Quan tenia 11 anys la meva mare va perdre la feina. Va coincidir amb la crisi del 2008. Va començar a deure diners i a tenir molts deutes. Això la va desmoralitzar, però no va deixar d'atendre les meves necessitats com a mare.
Un bon dia, però, a través de l'escola, va arribar el meu cas als serveis socials, i dels serveis socials a la DGAIA. La meva mare ni consumia alcohol, ni es drogava ni tenia cap problema afegit. Era una mare monomarental que s'havia quedat sense feina i que al veure que s'estava enfonsant es va desmoralitzar.
La DGAIA va decidir que el millor per a mi seria que em portessin a un centre d'acollida. Li van treure la tutela a la meva mare i encara va tenir més depressió. De fet, això la va fer entrar en un espiral: perduda com estava es va enamorar d'un home que la maltractava i la violava.
He passat la major part de la meva vida adulta, des dels 11 anys fins als 17 i mig en dos centres d'acollida. I tot i que hi ha hagut educadores que m'han tractat molt bé m'hagués agradat tenir una família.
Tant de bo algú m'hagués adoptat. Des dels 18 anys m'estic buscant la vida. I això que m'he mogut en cercles molt positius. Però tinc unes necessitats afectives que no estan satisfetes. I tot i tenir amics no tinc amistats des de petit ni lligams estrets de duració en el temps amb ningú. I això que soc una persona molt oberta i amigable.
He crescut en un ramat, en una comuna. Tinc la sensació d'haver crescut en una mena d'AirnB de criatures. He tingut la sort que m'apuntessin a un agrupament escolta. Però no he tingut l'opció de tenir una família o algú darrere que m'hagi sostingut. Estic sol, tinc unes necessitats i requereixo d'unes obligacions per no haver de malviure, i això si no ho has viscut és difícil d'entendre.
Quan veig que hi ha persones que recorren a la gestació subrogada se'm posen els pèls de punta. Als centres d'acollida hi ha milers de criatures, nadons i adolescents esperant una oportunitat de viure una vida en família. Es mereixen una segona oportunitat.
I sí, hi ha força llista d'espera. I no és just que sigui així, ni per les famílies ni per les criatures. Però m'agradaria dir-los a aquestes famílies que estan en llista d'espera per adoptar que esperin, perquè el valor i l'ajuda que faran a aquella persona serà enorme i no té preu.
Encara que no tingui el teu ADN, el teu llinatge, els teus gens, serà el teu fill/a. I ho serà per sempre. Els hauràs donat una vida digna, la vida que totes les criatures es mereixen.
[ficentrareport]
