Anar per primera vegada a la llar d'infants, o tornar-hi després de l'estiu, és tot un esdeveniment. Conèixer un nou entorn, nous adults de referència i nous companys de joc pot convertir-se en tota una aventura, i l'acompanyament i l'adaptació ajuden a les criatures a assumir tots aquests canvis de forma tranquil·la.
Lògicament, cada família té una disponibilitat diferent per ser present a l'aula en aquesta etapa, i no sempre és fàcil atendre el calendari d'adaptacions que plantegen els centres, però hi ha alguns trucs que poden ajudar-nos a fer la transició més suau:
- Parlar-los del lloc amb antelació: anticipar la nova rutina ajuda a reduir l'ansietat davant del que és desconegut. La Meritxell Porqueres, educadora especialista en pedagogia Montessori, ens explica que anticipar-se i parlar amb els infants del lloc on aniran els pot ajudar molt: "passar per davant del lloc, ensenyar-los fotos de l'interior, dir-los el nom dels o les educadores... això els ajuda molt a familiaritzar-se".
- Triar un lloc que ens generi molta confiança: més enllà dels imperatius de la logística, escollir la llar d'infants és una qüestió de confiança. Triar un centre que ens faci sentir còmodes i segurs ens ajudarà a encarar l'adaptació de forma més tranquil·la.
- Mostrar-nos confiats i tranquils: el nostre estat d'ànim, com a adults, respecte a l'arribada a la llar d'infants és molt important també, ja que el transmetem a les criatures. "És molt important com ens ho agafem, com ho gestionem, com ho vivim: com una festa perquè s'està fent gran i compartirà moments amb altres petitons? O ho patim perquè el deixem, perquè no n'estem segurs... Si no estem convençuts i tranquils amb la nostra decisió, potser ens hauríem de plantejar altres coses", reflexiona la Meritxell.
- Compartir estones de joc junts dins la llar: en la mesura del possible, és important entrar amb l'infant a l'aula i quedar-se amb ell a jugar, sobretot els primers dies. "És important que els adults hi siguin", explica la Meritxell," perquè les criatures ho vegin com un espai de confiança. I no tenen per què ser els pares els qui es quedin, poden ser tiets, avis o qualsevol altre adult de referència per l'infant".
- No pensar que per ser més petit li resultarà més fàcil: acostumem a creure que els infants més petits els costa menys l'adaptació perquè tenen menys consciència, però la Meritxell ens ho desmenteix: "cada vegada sabem més coses sobre l'exterogestació -aquesta etapa en què el nadó necessita completar el seu desenvolupament fora de l'úter- i sabem que en aquests primers mesos és cabdal mantenir aquesta figura molt i molt propera. Ells ho necessiten, necessiten molt de contacte, els ho demana el seu instint de supervivència". Per això també és recomanable fer l'adaptació amb els infants més petits.
- Fer una adaptació progressiva: des del punt de vista adult és evident que hi ha condicionants que no sempre ens permetran dedicar tot el temps que voldríem a fer l'adaptació. Si es pot, buscar la col·laboració d'algun avi, familiar o xarxa de suport sempre ajuda. Però des del punt de vista dels infants, segons ens diu la Meritxell, "l'ideal seria que els primers dies hi vagi només una o dues hores, i que només hagi de fer un àpat al centre; l'esmorzar, per exemple". També és important valorar el moment en què es troba la criatura i si està preparada per anar a la llar. En aquest sentit ens recorda que "fins a primària l'ensenyament no és obligatori, per tant animo a totes les famílies a veure si l'infant està en un moment maduratiu i emocional que li permeti estar preparat per assumir tots els canvis que suposa anar a la llar d'infants".
- Acomiadar-nos sempre quan marxem: en el moment de marxar i deixar-lo amb l'educadora sempre ens hem d'acomiadar de l'infant i dir-li que tornarem després a buscar-lo. Aprofitar un moment que estan distrets i no ens veuen per marxar pot fer que se sentin enganyats i insegurs. "No podem evitar-los el patiment, perquè sinó, no serien persones. Però cal que ho visquin amb confiança i transparència per part nostra".
