapes educatives, els impulsors de l'estudi calculen que caldria incorporar 926 nous docents a la secundària obligatòria, començant per als centres d'alta i màxima complexitat. Segons els seus càlculs, aquest augment de professorat comportaria una inversió de vuit milions d'euros. En aquesta línia, també plantegen "impulsar un programa públic d’extraescolars en anglès per a centres d’alta complexitat per reduir la bretxa socioeconòmica en l’accés a oportunitats d’ús real de la llengua fora de l’horari lectiu", el qual també s'hauria de començar a impulsar des de cinquè de primària.
Els impulsors de l'estudi també proposen recuperar les estades a l'estranger i la formació permanent amb l'objectiu de "reforçar les competències didàctiques del professorat". És a dir, que aquestes mesures anirien enfocades a mestres i professors, i els beneficis repercutirien en els alumnes. També plantegen un programa de mentoria i acompanyament amb presència quinzenal als centres per garantir la implementació dels estàndards i millorar les pràctiques d’aula: "Són propostes que permetrien garantir que tot l’alumnat assoleix els nivells estàndards europeus [és a dir, com a mínim, l’A2 a primària, el B1 a l’ESO i el B2 a batxillerat]", argumenten. En conjunt, les mesures suposarien una inversió, segons les estimacions d'Equitat.org, de fins a 58 milions d’euros anuals, cosa que suposa menys d'un 1% del pressupost d'Educació.
Els motius dels "mals resultats"
Segons els autors de l'informe d'Equitat.org, els "mals resultats" en anglès registrats en les darreres avaluacions de competències bàsiques s'expliquen a través de la "pèrdua de rendiment al llarg de l'escolarització", però també a altres factors pedagògics, com que la presència social de l'anglès és significativament inferior a la d'altres països europeus. "Per a la majoria de l’alumnat, és una llengua estrangera amb una exposició inicial pràcticament limitada a l’horari escolar. Això fa que el sistema educatiu sigui el principal espai d’aprenentatge, i que la manera com s’organitza l’ensenyament sigui determinant", mantenen els impulsors de l'estudi.
Sigui com sigui, per a l'entitat, la clau rau en la forma d'aprendre aquest idioma, no en la durada de l'ensenyament. És per aquest motiu que els experts destaquen la importància de deixar de fer classes d'anglès en grups grans i posar més èmfasi en els grups reduïts i els espais de conversa: "En el nostre context d’exposició mínima, no té sentit avançar exigències acadèmiques en anglès si abans no s’han consolidat les competències lingüístiques en la llengua de referència", mantenen els experts.
