La fecunditat continua tocant fons a Catalunya. L’any 2024, el nombre mitjà de fills per dona s’ha situat en només 1,08, la xifra més baixa des que es recullen dades (1975), segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta dada reflecteix una tendència que s’arrossega des de fa més d’una dècada i que, tot i el creixement sostingut de la població, no aconsegueix revertir-se.
La xifra de naixements també confirma aquesta davallada: l’any passat van néixer 53.793 nadons, un 0,8% menys que el 2023. Aquesta dada situa els naixements en mínims que no es veien des dels anys 50. El descens actual, més moderat que en anys anteriors, no evita que el volum de natalitat quedi per sota del mínim històric registrat el 1995.
Tot plegat apunta a un canvi estructural en els hàbits reproductius, marcat per l’enduriment de les condicions econòmiques, l’encariment de l’habitatge, la inestabilitat laboral i l’endarreriment de l’edat a la maternitat, que fa més difícil tenir més d’un fill.
Desigualtat territorial: l’Urgell, el Berguedà i el Pallars Sobirà pugen
Tot i la tendència generalitzada a la baixa, 17 comarques han trencat la norma i han registrat un augment de naixements. Destaquen l’Urgell, amb un increment del 23,9%; el Berguedà, amb un 16,5%; i el Pallars Sobirà, amb un 11,6%. Aquestes pujades, tot i ser puntuals, poden estar relacionades amb polítiques locals de suport a la criança, migracions internes o l’arribada de població estrangera.
Per contra, en 25 comarques i a l’Aran, el nombre de nadons ha disminuït. Les caigudes més pronunciades s’han registrat a l’Alta Ribagorça (-22,2%), el Ripollès (-20,6%), la Ribera d’Ebre (-15,8%) i l’Alt Penedès (-12,1%). La dinàmica és especialment negativa a les zones rurals amb menys serveis i oportunitats laborals, on la despoblació ja és un problema estructural.
Per àmbits territorials, el 2024 el nombre de naixements ha crescut a les Comarques Centrals (3,1%), a Ponent (2,6%) i a les Terres de l’Ebre (2,1%), però ha caigut al Penedès (-3,9%), al Camp de Tarragona (-2,5%), a les Comarques Gironines (-1,6%), a l’Àmbit Metropolità (-0,8%) i a l’Alt Pirineu i Aran (-0,7%).
També cal destacar les diferències en les taxes brutes de natalitat. L’Urgell (8,6‰) i el Gironès (8,4‰) presenten les més altes, mentre que l’Alta Ribagorça (3,5‰) i la Terra Alta (4,9‰) continuen registrant les més baixes.
Les taxes de fecunditat retrocedeixen per tots els indicadors
Catalunya no només registra menys nadons: també ho fan les taxes que mesuren la intensitat reproductiva. La taxa bruta de natalitat —nascuts vius per cada mil habitants— ha passat de 6,8% el 2023 a 6,7% aquest any, molt lluny del màxim de 12,1% que es va assolir l’any 2008.
Una altra dada clau és la taxa general de fecunditat, que calcula el nombre de fills per cada 1.000 dones en edat fèrtil (15-49 anys). El 2024 aquesta taxa ha caigut fins a 29,7%, mentre que fa només 16 anys, el 2008, era del 48,5%.
L’índex conjuntural de fecunditat també és un dels més baixos del món. Mentre la mitjana global se situa als 2,2 fills per dona, segons el Banc Mundial, Catalunya i Espanya es mantenen per sota de l’1,1.
L’any 2024 les Comarques Centrals (3,1%), Ponent (2,6%) i les Terres de l’Ebre (2,1%) registren un creixement de naixements respecte de l’any 2023. Contràriament, el Penedès (-3,9%) és el que en registra una major disminució, seguit del Camp de Tarragona (-2,5%), les Comarques Gironines (-1,6%), l’Àmbit Metropolità (-0,8%) i l’Alt Pirineu i Aran (-0,7%).
Increment de la natalitat entre mares d’origen estranger
Una altra dada rellevant és que un 35,5% dels nadons nascuts el 2024 tenen mare estrangera, una proporció que continua creixent (el 2023 era del 34,8%). Són un total de 19.070 nadons. Aquest augment reflecteix l’important paper que té la població migrada en el sosteniment de la natalitat al país.
En canvi, el nombre de fills de mares amb nacionalitat espanyola ha baixat un 1,9% i se situa en 34.723. Aquesta tendència també s’observa en la fecunditat per nacionalitat: l’índex conjuntural de fecunditat de les dones estrangeres és d’1,29 fills per dona, clarament superior al de les espanyoles (1,04), tot i que tots dos han baixat lleugerament respecte a l’any anterior.
Pel que fa a l’edat mitjana de les mares, les diferències també són clares: les dones estrangeres tenen fills de mitjana als 30,8 anys, mentre que les espanyoles ho fan als 33,2. Aquesta diferència de 2,4 anys influeix directament en la probabilitat de tenir més d’un fill, fet que explica en part la diferència entre els dos col·lectius.
Entre els nadons de mare estrangera, la nacionalitat més freqüent continua sent la marroquina, amb 4.404 naixements, que representen el 8,2% del total a Catalunya i el 23,1% dels nascuts de mare estrangera. A continuació, hi ha els fills de mares colombianes (1.446), pakistaneses (1.349), hondurenyes (890) i peruanes (781).
