"El desig dels pares és que les criatures encaixin en el món quan el que hem de canviar és el món". Des d’aquesta perspectiva, parlem de diversitat sexual amb el psicòleg especialista en temàtica LGTBI, Sergi Roca-Balagué. 

Com hem d'educar els nostres fills perquè puguin expressar lliurement la seva orientació sexual o gènere?

Aquesta visió és apta per a totes les famílies i per a tots els infants. Qualsevol criatura pot ser que formi part del col·lectiu LGTBI, i si no fos aquest el cas, una mirada oberta sempre ajudarà al seu desenvolupament personal.

Sense ser-ne molt conscients busquem posar etiquetes des d'abans del naixement. Qui no ha preguntat "serà nen o nena" a una persona embarassada? Per a Roca, això denota "un desig d'encaixar a la societat en un rol concret". Els primers anys de vida, la pregunta canvia: "Tens novia?". Hem de fugir d'aquesta voluntat, en molts casos inconscient, de fer encaixar els infants en els rols cisheteropatriarcals.

Però tampoc hem de caure en tenir pressa en assignar-li al nostre fill o filla una lletra de l'abecedari LGTBI. "Més que pensar quina etiqueta té, hem de deixar que s'expressi lliurement", apunta Roca. Cal tenir en compte que la infància és una època de transformació i experimentació, també en com ens sentim o expressem. I aquests canvis de vegades generen dubtes als pares o mares, ja que, "encara es castiga, potser de manera indirecta, les persones que manifesten el gènere de maneres diferents".

El psicòleg Sergi Roca-Balagué ens ha compartit sis idees per ajudar a enfocar l'educació en la diversitat sexual dels nostres fills i filles. Més que consells, són reflexions per a obrir la perspectiva des d'on ens relacionem amb ells i elles.

 Escoltar: Si el nostre fill o filla expressa algun aspecte sobre la seva sexualitat, cal escoltar primer de tot sense jutjar o posar etiquetes. El desenvolupament de les persones, sobretot a la infància, és molt fluid.

 Mostrar afecte: No és tan important el que diem sinó com ho diem. El que necessita de nosaltres és saber que incondicionalment estem al seu costat. Cal transmetre afecte i espai de confiança.

 Compartir: El nostre fill o filla necessita una educació, una atenció. No hem de caure en compartir els nostres dubtes en excés amb els nostres fills/es, cal intentar evitar evocar les nostres inseguretats. Seria desitjable compartir les possibles inquietuds amb altres persones adultes com familiars o amistats.

 Informar-se: Hem d'obrir els ulls a la diversitat. Tenim molt material a la nostra disposició, des de pel·lícules o series a contes. També es pot consultar material més específic o entrar en contacte amb el Centre LGTBI de Barcelona. Si cal, es pot buscar ajuda en professionals, però no és un element necessari en tots els casos. Potser cal redefinir les expectatives dels pares o mares en relació a allò que ens pensàvem de com serien els nostres fills o filles.

 Acompanyar i donar suport: hem de construir. Els nens i nenes estan creixent i es pregunten constantment "Qui soc jo? Què faig al món?". Cal conèixer l'altre més enllà de la identitat de gènere o orientació alhora que també cal integrar aquestes esferes a l'educació.

 Respectar: Cal reconèixer el nostre fill/a tal com és. Llegir l'altre i retornar-li que l'estem reconeixent. Retornar les emocions i expressar el nostre respecte, ja sigui tristesa, alegria o la resta d'emocions. És important respectar els passos dels infants més enllà del que els adults necessitin.