“Cada estiu, només a Espanya, s'ofeguen entre trenta i quaranta nens, tots els estius”, assegura la pediatra Lucía Galán (més coneguda a xarxes com a Lucía mi pediatra).

A pesar de tot el que sabem sobre els riscos de les piscines i les platges, sembla que aquestes xifres tan alarmants es menten estables any rere any. De fet, els ofegaments infantils són una de les primeres causes de mort infantil i adolescent per accidents al món.

És per això que Galán ha volgut recordar en una publicació a Instagram alguns errors i mites que persisteixen i que poden afavorir els accidents.

Les classes de natació dels nadons no eviten ofegaments

Apuntar a les criatures a classes de natació d'ençà que són ben menudes pot ser interessant perquè es familiaritzin amb l’aigua, però no evita que puguin tenir un accident. De fet, Lucía mi pediatra alerta que no ens hem de confiar.

“L'evidència científica ja ha demostrat que els nens menors de dotze mesos s'ofeguen en la mateixa proporció hagin rebut classes de natació o no les hagin rebut”, explica.

El fet que els nadons vagin a classes, tal com diu l’experta, pot donar una falsa sensació de seguretat als pares i mares i fer que es relaxin pensant que no s’ofegaran o que no han d’estar tan atents perquè pensen que ja saben flotar.

“L'objectiu d'apuntar els nostres nadons a classes de natació no ha de ser quedar-nos tranquils davant d'un possible accident infantil a una piscina o a la platja”, afirma.

Cursos de natació a partir dels 12 mesos

En més grans de dotze mesos, les classes de natació sí que poden ajudar a evitar ofegaments. A partir d’aquesta edat, les estadístiques comencen a mostrar canvis substancials en les xifres quan es comparen les criatures que han anat a natació i les que no.

“En més de dotze mesos podem apuntar els nostres fills a classes de natació amb aquest objectiu”, recomana la pediatra. Així i tot, “el sistema de flotació més segur per a nens petits són els braços del pare i la mare, o d’un adult”, recalca.

Els sistemes de flotació més segurs

A part dels braços dels adults, el sistema de flotació més segur a la infància, tal com explica Lucía mi pediatra, són les armilles homologades. Ni flotadors, ni bombolles, ni braçals són sempre segurs perquè es poden punxar o deixar-se anar.

Això no obstant, cal tenir clar que les armilles no sempre funcionen bé en els nens molt petits. “Als nens menors de 18 mesos o de 24 mesos de vegades els posem aquesta armilla i el bebè cau endavant perquè són nens molt petits”, explica. A aquestes edats és possible que l’armilla no s’ajusti bé al pes i la talla.

És per això que l’experta insisteix en el fet que la vigilància constant dels familiars és indispensable. “Si el nen és a la piscina o a la platja o a l'aigua, nosaltres necessàriament hem d'estar amb ells”, sentencia.

En quines circumstàncies ocorren els ofegaments

D’acord amb la pediatra, la major part dels ofegaments (el 69%) succeeixen en moments en els quals els familiars creien que la criatura no estava a l’aigua. Per exemple, en una finca o una urbanització on hi ha una piscina a la qual no necessàriament hem anat a banyar-nos, però el nen està jugant pels voltants i cau a l’aigua.

“Sabem que la tanca de les piscines evitaria el 75% dels accidents infantils en aquest sentit”, assegura, però aquest sistema de protecció no està present a totes les piscines.

“Si els nens són a l'aigua, nosaltres som a l'aigua. Si baixem a la piscina o anem a la platja, el mòbil a la bossa”, recomana. I és que una criatura es pot ofegar en un tancar i obrir d'ulls.

A més, a diferència del que passa amb els adults, l'ofegament dels nens és “silenciós”, explica l’experta. Els nens petits no xipollegen a l’aigua, no criden i no demanen ajuda, simplement s’enfonsen i es perden de vista.

No es tracta de no gaudir de l’estona a la piscina en família, sinó de prestar atenció per garantir la seguretat.