Rebre un avís de la llar d'infants perquè el teu fill o filla ha clavat una mossegada a una altra criatura, no és gens estrany. De fet, les esgarrapades, mossegades, estirades de cabells o els cops passen sovint dins dels espais on conviuen diversos infants, especialment de menys de tres anys. El primer que cal saber és que, en la majoria dels casos, es tracta de reaccions instintives. No vol dir que una criatura sigui agressiva, sinó que aquella és la manera que ha trobat en aquell moment concret de canalitzar la seva tensió emocional. 

Probablement les mossegades són una de les formes d'agressió que més ens sobten als adults, però tenen una explicació des del punt de vista del desenvolupament. L'educadora infantil, Helena Pérez Izquierdo, directora de l'Escoleta dels Encants, ens explica que la fase oral en les criatures té dues parts: la de succió, per alimentar-se, i l'agressiva, que és quan apareix la mossegada. 

"Partim de la base que els infants han descobert el món a través de la boca", explica l'Helena. "Quan passen a la fase de la mossegada, experimenten el poder que té la mandíbula i encara no tenen la capacitat de la parla, per tant, per a ells és una manera d'expressar el que els està passant, i també de posar límits a l'altre". 

Normalment, a mesura que s'introdueix la parla, la mossegada va desapareixent.

L'agressivitat com a mitjà

Segons ens explica l'Helena, l'agressivitat ve d'una expressió que significa "anar cap a allò que vull", i, per altra banda, "la mandíbula ens connecta amb la nostra part més animal, més instintiva". Les mossegades, doncs, es donen de vegades perquè els infants lluiten per allò que volen. D'altres, en canvi, són una forma de treure una emoció que en aquell moment els desborda: "un petó es pot convertir en una mossegada en un segon".

Com intervenir si s'estan barallant

En un moment de màxima tensió, on hi està havent una agressió física entre dues criatures, com donar-se cops o estirar-se dels cabells, és possible intervenir des del respecte. L'Helena és partidària de "separar-los amb fermesa, però amb moviments amorosos, sense que hi hagi una càrrega agressiva per part de l'adult". Un cop haguem rebaixat la tensió, podrem mirar d'ajudar-los a resoldre el conflicte. 



Com evitar les mossegades, i altres mostres d'agressivitat.

"Evitar que els mosseguin és molt difícil, perquè passa tot molt ràpid, i encara que l'educadora estigui pendent, de vegades no hi és a temps", ens diu l'Helena. El que sí que es pot és treballar-ho des del respecte: "per exemple, no li direm "no es mossega" sinó que li explicarem que no es mossega a les persones, perquè fa mal, i li podem donar una alternativa". Oferint-li una altra cosa per mossegar, no li neguem la seva necessitat física i alhora pot ser que descarregui molta tensió.

Això en el cas d'infants més petits. Amb criatures de més de dos anys, que ja van adquirint la parla, sí que podem optar per demanar-los una explicació: què li està intentant demanar a l'altre. De vegades, "utilitzen el conflicte com a estratègia per entrar en contacte amb una altra criatura". És important, doncs, veure què hi pot haver darrere d'aquella agressió: si ho fa sempre just abans de l'hora de dinar, o si hi ha hagut algun canvi important a casa, com una separació dels pares o l'arribada d'un germà o germana, per exemple.