L’estiu ja no dura tres mesos. El canvi climàtic ha estirat el calendari i ha normalitzat onades de calor cada vegada més precoces, intenses i freqüents que impacten directament en la salut dels nostres fills. Fa unes setmanes, les famílies van posar el crit al cel per les elevades temperatures que es registraven en algunes aules, veus que vam recollir en aquest article de Criar.cat.
Aquesta és l'última setmana de curs i les temperatures tornen a ser elevades, una situació que si no es fa res, el pròxim mes de setembre es tornarà a repetir.
Des de la Coordinació del Grup de Treball Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria fa temps que adverteixen que la infància es troba en una situació de màxima vulnerabilitat. Parlem amb el pediatre Ferran Campillo sobre com els afecta l'emergència climàtica a l'escola, quins són els perills reals de la calor i què podem fer a casa per protegir-los.
Com a pediatre ambiental, quina és la primera línia d'alerta que esteu detectant als centres educatius?
El que abans associàvem a l’estiu meteorològic —que coincidia amb l'inici de les vacances i activitats més fresques— ara s’ha incrementat pràcticament un mes. Al maig, al juny i al setembre tenim temperatures molt més altes que en dècades passades. A les aules hem vist normalitzar els 26 i 27 graus, i això ja no és només una qüestió d'incomoditat: provoca problemes de concentració i un descens del rendiment acadèmic. De fet, arreu d'Espanya s'han duplicat les consultes pediàtriques per cops de calor, marejos, febres de calor i inflamacions associades a les altes temperatures.
En aquest sentit, per què és important posar el focus en el canvi climàtic?
Segons l'OMS, els menors de 5 anys —que representen el 8% de la població mundial— hauran de suportar el 88% de la càrrega de malalties i mortalitat associada al canvi climàtic. Cal recordar que els infants tenen una termoregulació molt més immadura i una dependència absoluta dels adults per hidratar-se o buscar l'ombra. Com a vegades dic, els infants no voten ni tenen dret a vaga, però pateixen les males condicions de les aules molt més que els adults. A més, la majoria de centres educatius estan envoltats d’asfalt i no tenen arbres, creant un "efecte illa de calor". Realment, la infància està en una situació de màxima vulnerabilitat.
De fet, la meitat d'escoles no estan preparades pel context actual
El més greu és que la normativa que teòricament protegeix la infància a les escoles emana de la salut laboral dels docents, però no contempla les característiques biològiques dels infants. I a sobre tenim situacions de barracons, precàries i provisionals. Demanem a l’administració una aposta important; a Catalunya i Espanya estem al podi europeu de pobresa infantil i exclusió social, fet que vol dir que molts nens tampoc tenen una climatització correcta a casa. Cal un cop de timó, posar la infància al centre. Ens hi va la seva salut i, en alguns casos, la vida.
Quina hauria de ser la solució?
Si ho fiem tot a la climatització artificial necessitarem molts recursos energètics que sovint no provenen de fonts renovables; és el peix que es mossega la cua. Moltes escoles encara van amb gas natural. Els aires podrien funcionar de manera molt menys intensiva si els centres estiguessin ben aïllats o si s'apostés per solucions passives, com elements d’ombra naturals. Des de la Societat Catalana de Pediatria vam presentar al Parlament un Decàleg d'entorns escolars saludables, on demanem:
- Restringir el trànsit motoritzat al voltant de les escoles.
- Transformar les zones d’asfalt en zones de pas i plantar-hi arbres (renaturalització).
- Fer activitats lectives a l’exterior: a vegades a les aules fa més calor que al pati.
- Mantenir una temperatura de confort a l’aula d'entre 20 i 25 graus, que és la raonable perquè no s'afecti l'aprenentatge.
Aquests dies hem vist aules on se superen amb escreix aquests 25 graus. Què passa exactament en el cos d'un nen quan això passa?
Si aquests espais estan entre els 30 i els 35 graus és segur que experimentaran marejos, lipotímies i mals de cap. A més, cal tenir en compte que hi ha infants amb patologies de base, com la diabetis, que en circumstàncies de calor extrema es descontrolen fàcilment.
Com podem diferenciar un simple cansament d'un cop de calor real?
Un cop de calor és una urgència mèdica que pot requerir atenció durant 24 o 48 hores, i on els infants poden arribar a convulsionar. El principal indicador és la febre alta (39-40°C) i l'afectació del sistema nerviós central. El que ens trobem molt a la consulta és que els símptomes no sempre criden l'atenció al moment, sinó una estona després de l'exposició intensa. El nen torna a casa del casal i a la tarda o al vespre comença amb mal de cap, somnolència, plor inconsolable, cansament extrem, vòmits o mal de panxa. Si ha estat exposat a la calor i té aquests símptomes, és crucial que la família ho verbalitzi quan vagi al metge.
Què hem de fer a casa davant d'aquests símptomes?
El primer és posar-lo en un espai amb temperatures més fresques. I el més important: oferir molta hidratació. No hem d'esperar que l'infant demani aigua; la cantimplora és un element imprescindible aquests mesos. I també la gorra.
Parlem de la platja, la piscina o el parc. Quines són les línies vermelles de l'exposició solar?
Hi ha condicions estàndard: s'han d'evitar completament les activitats a l'aire lliure en les hores de màxima exposició, especialment entre les 11-12 del matí i les 16-17 de la tarda. Si l'Índex de Raigs Ultraviolats (UVI) marca nivells de 6 o 7, no hi hauria d’haver cap infant exposat al sol. I recordem una cosa: no per posar-los protecció solar evitem el risc del cop de calor.
Quina és la millor protecció contra el sol?
La millor protecció sempre és la física: gorres i roba de cotó. Hem de tenir present que els càncers de pell de l'adult es gesten durant les cremades de la infància. Pel que fa a les cremes, els pediatres sempre recomanem filtres físics o minerals. Actuen literalment com una paret o pantalla a la pell, sense les substàncies químiques dels filtres convencionals, i són els ideals per als infants.
Per acabar, quines tres rutines no ens hauríem de saltar cap dia d'aquest estiu?
- La cantimplora sempre a sobre: no sortiu mai de casa sense una cantimplora metàl·lica o de vidre, i oferiu aigua de manera constant i freqüent.
- Identificar els refugis climàtics: saber quins espais frescos, parcs i biblioteques tenim a prop per si a casa fa massa calor.
- Alerta màxima amb els cotxes. Sembla evident, però cal repetir-ho: no podem deixar mai, sota cap concepte, un infant sol dins d'un vehicle. L'interior pot arribar a un rang d'entre 60 i 70 graus en pocs minuts, i l'infant pot morir de manera fulminant.
