La conciliació és complicada durant tot l’any, però quan arriba l’època estival, la situació es torna encara més difícil. Les famílies es veuen obligades a fer malabars per gestionar la cura de les criatures mentre esperen l’arribada de les vacances laborals. A l’Estat espanyol, les vacances escolars d’estiu duren aproximadament 11 setmanes, una durada que resulta clarament incompatible amb els 30 dies naturals de vacances anuals que reconeix l’Estatut dels Treballadors.

Davant aquesta realitat, què fan les famílies? La solució habitual implica recórrer als avis i àvies o inscriure els infants en casals d’estiu, però l’oferta pública en aquest àmbit és escassa, i això provoca una cobertura limitada i desigual. Així, moltes famílies es veuen abocades a fer front a una despesa econòmica considerable per cobrir, sovint només, els matins dels seus fills i filles mentre treballen. L’estiu acaba sent una època en què es treballa per poder pagar el casal o l’ajuda externa necessària.

Aquesta situació amplia les desigualtats entre famílies segons el poder adquisitiu, suposa un esforç extra per a les famílies monoparentals, i genera una gran frustració per no poder passar temps amb les criatures i per viure constantment en tensió, intentant encaixar les peces del puzle que representa l’estiu.

Mesures per afavorir la conciliació familiar durant l’estiu: què funciona i què falta? 

I què es pot fer per millorar aquesta situació?

Des de Wocrata, defensen que la conciliació no ha de basar-se únicament a externalitzar les cures. Cal trobar un equilibri que permeti a les famílies estar presents en el dia a dia dels seus fills i filles, i que les solucions no passin sempre per delegar aquesta tasca a tercers. En aquest sentit, proposen algunes mesures per avançar cap a una conciliació real durant les vacances escolars d’estiu, moltes de les quals ja funcionen amb èxit a altres països europeus:

Casals universals i subvencionats

Cal garantir una oferta suficient de programes d’estiu gestionats per ajuntaments, escoles públiques i entitats socials, amb subvencions adaptades a la renda familiar, com ja es fa a França o Suècia. Encara que no resolen del tot la conciliació, ajuden a reduir l’impacte econòmic que actualment recau sobre les famílies.

Reducció i escalament de les vacances escolars

Tot i les particularitats climàtiques del nostre territori, caldria replantejar el calendari escolar per reduir la concentració de vacances a l’estiu i introduir pauses més curtes i repartides durant l’any, seguint l’exemple d’Alemanya.

Horaris laborals flexibles i adaptables per llei

És essencial garantir el dret a adaptar la jornada o fer teletreball durant les vacances escolars. Aquest dret hauria d’estar reconegut tot l’any, però esdevé especialment necessari a l’estiu. Als Països Baixos, Suècia o Alemanya aquesta flexibilitat forma part del sistema.

Jornada intensiva a l’estiu

Establir per norma jornada intensiva durant els mesos d’estiu facilitaria molt la conciliació. Tot i que algunes empreses ja ho apliquen, encara no és una pràctica estesa. Sovint hi ha por a com ho rebran els clients, però una comunicació clara i honesta sol generar comprensió i acceptació.

Incentius fiscals a empreses conciliadores

Es podrien oferir bonificacions a aquelles empreses que apliquin mesures com horaris flexibles, espais infantils o casals interns. El més rellevant és premiar les bones pràctiques, posant al centre les persones treballadores de l'empresa i la seva qualitat de vida.

Formació en conciliació per a directius

És fonamental formar equips directius en matèria d’igualtat i conciliació, perquè siguin ells els primers a impulsar canvis reals dins les seves organitzacions. Donar exemple des de dalt és clau perquè les dinàmiques internes evolucionin.

Al juny, moltes famílies només pensen a sobreviure fins al setembre. Necessitem un canvi estructural que permeti que l’estiu deixi de ser una font d’estrès i desigualtats. Les famílies han de poder gaudir de l’estiu amb les seves criatures, i el més important és que això és possible. Només cal voluntat política i social per fer-ho realitat.