El canvi de l’escola a l’institut és un moment que pot despertar moltes inquietuds i preocupacions a les persones que han de fer la transició a causa de la gran quantitat de canvis que han d’afrontar. Laia Coll i Calabús és psicòloga i psicoterapeuta d’Ita Diagonal, així com responsable del servei SAE i dels programes de tractament en línia d'Ita.

Ella ens explica quines poden ser aquestes preocupacions, per què aquests canvis poden generar malestar i altres qüestions com ara de quina manera es pot ajudar els alumnes en determinades situacions.

Quines poden ser les principals preocupacions que es donen en el pas de l'escola a l'institut?

• Canvi d’espai: sovint hi ha un canvi d’ubicació de centre o d'espai dintre del mateix institut. Un espai físic que és desconegut és un camí per arribar-hi nou.
   
• Canvi de model de referent: passen de tenir un professor a la majoria de les matèries a tenir-ne un de diferent per cadascuna d’elles.
   
• Canvis en la metodologia a l’hora d’ensenyar i avaluar: Hi ha canvis degut a la diferència entre professors amb diferent tarannà i metodologia didàctica. A més hi sol haver un increment de matèries que demanen més dedicació, l'exigència i la dificultat poden ser més elevades. Cal sumar-hi també que molts alumnes afronten per primer cop maneres d’avaluació que mai havien experimentat com ara els exàmens.
   
• Canvis d’horaris: molts centres de secundària funcionen amb la jornada intensiva. Això suposa més hores continuades dedicades a la part acadèmica i tenir la tarda lliure.
   
• Canvi de companys: passen d'estar envoltats d’altres infants a estar acompanyats d’altres adolescents. De ser els grans de l’escola a ser els petits. També hi ha canvis dins el grup classe. Aquest aspecte neguiteja molt degut al moment vital en el qual es troben, ja que passen de ser infants a adolescents i la part social passa a tenir un paper molt important en el seu dia a dia.  

Per què aquests canvis poden generar "malestar"?

El pas de l’escola a l’institut coincideix també en la transició de ser infant a ser adolescent. És un moment de les etapes del desenvolupament humà més interessants a causa de la gran quantitat de canvis que experimenten les persones en aquest moment: canvis físics, fisiològics, hormonals i també psicològics, però també és un dels moments més difícils de transitar.

Aquests canvis interns sumats als canvis del moment de pas de l’escola a l’institut, fan d’aquest moment un període crític. Hi pot haver molta incertesa i preocupació que ens explica el gran malestar que sovint viuen les persones que han d’afrontar aquesta situació. 

Un dels aspectes que comença a ser molt important en aquest moment i que m'agradaria destacar és el ser acceptat pels altres i que aquests tinguin una bona imatge de mi. Com he explicat abans en l'àmbit social hi ha molts canvis sobretot amb els canvis de centre, canvis de companys de classe i el pas de ser els grans de l’escola a ser els petits i estar envoltats d’altres adolescents. Aquesta és una de les preocupacions més grans dels preadolescents.

Quins són els principals problemes de salut mental que podem trobar a les aules?

Els problemes de salut mental que ens podem trobar a les aules dels centres educatius estan anant cada vegada més cap a trastorns més internalitzats. Observem molt de patiment intern, amb ansietat, depressió, inclús acompanyats d’autolesions. També els trastorns de la conducta alimentària han incrementat en últims anys. Hem de tenir en compte que el 70% dels adolescents afirma no sentir-se bé amb el seu cos i la mala relació amb la imatge corporal és una de les principals portes d’entrada als trastorns de la conducta alimentària i un dels trastorns amb més incidència, sobretot, en les adolescents. De totes maneres no podem deixar de posar la mirada als trastorns més externalitats com els trastorns de conducta que també persisteixen.

A més, a causa de les millores en atenció precoç així com en els processos d’avaluació trobem cada vegada més alumnes diagnosticats amb trastorns del neurodesenvolupament; TDAH, Dislèxies, TEA. Això ajuda a poder individualitzar els seus plans acadèmics per poder donar a respostes a les seves necessitats. 

Podries donar 5 consells per a ajudar els i les joves que tornen a l'escola?

1. Aquest canvi també necessita un procés d'adaptació: adaptar-nos a la tornada a l’escola així com al pas de primària a secundària no és cosa d’un dia. Ho hem d’entendre com un procés, un període que a poc a poc s’ha d’anar estabilitzant i normalitzant dins el nostre dia a dia.
    
2. Tingues en compte les teves emocions: busca espais per poder observar com estàs, que et fa estar així i plantejar-te el que necessites.
    
3. Si les teves preocupacions es converteixen en problemes: demana ajuda! Busca a un adult amb qui et sentis còmode per compartir allò que et passa i que et fa estar malament. Potser el pots trobar a la teva família o entre el professorat de l’escola.
    
4. Segueix uns bons hàbits saludables; dorm 8-10 h hores, tingues una alimentació variada i equilibrada, regula l’ús de pantalles, inclou l’exercici físic al teu dia a dia amb moderació.
    
5. Cuida les teves relacions socials: envolta’t de persones amb qui puguis ser tu mateix i et sentis còmode. 

Com pot l'equip docent detectar si alguna persona té un problema de salut mental?

L’equip docent dels centres educatius tenen una gran responsabilitat, ja que són els que tenen la funció d'ensenyar i fer que els seus alumnes, aprenguin, executin i raonin els diferents aprenentatges. A vegades els hi exigim molt més i els hi demanem expertesa en tots els camps. És per això que considerem molt necessari treballar en xarxa entre professionals quan un professor detecta que alguna cosa va malament dins l’aula.  

Una de les principals recomanacions és observar senyals d’alarma: 

• Absentisme escolar 
   
• Conductes desafiants
   
• Canvis en la relació amb el grup d’iguals, aïllament progressiu dels seus companys
   
• Comportaments manipuladors i mentides
   
• Canvis en el son i en l’alimentació
   
• Passar desapercebut en el grup
   
• Labilitat emocional
   
• Alteració en el rendiment acadèmic (tant a l’alça com a la baixa)
   
• Dificultat de relació amb el professorat

També recomanem als professors que es facin aquestes preguntes, i si no les pot respondre, consideri poder assessorar-se per un especialista: 

• Es veu en tots els àmbits el que ens crida l’atenció? Passa a casa, al pati, en altres classes? Fluctua?
   
• Hi ha algun tema mèdic que pot influir? Mal de panxa, problemes de vista o oïda?
   
• Pot ser que l’alumne estigui simplement més fluix o alterat?
   
• Val la pena parlar amb la família o informar a l’orientadora? 

Podries donar 5 consells perquè les famílies puguin ajudar els seus fills en aquesta transició?

1. És un procés d’adaptació: recorda que és un moment de canvi per al teu fill/a i per tota la família. És un moment que pot provocar molt malestar i neguits. A poc a poc s’anirà normalitzant. Mantenir la calma i la confiança, ajuda a ensenyar una actitud adaptativa davant les situacions d’incertesa que molts moments viuran.
    
2. Valida les emocions dels teus fills: mostra interès per saber com està i escoltar-lo, sense judici. No minimitzis les seves preocupacions.
    
3. Fomenta hàbits saludables a casa: tenir horaris per dormir, menjar, fer tasques de l’escola sense oblidar el fet de guardar també espai per activitats d’oci saludables ajuda a tenir una sensació d’estabilitat dins aquest moment amb tants canvis.
    
4. Acompanya acadèmicament sense pressionar: mostra interès pel que li agrada, també per les seves dificultats. Mostra’t disponible per poder ajudar, si ho necessita, això fomenta l’autonomia.
    
5. Busca ajuda professional si alguna cosa et preocupa: si observes o et manifesten malestar emocional o dificultats acadèmiques coordina’t amb el centre educatiu i busca ajuda per poder afrontar la situació. 

Quines creus que són les necessitats en referència a la salut mental dels centres educatius?

L’atenció a la salut mental cada vegada és més present als centres educatius i això és un molt bona notícia per tothom. Els centres cada vegada disposen de més equips especialitzats en salut mental i figures referents que tenen la tasca de poder detectar i atendre a salut mental dels alumnes que acompanyen. Sembla que anem pel bon camí, però encara ens queda feina per fer.

Hem observat un interès a l’alça per part dels professionals de l’educació pel que fa a la salut mental dels seus alumnes i el seu abordatge en l’àmbit acadèmic. Hem de poder donar resposta a aquestes inquietuds i sobretot dotar-los de recursos on poder-se assessorar o derivar si ho necessiten. Hem de tenir en compte que els alumnes passen la major part del seu dia a dia, des de la infància fins a l’adolescència, als centres educatius i en alguns casos passen més temps a l’escola que amb les seves famílies.

Els professors són una figura clau per observar situacions que poder aparèixer tant pel que fa a aprenentatge, aspectes maduratius i també de salut mental. Que ells tinguin coneixements i recursos fomenta la tasca de prevenció necessària per actuar de la manera més ràpida possible davant possibles casos. Sabem que la detecció primerenca redueix la duració de la malaltia, redueix el risc de conseqüències físiques, personals i socials. A més redueix el risc de cronificar els trastorns. Per tant, si abans detectem, abans orientem els professionals i famílies atenem i tractem a les persones que ho necessiten.