Em vas venir a trobar després del que vas qualificar ser "el pitjor dia de la teva vida". Uns nens t'havien dit "coses lletges" mentre jugàveu al parc. I jo només et vaig saber abraçar i vaig pensar que tant de bo sí que fos aquest el pitjor dia de la teva vida.

No puc pretendre que ho entenguis encara. Que entenguis tot el que et vull dir amb una sola mirada, amb una sola abraçada. Començaria intentant fer-te entendre que això et passarà. Que cauràs i t'aixecaràs. Que et decebran, et decebràs, però també et sorprendràs de la quantitat de persones bones que trobaràs pel camí. Que tant de bo res et faci canviar. Que la crueltat que vegis fora no et faci perdre la bondat de dins.

Potser de vegades pensaràs que les coses no són justes. I vull que ho pensis, perquè així és. I sé que un dia sabràs discernir que la injustícia no és que et posi fruita per esmorzar o que no et compri un tamagochi o que, a voltes, et digui prou. El mateix dia que comprendràs perquè ho faig, perquè ho fem.

Però jo sé que no puc exigir la perfecció des de la imperfecció. Així que perdona per cada vegada que no ho sé fer millor, que no sé trobar les paraules idònies, que la meva reacció és desmesurada o que caic en la contradicció, per ser la meva fortalesa i debilitat alhora.

No la busquis aquesta perfecció, ni et frustris pensant que has de ser el millor. Només cal que perseveris en trobar la teva millor versió. I no creguis mai que, per molt que allò no et surti, no siguis una persona capaç.


Et voldria fer entendre que el viatge mai no és lineal; sé que ho veus. Que els dies que ets al pou no et facin sentir que has fracassat; tot passa, encara que aquests moments se't facin eterns.

Sigues indulgent amb tu mateix i no estalviïs cap llàgrima si ho necessites. Que sàpigues assaborir l'alegria d'aquells dies que ets a dalt de tot, sense caure en la supèrbia. Que siguis amable, que siguis humil. Que guardis sempre en un trosset del teu cor aquest nen innocent, enjogassat i feliç.

Que no deixis de mostrar-te al món tal com ets, de riure a ple pulmó, d’emocionar-te, d’abraçar perquè ho sents, d'encuriosir-te pel que t’envolta, d’estimar i estimar-te. Que no deixis de ser tu.

Que potser de vegades sentiràs que no ets al lloc on voldries ser, que no hi encaixes. No cal que aguantis quan ja no pots més. Que no hem vingut a patir. Que la valentia no sempre és resistir, sinó atrevir-se a fer un cop de timó. Que el coratge és afrontar-te a les teves pors. És donar la cara, és reconèixer els errors. I no pateixis pel que diran. Ningú no viurà la vida per tu. La viuràs tu, i només tu. De la manera que vulguis. Equivocant-te i encertant-la, sempre em tindràs al costat.

I parlant de la vida, quina cosa tan gran. Que malgrat tots els seus “pitjors dies”, sàpigues apreciar i agrair, que no perdis mai de vista que tot allò que sents, que fas i que vius és la nostra sort i, que el valor que té, li dones tu.