[nointext]
L'Ana Álvarez-Errecalde coneix molt bé la censura perquè l'ha patit tant en revistes com en xarxes. L'artista argentina, instal·lada a Barcelona, exposa al Museu de Teruel fins al 26 de setembre del 2021 la seva obra titulada "Morir i renéixer". [ficentrareport]
[inicicentrareport]La maternitat, el cos femení, la vida i la mort són retratats en escenes quotidianes que recrea per remoure consciències, despullant, com diu ella mateixa, cicatrius físiques i emocionals que et deixa la vida.
Algunes de les seves fotos sobre cures i dependència es recullen al llibre CARE, on hi ha imatges del dia a dia de famílies atravessades per la discapacitat. "Per a mi és meravellós que moltes famílies sense experiència en discapacitat em diguin que l'utilitzen per poder explicar als seus fills i filles què és quan els pregunten. És una manera meravellosa de canviar el paradigme de les cures. Si perdem la por, coneixem i no censurem la mirada estimem i cuidem a tots i totes", ens explica. [ficentrareport]
[inicicentrareport]La seva sèrie "Cesárea, más allá de la Herida", un treball en col·laboració de El Parto es Nuestro, posa en evidència el fet que la salut i el benestar d'un nounat mai és independent a la salut i el benestar de la seva mare.
[ficentrareport]
La seva part més reivindicativa la deixa clara en fotos com aquesta. "Que es reivindiqui la mala mare és com reivindicar el menjar escombraries [...] Deixa de manifest la problemàtica adult centrista silenciant el mal que ocasiona la manca de maternatge", assegura.
[ficentrareport]
[inicicentrareport]Les imatges destrueixen el mite d'una maternitat asèptica i funcional, visibilitzen fets quotidians de les maternitats però que encara són tabús: la placenta ensangonada encara unida al cordó umbilical d'una criatura són imatges que tot i que són totalment normals poques vegades ens han mostrat.
[info]Podeu seguir l'obra de l'Ana Álvarez-Errecalde a les seves xarxes o a la seva web.[/info] [ficentrareport]
