La docent va parar la classe per atendre el malestar d'una alumna i treballar el conflicte conjuntament amb tot el grup. "Portava una bosseta que estava una mica gastada. La veig estirada a taula i li pregunto què li passa. Un company li havia dit que la seva bosseta de l'esmorzar era vella. Em guardo la programació del dia en un calaix. Seiem a l'assemblea. Desmunto la classe sencera", explica.
Una niña traía una bolsita que estaba un poco gastada. La veo echada en su mesa y le pregunto qué le pasa. Un compañero le había dicho que su bolsita del desayuno estaba vieja. Me guardo la programación del día en un cajón. Nos sentamos en la asamblea. Desmonto la clase entera.
— Lola Cabrillana (maestra de infantil) (@de_infantil) November 16, 2022
La mestra va decidir fer dos grups i dipositar davant dels infants joguines, peces, encaixables, tot el que va trobar a l'aula. Fins i tot, una cuineta de l'any de la "catapum ximpum". I moltes més joguines, algunes de les preferides pels alumnes, que també van anar a parar a la pila d'objectes vells.
[noticia]1481[/noticia]
I així la classe va començar a reflexionar sobre les coses velles: "Realment ens serveixen. Ens agrada jugar-hi. No importa que estiguin velles, si ens podem divertir amb elles". A continuació, va agafar la bossa de la nena. "És una bosseta meravellosa, ella sola porta l'esmorzar, i no cau a terra res. Serveix, sí, això és el més important".
La dinàmica va acabar, fins i tot, amb un toc d'humor. Un alumne va dir: "El seu avi és vell i l'estima molt”. I, segons la docent, va estar a punt també d'etzibar-li a ella: "Tu també ets vella...". Però va preferir finalment guardar silenci.
Però sí, la mestra ho havia aconseguit. La classe havia empatisat amb la nena. "Cal apreciar allò que tenim", conclou l'educadora. "I això també es pot ensenyar a les escoles".
[ficentrareport]
