Cada any, amb les vacances, reapareix la mateixa preocupació: els infants deixaran de llegir? Perdran hàbits? Retrocediran en comprensió lectora? La inquietud és comprensible. Al nostre país les oportunitats educatives i culturals són desiguals. 4 de cada 10 infants es queden sense cap activitat durant les vacances per motius econòmics.
Potser, però, no ens estem fent la pregunta més útil. Potser el problema no és que els infants deixin de llegir quan tanca l’escola, sinó que aleshores deixem de posar la lectura al seu abast. Més que preguntar-nos què passa amb la lectura durant les vacances, hauríem de preguntar-nos per què continuem pensant que llegir és, sobretot, una activitat escolar.
L’escola assumeix una responsabilitat indispensable en la formació de lectors. És a les aules on els infants aprenen a llegir, desenvolupen la comprensió lectora i descobreixen com accedir a la resta d’aprenentatges. El problema rau a convertir aquesta responsabilitat en exclusivitat i reduir la lectura a una pràctica acadèmica que comença al setembre i s’acaba al juny.
Els infants no deixen d’aprendre quan la porta de l’escola es tanca. L'aprenentatge es consolida justament quan el posem en relació. Quan el connectem amb altres persones, espais i experiències. Per tant, separar quirúrgicament allò que és propi de “dins l’escola” i d’allò que és propi de “fora l’escola” no sembla una bona idea.
De fet, quan la lectura queda reclosa en l’àmbit escolar, acaba associant-se a l’esforç, l’avaluació o l’obligatorietat. Això dificulta que el plaer s’hi faci un lloc. Si la lectura només apareix quan toca aprendre, no ens hauria de sorprendre que desaparegui quan toca gaudir. Per això necessitem desacademitzar la lectura. No pas per treure-li valor educatiu, sinó per retornar-li amplitud.
Aquesta relació no es pot imposar, però sí que es pot afavorir i l’estiu és un marc privilegiat per fer-ho. És temps de lleure, joc, convivència i descobertes. Un bon moment per adonar-se que les històries poden enriquir les experiències i fer que l’estiu encara sigui més estiu.
Es pot començar millor una excursió pel Pirineu que amb una llegenda de minairons del Pep Coll? Es poden interpretar millor les espècies del nostre entorn que amb les il·lustracions de la Cristina Losantos? Poden, els contes desexplicats, fer menys pesada i més interessant els trajectes en autobús? La lectura no ha d’interrompre el lleure, ni competir-hi. Però si en forma part amb naturalitat i bones preguntes, amb emocions i converses, tot es multiplica.
Això implica portar els llibres allà on ja transcorre la vida dels infants: als casals, les colònies i els campaments. Però també a les piscines, a les places, als mercats, als transports públics, als espais esportius i a les sales d’espera. Tot racó és un bon racó de lectura. Quan apareix en llocs on no se l’espera es redueix la distància que sovint la separa de la vida quotidiana.
I si tot racó és bo per omplir-lo de llibres, tota persona és bona per recomanar-los. Bibliotecàries i docents, per descomptat, però també monitores, entrenadores, artistes, famílies… Els mateixos infants. En català, a més a més, es converteixen en excel·lents ponts per fer circular la llengua: Joc, conversa i relació, trident indispensable perquè una llengua avanci.
Es tracta, en essència, de guanyar un estiu lector. No per evitar que els infants “perdin nivell”, sinó per impedir que deixin de construir-se com a lectors durant el preuat període de vacances. Viure en una societat lectora no és responsabilitat exclusiva de les escoles. També ho és de les administracions, que poden fer la lectura molt més accessible; de les biblioteques, que poden sortir dels seus edificis; de les entitats de lleure, que poden incorporar-la en el joc, i del conjunt de la comunitat.
Si volem que els infants llegeixin més, no n’hi ha prou amb demanar-los que ho facin. Abans de preguntar-los quants llibres han llegit aquest estiu, hauríem de preguntar-nos quantes opcions reals els hem ofert per fer-ho. Trobar històries ha de ser fàcil, quotidià i desitjable. El veritable repte és que algun dia s’acabin les “lectures d’estiu”. Perquè això voldrà dir que llegir ja forma part, amb naturalitat, de tots els estius dels infants.