La discriminació i l’estigmatització són dos problemes molt importants i freqüents entre els adolescents. Així ho assegura l’estudi L’estigmatització i la discriminació com a factors de vulnerabilitat en l’adolescència, impulsat per l’Observatori Social de la Fundació "la Caixa", que indica que el 30% dels adolescents són objecte de discriminació i més del 54% han vist com altres joves eren discriminats.

L’estudi permet identificar aquells grups de joves que estan més en risc de patir estigmatització o discriminació, factors que afecten de forma significativa en la qualitat de vida dels adolescents en una etapa clau pel seu desenvolupament.

Les dades de la discriminació

L’estudi, que s’ha fet a partir d’una enquesta en línia a 1.000 adolescents espanyols d’entre 12 i 16 anys, mostra que la discriminació és quelcom força habitual entre els adolescents.

Entre el 15% i el 30% dels adolescents enquestats afirmen que són discriminats sovint “per altres iguals de manera més freqüent i, molt menys sovint, per desconeguts, professors o familiars”, indica l’autora principal de l’estudi, Clara González.

Fins al 30% afirmen sentir-se menys preats i que altres persones es comporten com si fossin millors que ells o elles. Entre el 15% i el 17% diuen que són tractats amb poca educació o respecte, com si no fossin intel·ligents. El 14% són objecte de sobrenoms o insults, i més del 6% afirmen que reben amenaces o agressions diverses vegades al mes. Podeu veure-ho amb més detall en aquest gràfic:

Per altra banda, "quan vam preguntar als adolescents si havien vist discriminació, més de la meitat van relatar diferents experiències", explica González. Més del 54% dels adolescents afirmen haver presenciat com altres joves eren discriminats pels seus companys, principalment en forma de burles o insults i en especial dins de l’entorn educatiu.

Què motiva la discriminació pels adolescents

Les causes més freqüents de la discriminació, tant l’experimentada com la presenciada, són les següents, d’acord amb l’estudi:

• Pertànyer a una minoria ètnica.
• L’edat i l’aspecte físic (l’alçada, el pes corporal, la vestimenta).
• El gènere i l’orientació sexual.
• L’economia familiar.
• Condicions de salut física i mental (malalties físiques, discapacitat o trastorn mental).
• La capacitat acadèmica.
• Trets de la personalitat.

“En comparar grups, vam trobar que els adolescents amb algun trastorn mental, malaltia física o discapacitat intel·lectual, així com els que tenen més contacte amb aquestes condicions, són més discriminats que els que no les presenten”, destaca González.

Cal destacar també que la discriminació és més habitual entre els adolescents que viuen en grans ciutats (de més de 200.000 habitants) que entre els que viuen en poblacions més petites (de menys de 10.000 habitants). En aquest gràfic es mostren les dades amb més detall:

L’estigmatització per condicions de salut

Un altre problema que pateixen els adolescents és l’estigmatització. Els resultats de l’estudi assenyalen l’existència d’una estigmatització subtil en els adolescents amb discapacitats, trastorns mentals o malalties físiques.

Aquesta estigmatització sovint es manifesta de maneres que qui l’exerceix potser no les considera com una estigmatització, fins i tot les poden veure com formes de compassió o solidaritat, però solen acabar en rebuig i discriminació. Per exemple, prestant una ajuda excessiva, sentint llàstima per la persona o mostrant actituds segregacionistes (pensant que estaria millor en una aula especial).

També hi ha una major reticència a mantenir relacions de més proximitat (amistat, relacions de parella) o donar responsabilitats (com deixar que cuidin la seva mascota) a aquestes persones.

Són els adolescents que tenen menys contacte amb la discapacitat o les malalties (per no tenir-ne casos en el seu entorn proper) els que mostren més sovint aquestes actituds.

Les conseqüències de la discriminació i l’estigmatització

L’estigmatització i la discriminació tenen un gran impacte en la qualitat de vida dels adolescents que les experimenten. “Poden tenir un gran impacte a curt, mitjà i llarg termini”, assegura l’autora principal de l’estudi, “trobem efectes negatius, per exemple, en l’autoestima, en sentiments de soledat, a nivell d’aïllament i evitació, i fins i tot en la motivació escolar”.

D’acord amb l’estudi, fins al 20% de la seva qualitat de vida i són factors claus de la seva vulnerabilitat, que es veu incrementada si hi ha alguna alteració de salut.

De fet, en els últims anys han augmentat els problemes de salut mental entre els infants i adolescents, i això pot fer que siguin doblement vulnerables: pels trastorns mentals i per l’estigmatització que els envolta.