La societat catalana, en constant evolució i cada vegada més diversa, necessita que el sistema educatiu s'adapti a la seva realitat, corregeixi les mancances que arrossega i doni resposta als nous reptes. Així ho interpreta el Govern que, mitjançant la consellera d'Educació, Esther Niubó, ha assenyalat les prioritats per al curs 2025-2026, que tot just comença aquest dilluns 8 de setembre. La gestió de la digitalització, la millora dels resultats de les competències bàsiques en català i matemàtiques, l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives específiques, la integració dels estudiants nouvinguts, la reducció de les ràtios i l'increment de dotacions docents són els principals punts sobre la taula.
Tot plegat, amb la limitació d'haver de treballar amb uns pressupostos prorrogats i amb l'auditoria exigent i constant dels sindicats. També mentre l'alumnat disminueix per la caiguda de la natalitat -Catalunya perd 2.247 alumnes fins als 1.604.000- i es transforma per l'augment de la immigració i el model d'escola inclusiva que integra un tipus d'estudiants fins fa pocs anys apartat de l'educació estàndard.
USTEC, el sindicat majoritari dels professors, celebra que els eixos que assenyala Educació són un "primer pas", encara que "insuficient". La portaveu, Iolanda Segura, ha reivindicat que els docents han de recuperar el poder adquisitiu perdut els darrers anys amb un increment salarial del 25%, però Niubó ja ha avisat que "serà molt complicat". Per contra, la Fundació Bofill alerta que el curs comença sense abordar els reptes estructurals del sistema educatiu català. Denuncien que la despesa en educació continua sent de les més baixes d’Europa, així com l'alt percentatge d'alumnes en risc de pobresa o exclusió social, del 35%.
Sense mòbils a l'aula i amb menys suports digitals
El curs 2025-2026 és el primer en què els alumnes fins a l'ESO no podran introduir telèfons mòbils a l'aula. Es tracta de la novetat més destacada, tot i que el curs passat, el 40% dels instituts ja havien optat per una prohibició total, segons una enquesta a docents i equips directius de l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua).
De la mateixa manera, s'avançarà en la restricció de les pissarres digitals interactives a l'educació infantil i es donarà el tret de sortida a l'eliminació progressiva de les tauletes, en el marc del Pla de digitalització responsable que ha de regular el paper de la tecnologia en la formació dels alumnes. Els ordinadors portàtils es limitaran a partir de 6è de primària i les entregues s'ajornaran fins al curs vinent. Amb la pandèmia, es va establir que tots els alumnes de 5è també disposarien d'un portàtil que es poguessin endur a casa, però finalment només podran fer servir els que hi hagi als centres educatius.
Objectiu: reforçar les llengües i les matemàtiques
Els resultats de les proves de competències bàsiques són alarmants en totes les assignatures, però especialment en les llengües i les matemàtiques. Per això, Educació ha creat una borsa única de formació docent permanent que enguany estrena cursos d'especialització en didàctica de la llengua i les matemàtiques. Alhora, continuarà desenvolupant un programa per identificar deficiències en aquestes dues àrees.
Tanmateix, s'ha reforçat la xarxa de comprensió lectora a 538 centres i s'ha implantat un programa de suport intensiu a les Matemàtiques. D'altra banda, pel que fa a la llengua anglesa, la xarxa d'escoles públiques catalanes sumarà més auxiliars de conversa i 91 centres amb alumnat vulnerable implementaran tallers.
Un de cada tres alumnes necessita suport educatiu
La pèrdua d'alumnat per al curs 2025-2026 és asimètrica, ja que augmenten els estudiants amb necessitats educatives particulars, amb des de trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDHA) fins a trastorns del neurodesenvolupament i, per tant, la seva proporció. Enguany, un de cada tres necessitarà una atenció especial i Educació es proposa atendre-ho mitjançant la incorporació d'un psicòleg per regió educativa i altres professionals encarregats d'atendre alumnes amb trastorns de l'espectre autista, per exemple.
USTEC subratlla que aquest canvi d'escenari fa encara més urgent l'augment dels recursos humans i, per això, veu insuficient la incorporació de 1.672 professors addicionals anunciada pel Departament. Al seu torn, Niubó s'ha felicitat per la continuïtat de la "tendència progressiva de la reducció de les ràtios", que ronden des dels 20 alumnes per aules a Infantil 3 fins als 30 a l'ESO.
Més aules d'acollida per als estudiants nouvinguts
L'aula d'acollida és l'espai on els infants nouvinguts a partir de 3r de primària treballen per posar-se al dia amb el català, principalment, fins que puguin seguir les classes al mateix ritme que els altres companys, i entren i surten en funció de la matèria que s'imparteix al seu grup. N'hi ha que tenen facilitat per les matemàtiques i poden quedar-se amb la resta tot i no dominar la llengua, per exemple, però la intenció és que s'incorporin de manera progressiva.
A Catalunya n'hi ha a 1.363 escoles, amb l'obertura de 200 de noves per al curs 2025-2026. Educació entén que és la millor eina per incorporar els infants i adolescents estrangers per tal que es puguin enganxar al ritme d'aprenentatge dels companys i, alhora, s'integrin ràpidament a la societat i la cultura del país.
