Els límits ens cuiden, ens protegeixen i són inherents a la vida. La paraula límit té a veure amb una vora, amb el final d'alguna cosa, amb una frontera. Posar límits significa contenir, tenir cura i protegir. 

Els límits en la criança són fonamentals, com també ho és saber-los posar de forma respectuosa, és a dir, des de la calma, la fermesa, la coherència i entenent les necessitats de les criatures. Això requereix consciència i presència.

Claus per posar límits a les criatures

Aquests són alguns dels factors més importants que cal tenir en compte a l'hora de posar límits a les criatures:

• Consistència i claredat. Els límits han de ser comunicats de forma clara i consistent. Hem d'establir expectatives realistes i comprensibles, i han de ser coherents en l'aplicació de regles i conseqüències.
• Empatia i respecte. És crucial abordar l'establiment de límits des d'una posició d'empatia i respecte. Reconèixer i validar les emocions mentre s'estableixen límits els ajuda a sentir-se escoltats i compresos, enfortint la relació de confiança. 
• Imitació de comportaments. Els adults hem de ser per als nens i nenes uns models de conducta adequats. Això implica mostrar coherència entre allò que es diu i el que es fa, i practicar l'autoregulació emocional i el respecte mutu en les interaccions.
• Fomenta l'autonomia dins dels límits. Permetre que els infants prenguin decisions en un marc de límits adequat els ajuda a desenvolupar un sentit d'autonomia i de responsabilitat. Oferir opcions limitades en situacions quotidianes els dona l'oportunitat de practicar la presa de decisions de manera segura. 
• Acompanyament i suport. Treballar els límits no es tracta només d'establir regles, sinó també un acompanyament durant el procés. Oferir suport emocional, explicar les raons darrere dels límits i celebrar el seu esforç per respectar-los enforteix el sentit d'autoestima i seguretat.
• Adequa el límit i les paraules a l'edat: cada etapa evolutiva té les seves necessitats i les seves comprensions. Si diem a un infant de 3 anys: "no et deixo sortir al carrer sense jaqueta perquè l'altre dia et vas constipar i no vas poder anar a l'escola durant una setmana, recordes?", segurament l'estarem saturant de paraules i li costarà entendre el límit.

Com gestionar les enrabiades

Què passa si davant d'un límit la nostra criatura reacciona amb plor, crits o cops? "No ens hem de sentir culpables si davant d'un límit sa reacciona cridant o plorant", explica l'experta en educació emocional Marta González Saborit. Hem de transmetre-li que entenem el seu malestar i que estem allà per acompanyar-la el millor possible: 

• El primer és donar espai a l'emoció, sigui quina sigui. Sobretot si és la ràbia. No hem de voler sortir de seguida d'aquesta emoció, que a nosaltres com a adults ens estigui removent perquè la ràbia incomoda molt a l'adult. En contra del que podem pensar, és molt necessari que l'expressi, sempre, això sí, amb uns límits clars de no fer-se mal a un mateix, als altres o no fer malbé coses. 
• Un cop hem donat espai a l'emoció i s'ha pogut calmar, hem de legitimar l'emoció. Té tot el dret de sentir ràbia o frustració, entre altres emocions, quan una cosa que desitja o necessita no és possible. Però això no implica que el límit canviï, sobretot si parlem de desitjos. Legitimem i posem paraules al que li passa, però no modifiquem el límit.
• També hem de tenir present que quan demanem perdó o diem que ens sap greu, quan establim un límit, li diem que no és tan important i el podem confondre i fer reaccionar encara amb més intensitat. 
• És important, també, tenir present com a adults el nostre estat emocional, per saber des d'on l'acompanyem. Si nosaltres ens desbordem, tots acabem perdent. En situacions de rebequeries hem de centrar-nos en ell i en nosaltres, i deixar de banda l'entorn i el que puguin pensar o dir. Si cal ens podem apartar o anar a una altra habitació. La paciència i la constància són fonamentals. Saber que no hi ha una recepta màgica, i que darrere hi haurà un aprenentatge que li ensenyarà altres maneres de comunicar el que sent i el que li passa.

És fonamental que en totes les etapes del desenvolupament dels nostres fills anem establint una relació sana amb els límits, i com a adults acompanyem des de la calma els infants i el millor possible en cada dificultat. Sabent també que tenim límits i això no hem de dissimular-ho.

Hi haurà dies que estarem millor i d'altres no tant per acompanyar-los i també serà sa si els fem saber, quan les emocions s'hagin calmat, que estàvem cansats, que ens hem enfadat i que per això hem reaccionat diferent. Aquest també és un aprenentatge per a les criatures.