Vaig arribar a la meva família d'acollida quan tenia dos anys. Al principi vivia amb la meva mare d'acollida i les meves dues germanes. Però poc a poc ens vam anar fent grans, va marxar la primera germana, després la segona i jo em vaig quedar amb la meva mare. 

En un principi el procés d'acollida es va allargar una mica per la meva germana mitjana, que com que era petita, van pensar que podia sentir gelosia i afectar la família. Per això va ser un procés progressiu d'anar-nos coneixent fins que vaig venir a viure amb elles. Però va ser molt natural i súper maco.


Va ser arribar a Solsona i el primer que van fer va ser ensenyar-me els gegants de la Festa Major com els del Carnaval. I des de ben petit que he agafat aquest amor pels gegants.

Hi ha tants records i tantes aventures que hem fet amb la família que, sincerament, no podria triar-ne cap. Anar a la platja, jugar a tirar-nos de la piscina, anar al cine, Port Aventura... El vincle familiar que tenim és súper bonic. 


Quan vaig fer 18 anys la meva mare i jo vam seure un dia al sofà i em va preguntar si volia que firméssim uns papers per ser legalment fill seu. No m'ho vaig pensar ni dos segons. Crec que per ella va ser un dia molt important, que va donar sentit al que havíem viscut junts. 

Ara ja tinc 23 anys i seguim vivint junts. M'apassiona molt la música, crec que per mi és com una teràpia. Si un dia estic trist, enfadat o content, és com la meva manera de desconnectar de l'entorn, de desfogar-me.

Si hagués de fer una cançó sobre la meva vida, crec que explicaria les pujades i baixades que he viscut... I al final de la cançó agrairia a totes les persones que han fet el possible perquè jo estigui on soc.

Per mi, una mare és aquella persona que et dona la vida i et cuida. I ella ho ha fet tot per mi. Cada dia vivim moments diferents, aventures noves... Tenim molt bona relació i no només amb ella, amb tota la família... M'estimen i jo me'ls estimo molt amb ells. I, sincerament, la vida que tinc gràcies a ells no la canviaria per res.